Este pròxim dimecres 15 d'abril, l'Ateneo Mercantil de València torna a convertir-se en punt de trobada cultural amb una conferència que proposa anar més enllà de la nostàlgia. Sota el títol “Nino Bravo. Del mite ocult a la llegenda”, l'investigador Salvador Ortells Rosell planteja una relectura de l'artista valencià des d'un lloc poc transitat: la seua dimensió més humana.
No és la primera vegada que Ortells s'enfronta a grans icones. Ja ho va fer amb Salvador Dalí o amb John Lennon, explorant els marges entre art, ciència i espiritualitat. Però en esta ocasió el to canvia. “Això és un homenatge”, deixa caure. I es nota.
Un artista que continua emocionant
Han passat més de cinc dècades des de la mort de Nino Bravo —o, com matisa el mateix Ortells, de Luis Manuel Ferri Llopis—, però la seua música continua viva. No només a Espanya, també a Llatinoamèrica, on la seua figura adquireix dimensions quasi mítiques.
Part d'esta vigència, explica el conferenciant, té a veure amb una cosa difícil d'explicar tècnicament: l'emoció. “La seua capacitat d'emocionar les masses és el que el fa etern”, apunta. Una idea que no només es basa en la percepció popular, sinó també en ferramentes poc habituals com la numerologia pitagòrica, que Ortells ja va utilitzar en els seus estudis sobre The Beatles.
El costat menys conegut de Nino
Lluny de repetir una biografia ja coneguda, la conferència se centra en aspectes menys divulgats. Des de la seua etapa en grups com Los Hispánicos o Supersón fins a decisions clau que van marcar la seua carrera.
Una d'elles resulta especialment reveladora: quan una discogràfica li va oferir llançar la seua carrera en solitari, va rebutjar la proposta per lleialtat als seus companys. Una elecció que definix una manera d'entendre la vida i la música. Eixe perfil, el d'algú que anteposa l'amistat, la família i la seua terra a la fama, és el que Ortells vol posar en primer pla. Un Nino Bravo més proper, més humà i més universal.
Cançons, mites i noves interpretacions
El recorregut també s'atura en algunes de les seues cançons més conegudes. Entre elles, Libre, la interpretació popular de la qual ha estat durant anys lligada al Mur de Berlín. No obstant això, segons els seus autors, la intenció va ser una altra: crear un himne universal a la llibertat. Hi haurà espai també per al seu últim disc, Volumen 5, i per a cançons que mai van arribar a gravar-se. Xicotetes històries que amplien el relat d'un artista la trajectòria del qual va quedar interrompuda massa prompte.
Un homenatge amb vocació divulgativa
La cita tindrà lloc a les 19:00 hores al Teatre Ateneo, a la tercera planta de l'Ateneo Mercantil de València, amb entrada lliure fins a completar aforament. Per a qui no puga assistir, podrà seguir-se també en línia.
Més enllà del format, la proposta apunta a una cosa més àmplia: redescobrir Nino Bravo des d'una altra mirada. No tant com a icona intocable, sinó com una figura complexa, propera i profundament emocional.
Perquè, com suggerix la mateixa conferència, la llegenda no està només en la seua veu, sinó en tot allò que encara queda per entendre d'ella.
