Retornar la vida a una imatge religiosa de fusta que els insectes xilòfags han convertit en la seua llar no és una tasca menor. Requereix temps, criteri i molt de respecte pel que esta peça representa més enllà dels seus materials. El Consell Agrari de València (CAV) acaba de culminar la restauració de dos escultures de Sant Isidre Llaurador que formen part del seu patrimoni històric, en una intervenció que, lluny de ser una simple operació de manteniment, posa damunt la taula una pregunta incòmoda: quantes peces vinculades a la identitat agrícola valenciana esperen en l'ombra un rescat que mai arriba?
Una talla del segle XX amb firma coneguda
La peça més singular de les dos és una talla policromada en fusta atribuïda a l'escultor José Díez López (1905-1969), un dels autors més representatius de la imatgeria religiosa espanyola del segle XX. La figura no està sola: l'acompanya un conjunt escultòric format per dos bous i una figura angelical, elements que remeten directament a l'univers iconogràfic del sant patró dels llauradors. La segona escultura, de menor format, està realitzada en escaiola policromada i completa el patrimoni devocional de l'entitat.
Sant Isidre Llaurador porta segles sent el referent espiritual del món rural hispà. Madrileny del segle XI, la seua imatge com a llaurador humil que trobava en la fe el sustento del seu treball quotidià ha creuat fronteres i generacions, i hui presidix festes, processons i seus agràries en tota la geografia espanyola. Que el Consell Agrari de València custodia escultures seues no és cap casualitat: és part d'una tradició que ha modelat la identitat de l'horta valenciana durant segles.
Els treballs: d'abril a maig de 2026
La intervenció es va desenvolupar entre els mesos d'abril i maig de 2026 i va ser duta a terme per l'especialista en conservació i restauració de béns culturals Carolina Mai Cerovaz. El treball va seguir criteris de mínima intervenció i respecte pels materials originals, una filosofia que en l'àmbit del patrimoni cultural suposa, en la pràctica, operar més com a metge que com a cirurgià: actuar només on és estrictament necessari i garantir que allò recuperat dure.
Els problemes trobats eren els habituals en peces d'esta antiguitat i materials: deteriorament provocat per l'acció d'insectes xilòfags en la talla de fusta —eixos xicotets enemics silenciosos que poden buidar una escultura des de dins sense que ningú ho note—, elements estructurals debilitats, pèrdues volumètriques i zones afectades pel pas del temps. Tots ells foren tractats, consolidats i reintegrats durant el procés.
Patrimoni agrícola, identitat col·lectiva
"La conservació d'estes imatges suposa molt més que la recuperació de dos obres d'art. Estem preservant una part de la història, de les tradicions i de la identitat dels nostres agricultors" - José Gosálbez, president del Consell Agrari de València
"L'administració també té l'obligació de protegir el patrimoni cultural i religiós que forma part de la memòria col·lectiva dels agricultors. Defendre les nostres arrels i orígens és també defendre els qui han construït l'horta valenciana amb el seu treball diari" - José Gosálbez, president del Consell Agrari de València
Les paraules de Gosálbez apunten a alguna cosa que va més enllà del valor artístic o material de les peces. L'horta valenciana és un dels territoris agrícoles amb major profunditat històrica de tota la península ibèrica, un paisatge modelat durant segles per mans que han trobat en símbols com Sant Isidre un punt d'ancoratge cultural i emocional. Restaurar les seues imatges és, en eixe sentit, una forma de dir-li a eixa comunitat que la seua història mereix cura.
Dos escultures, aparentment modestes en grandària i circumstància, que han passat de ser peces en risc de deteriorament irreversible a convertir-se en un recordatori que el patrimoni no sempre porta penjat un cartell de museu: a vegades viu en la seu d'una institució agrària, acumulant pols i anys, esperant que algú decidisca que també mereix ser salvat.