Sabem tots dels nostres fills i filles? I de les nostres mares i pares? Aquestes preguntes són les que pretén descobrir ‘Nyas, coca!’, el nou programa de les vesprades de la radiotelevisió pública valenciana, À Punt. El monologuista Manu Górriz es posa al capdavant d’aquesta proposta que, assegura, és una gran oportunitat per a ell i una finestra a l’humor en família en cada programa.
El primer programa de ‘Nyas, coca!’, aquest dilluns, va tindre un 5,4% de quota i 67.000 espectadors i espectadores. Com valores aquestes xifres?
La veritat és que molt bé. Estic molt impactat sobretot perquè més del 65% d’aquestes persones va veure de principi a final el programa, la qual cosa mostra que la gent va tindre interés per veure com començava i acabava. Vam aconseguir retindre a l’audiència fent que ho passara bé.
Què podem trobar els espectadors i espectadores en ‘Nyas, coca!’?
‘Nyas, coca!’ s’emet de dilluns a divendres de 17:30 a 18:30 hores en À Punt i fills i filles i mares i pares han de respondre a preguntes sobre ells mateixos per a comprovar com coneixen la seua pròpia família. Venen al llarg de tota la setmana i s’ho passen molt bé, la veritat.
Podem trobar un concurs molt dinàmic i molt familiar, amb molt d’humor i molta comèdia, la qual cosa és molt important. Quan van proposar-me ser el presentador ja em van deixar clar que una de les característiques del programa és que havia d’anar lligat a l’humor i a la família. En el primer programa hem vist inclús famílies de ficció però a partir del segon ja seran famílies reals. Molta gent se sent identificada, per la qual cosa agrada molt, et veus reflectit al llarg del programa.
Què vos està sorprenent més del programa?
Jo ja tenia la intuïció que anaven a ser més impactants les històries de pares i mares que la dels fills i filles, perquè al final ells han tingut una vida abans dels seus fills, que no coneixem. Al cap i a la fi el fill pot tindre secrets, però els pares han viscut tota la vida amb ells i com diguem sempre, coneixen els seus fills i filles “com si els hagueren parit”.
Pares i mares tenen una joventut que, si no te la conten, no ho saps, aleshores tenim moments molt divertits. Per exemple, veus xics i xiques molt responsables que li diuen als seus pares que com han fet algunes coses quan eren joves, que els resulten molt curioses…
Per tant, trobarem tòpics però també trencarem amb altres i veurem que el que sembla que és impossible que hagen pogut fer els teus pares, ho han fet i no passa res, inclús s’ho prenen de meravella.
Eres enginyer i programador informàtic, però després passes a la comèdia i també a fer guions. Amb ‘Nyas, coca!’ passes a tindre el teu propi programa de televisió. Com és el dia a dia de Manu Górriz darrere de les pantalles?
Ara mateix, estic en el moment professional més senzill perquè ja no estic compaginant les dues feines, la de l’humor i la de professor. Vaig començar amb els monòlegs a la universitat i des d’eixe moment he anat compaginant-lo amb la meua feina com a programador o com a professor. Podia anar a Buenafuente entre setmana i al dia següent estar donant classe a un institut a les 8 del matí. Durant molts anys he estat així però necessitava canviar-ho, perquè a més necessitava molta més exigència en la part de la comèdia.
El meu dia a dia ara es basa en gravacions de vesprada i la resta de dia intente passar el major temps amb la família. Alguns caps de setmana tinc actuacions a la Comunitat Valenciana o a Madrid, a Las Noches del Club de la Comedia al Teatro Príncipe Gran Vía, així com altres espectacles a València.
Imagine que apostar-ho tot per la televisió haurà sigut difícil. Has tingut por?
Sí, sempre és difícil afrontar els canvis. Tinc dos fills i una família i és una decisió que fa temor, però hi havia condicions per a fer-ho. Després de 20 anys combinant-ho, sempre havia dit que si ho deixava era per una bona oportunitat. Ací tenim una productora molt potent i m’oferia una gran oportunitat. Sabia que no hi hauria una altra així. Aleshores, ho vaig tindre clar.
Com sorgeix la possibilitat de presentar el programa?
Pues estava en el programa de ràdio ‘Podríem fer-ho millor’ i el seu director, Toni Beltran, que també és director de ‘Nyas, coca!’, em va proposar que fora el presentador. Eixe dia, casualment, la meua dona em va acompanyar, i ens vam mirar i vam dir que sí, que ho parlàrem. Vam pensar que era molt bona oportunitat, que no podíem de dir que no.
Jo pense que aporte el toc de comèdia. Al cap i a la fi, és un format americà de la CBS des de fa 6 anys i allí també ho fa un monologuista, per la qual cosa buscaven un perfil molt paregut, perquè els còmics estem acostumats a fer humor amb coses de la gent, els preguntem amb sorna però sense faltar el respecte. Això és el que aporta un monologuista: fer humor però sent propers amb els participants. No ens riguem de la gent, sinó amb la gent.
El fet que aquest programa estiga en la radiotelevisió pública valenciana, què implica per a tu?
Per a mi és molt important. Des que vaig començar en el món del monòleg, volia fer-ho molt nacional, de forma que quan anara a Galícia, per exemple, m’entengueren, d’igual forma que ací o a Madrid. Ho vaig voler nacionalitzar tant que no ho vaig regionalitzar pràcticament.
M’ha passat que moltes vegades actuava a Barcelona o a Madrid i quan tornava a València, en acabar l’espectacle, la gent em preguntava que quan anava a tornar. I jo em preguntava: “Com em diuen açò si jo soc de València?”. Notava que no estava suficientment arrelat al territori.
Ara, és una gran oportunitat fer aquest programa a la radiotelevisió pública i en valencià… la gent ja pot reconéixer un humorista d’ací. És molt important per estar ací i fer-ho per a gent d’ací.
Per què convidaries la gent a veure el programa de ‘Nyas, coca!’ d’aquesta vesprada?
Perquè s’ho passaran genial. És molt entretingut, veuran moltes situacions amb què se sentiran identificats i passaran una vesprada molt divertida. També els animen a que vinguen amb els pares o els fills, perquè les persones que han participat fins ara ens diuen que han passat una vesprada súper divertida, i a més, poden guanyar un pot que va creixent 200 euros cada programa.
La veritat és que tenim un equip molt bo, productora molt potent, À Punt ha apostat molt per aquest programa i si el producte està ben fet, segur que tindrà una gran acollida.