La Diputació de València acaba de rescatar de l'oblit més de mig miler de poemes que l'escriptor Max Aub mai va arribar a publicar en vida. L'obra 'Poesía completa 1925-1972' reunix per primera vegada les 825 referències que conformen l'univers poètic d'un dels intel·lectuals més singulars i complexos de la literatura en llengua espanyola del segle XX: 325 poemes ja coneguts i més de 500 inèdits conservats en manuscrits i folis mecanoscrits que romanien dispersos en arxius de dos països.
Un tresor repartit entre Segorbe i Ciutat de Mèxic
Els textos inèdits que ara veuen la llum procedien de dos fons documentals: la Fundació Max Aub de Segorbe i la Biblioteca Daniel Cosío Villegas de la institució El Colegio de México. Esta segona recopilació ja havia sigut catalogada en el volum 'Catálogo del corpus poético inédito de Max Aub' (Diputació de Castelló, 2019), que incloïa la localització dels textos i les seues variants. Ara, ambdós blocs es fusionen en una sola edició que tanca el cercle de la producció poètica aubiana. El resultat és una obra de referència que permet conéixer a fons una faceta de l'escriptor que durant dècades havia quedat a l'ombra de la seua narrativa i el seu teatre.
Els 325 poemes publicats en vida d'Aub procedien de diversos llibres, plaquettes i revistes, i ja havien sigut reunits en el volum 'Obra poética completa' (Biblioteca Valenciana-Institució Alfons el Magnànim, 2001). La nova entrega de la Diputació de València els integra ara amb el corpus inèdit per a oferir una visió global i inigualable del seu treball poètic.
De París a València, de València a l'exili
Max Aub, novel·lista, dramaturg, poeta i crític literari, és una de les figures més complexes i riques de la literatura en llengua espanyola del segle XX. Nascut a París el 2 de juny de 1903, la seua vida va canviar de rumb amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, quan la seua família es va instal·lar a València. Va ser en l'Institut Lluís Vives on el jove Aub va travar amistat amb figures que també marcarien la cultura espanyola: els germans Gaos, Juan Gil-Albert, Juan Chabás i Genaro Lahuerta, entre altres. D'aquells anys va nàixer la cèlebre frase: "s'és d'on es fa el batxillerat."
Seguint els passos de son pare, va treballar com a representant de bijuteria masculina, ofici que el va dur a recórrer tota Espanya. Però la Guerra Civil va truncar eixe itinerari i el va llançar a una de les trajectòries vitals més dramàtiques de la seua generació. El seu compromís amb el bàndol republicà el va dur a col·laborar amb l'escriptor francés André Malraux en la pel·lícula Sierra de Teruel, un projecte cinematogràfic de forta càrrega política i estètica. També va ser el responsable de pagar a Picasso, en nom de la República, els 200.000 francs del Guernica.
En gener de 1939 es va exiliar a França, instal·lant-se a París, però en abril de 1940 va ser internat en el camp de Roland Garros després de ser denunciat com a comunista. Després de ser detingut en diverses ocasions, va ser deportat als camps de treball d'Algèria. Del camp de Djelfa va eixir lliure en maig de 1942. Va desembarcar del Serpa Pinto a Veracruz l'1 d'octubre de 1942 i ràpidament es va submergir en la vida cultural del país que l'acollia. Mèxic seria la seua llar fins a la seua mort, el 22 de juliol de 1972.
El poeta que deia no entendre de poesia
La producció literària de Max Aub s'inscriu en la Generació del 27 i abasta tots els gèneres possibles: novel·les, contes, obres de teatre, guions de cinema, aforismes, diaris, assaig i poesia. A pesar de la qualitat i importància de la seua obra, Aub no va rebre en vida el reconeixement que mereixia. No obstant això, en les dècades posteriors a la seua mort, la seua reputació ha crescut constantment. La poesia, en particular, va quedar sempre a l'ombra de la seua narrativa, en part per la irregularitat amb què va publicar els seus poemaris al llarg dels anys.
I no obstant això, els seus versos destil·len una veu poètica profundament imaginativa i independent, forjada en els temps més convulsos: la guerra, els camps de concentració, l'exili mexicà. Una poesia poblada d'una gran polifonia de veus, tant iròniques com irreverents, que fan d'Aub un poeta tant inclassificable com imprescindible. La paradoxa és que el mateix autor va arribar a afirmar que no entenia de poesia, que no tenia oïda per a ella. Malgrat eixa aparent modèstia —o potser ironia—, com apuntava l'investigador Ignacio Soldevila, estava "obstinat sempre amb la remota esperança d'haver aconseguit eixe sol vers verdader pel qual un creador aconseguix la salvació."
La seua doble condició d'espanyol i mexicà li va permetre actuar com a pont cultural: per un costat, preservava el llegat literari de l'Espanya republicana vençuda; per un altre, contribuïa al panorama intel·lectual del seu país d'acollida. Va treballar com a redactor, traductor i crític en diversos projectes editorials mexicans, arribant a convertir-se en autoritat en la poesia mexicana de la seua època. Este doble arrelament, tant fecund com dolorós, impregna cada un dels poemes que ara, per primera vegada reunits en un sol volum, permeten llegir la seua obra lírica en tota la seua dimensió. Per a qui vulga conéixer Max Aub de veres —no només al narrador de la guerra, sinó a l'home que buscava eixe vers capaç de salvar-lo—, esta edició és el lloc on començar.