Vint anys no esborren res. Este divendres 3 de juliol, a les 12:00 hores, la corporació municipal de València es va detindre en silenci davant la Casa Consistorial de la plaça de l'Ajuntament per a recordar les 43 persones que van morir en el pitjor accident de metro de la història d'Espanya. L'alcaldessa María José Catalá va encapçalar l'acte juntament amb la resta de grups municipals, amb les banderes de tots els edificis del consistori onejant a mitja asta.
Un dilluns de juliol que ho va canviar tot
La major tragèdia de metro ocorreguda a Espanya es va produir a les 13:06 hores del 3 de juliol de 2006, quan un comboi de la línia 1 de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) amb 150 persones a bord va descarrilar prop de l'estació de Jesús després de prendre a 80 quilòmetres per hora una corba amb la velocitat limitada a la meitat, sense que existira cap sistema de frenada automàtica. El sinistre va causar la mort a 43 persones —21 d'elles veïnes de Torrent— i en va ferir 47 més.
Només un dia després se celebrava en la Catedral de València, amb presència dels reis, el funeral per 41 víctimes —dos ferits moririen més tard— i eixe mateix dissabte el papa Benet XVI, que visitava la ciutat pel V Encontre Mundial de Famílies, resava en el lloc del sinistre. Poques tragèdies urbanes han acumulat tanta càrrega emocional en tan poc de temps.
Una lluita de catorze anys per la veritat
Un grup de familiars va constituir l'Associació de Víctimes del Metro del 3 de Juliol (AVM3J), que entre novembre de 2006 i juliol de 2015 va celebrar 105 concentracions el dia 3 de cada mes. No era un gest simbòlic menor: era la forma de no deixar que la ciutat oblidara. Els familiars no es creien la versió oficial, que atribuïa l'accident únicament a l'excés de velocitat i culpava el maquinista, mort en el mateix accident.
Calgué esperar fins a 2016 perquè Les Corts conclogueren que hi hagué "13 responsables" polítics, i fins a 2020 perquè la justícia condemnara quatre exdirectius d'FGV. En eixe temps, la causa judicial es va obrir fins a tres vegades i es va arxivar tres més. Un recorregut esgotador que, per a moltes famílies, mai va tancar del tot les ferides.
El monument recuperat i els compromisos de l'Ajuntament
L'acte de hui no va ser només un moment de recolliment. També va ser l'escenari que l'alcaldessa va retre comptes del que s'havia fet i va anunciar el que està per vindre. Catalá va qualificar de "terrorífic" el que va ocórrer aquell juliol de 2006 i va posar en valor el treball realitzat juntament amb l'associació de víctimes per a rehabilitar l'espai de memòria que portava anys deteriorat.
"El monument commemoratiu portava molts anys en situació de precarietat i hem fet tot el que estava a la nostra mà per a dignificar-lo i poder retre este homenatge" - María José Catalá, alcaldessa de València
Més enllà de l'homenatge de hui, el consistori ha anunciat que durà a terme pròximament noves actuacions en l'entorn del monument, responent a les peticions traslladades per l'Associació de Víctimes del Metro del 3 de juliol. El minut de silenci també es va guardar en les alcaldies pedànies de la ciutat, estenent l'homenatge més enllà del centre.
Dos dècades després, el 3 de juliol ja no és una data reivindicativa, sinó un dia de record; encara que per a aquells que van perdre un familiar en aquell comboi, el record no entén de calendaris. La ciutat que enguany també va plorar la DANA de novembre de 2024 sap bé que la memòria col·lectiva és fràgil, i que mantindre-la viva requerix alguna cosa més que un minut de silenci: requerix voluntat política, espai físic i, sobretot, la persistència d'aquells que mai van deixar de demanar justícia.