Hi ha una història que la història oficial de la música quasi mai conta: la d'un xiquet valencià que va cantar en la Catedral de València —la mateixa que ja custodiava el Sant Calze— i que dècades després conquistaria Viena fins al punt que el mateix Mozart el citaria en la seua obra més cèlebre. Este xiquet era Vicent Martín i Soler, i el pròxim 8 de juliol la seua música tornarà a les seues arrels en un concert excepcional organitzat per la Fundació Sant Calze. L'esdeveniment, a l'aire lliure i d'accés lliure fins a completar aforament, arrancarà a les 19:00 hores en la plaça de Sant Lluís Bertran, junt a L'Almodí, el Centre de Recepció del Visitant del Sant Calze.
Un programa que connecta el gòtic valencià amb la cort imperial
La vetlada no és un concert a l'ús. L'orquestra Filharmonia Hispànica, dirigida pel mestre David Eres Brun, ha dissenyat un programa que traça un arc musical entre dos mons aparentment distants: la devoció eucarística de la València medieval i l'esplendor de la Viena il·lustrada del segle XVIII. El fil conductor és el Sant Calze, la relíquia conservada en la Catedral de València que la tradició identifica amb el calze de l'Últim Sopar.
El concert obrirà amb el cànon Nel mirarti oh Dio, de Martín i Soler. Encara que hui resulte relativament desconegut, en la seua època va ser comparat favorablement amb Mozart com a compositor d'òpera bufa, fins al punt que en l'actualitat se'l coneix com «el Mozart valencià». El seu pare va ser tenor en la catedral de València, on el mateix Vicent va exercir de xiquet com a infant de cor. Eixa mateixa catedral ja albergava el Sant Calze: el vincle entre el músic i la relíquia existix des d'abans que ell mateix ho sabera.
Just després d'obrir amb Martín i Soler, el programa executarà el passatge de Don Giovanni que Mozart cita la melodia més il·lustre del valencià. Es tracta de la melodia d'Una cosa rara, que Mozart va incorporar en l'escena del banquet de la seua òpera. Eixa òpera va arribar a reposar-se 55 vegades en pocs anys i va ser un dels majors èxits del compositor valencià. Escoltar ambdós peces en successió és, en certa manera, assistir a una conversa entre dos genis a través del temps.
El rescat d'un himne oblidat del Grial
Un dels moments més singulars de la nit serà la interpretació de l'Himne del Sant Grial, una obra harmonitzada en el segle passat per J. Piedra, compositor i mestre de capella valencià. La peça porta originalment la lletra Sacris Solemniis, un text de Sant Tomàs d'Aquino escrit per a la festivitat del Corpus Christi. La partitura, recuperada gràcies a la tasca patrimonial de la Fundació Sant Calze, ha sigut adaptada en un exclusiu arranjament instrumental firmat pel mateix David Eres Brun, que prescindix de la veu humana per a integrar-se en el caràcter enterament orquestral del programa.
La recuperació d'estes partitures oblidades és, precisament, part del mandat institucional de la Fundació, arreplegat en el conveni de col·laboració amb l'Ajuntament de València i la seua Regidoria de Turisme. No es tracta només de conservar documents: es tracta de tornar-los vida i audiència.
"El Sant Calze és una de les joies més extraordinàries de la nostra ciutat i un eix fonamental per a continuar impulsant un turisme cultural de qualitat, que respecte i projecte la nostra autèntica identitat." - Paula Llobet, regidora de Turisme, Innovació i Captació d'Inversions de l'Ajuntament de València
Bruckner, Mozart i l'espiritualitat del vent
El programa es completa amb pàgines del gran repertori sacre i de cambra. Mozart estarà present amb l'Andante de la Serenata en do menor Nacht musique i amb el seu cèlebre Ave Verum, plantejat com un homenatge al Calze del Sant Sopar. Anton Bruckner aportarà la seua profunda unció contemplativa a través de dos motets de tall eucarístic: el Pange lingua i el Locus iste, peces que dialoguen estretament amb l'espiritualitat de la relíquia i amb la pròpia influència mozartiana que Bruckner absorbí al llarg de la seua carrera.
Com a tancament de la vetlada, la Filharmonia Hispànica interpretarà una selecció —Allegro, Adagio i Finale— de la Serenata en mi bemoll major de Mozart. Esta partitura, escrita originalment per a la festivitat de Santa Teresa de Jesús, va suposar en la seua estrena l'elevació definitiva del gènere de les serenates de vent, transformant-les d'un entreteniment lleuger a una forma d'expressió artística de primer orde.
El concert, d'accés lliure, se celebrarà el 8 de juliol a les 19:00 hores en la plaça de Sant Lluís Bertran de València. La figura de Martín i Soler, conegut com el Mozart espanyol, pareix viure un moment de retrobament amb la seua ciutat natal: a penes uns mesos abans, en abril de 2026, l'Orquestra de València debutava en la Sala Daurada del Musikverein de Viena amb un programa que també reivindicava el compositor. Ara és València la que li tendix el braç de tornada, baix la llum de juliol, junt a la pedra medieval de L'Almodí.