Festes populars, horts en flor, arquitectura anònima, rostres de l'Espanya rural. Durant quasi mig segle, Francesc Jarque va convertir la seua càmera en l'arxiu visual més complet de la cultura valenciana. Ara, la seua obra torna a estar disponible per al públic, esta vegada a Alboraia, on la Casa de la Cultura acull des d'este dissabte 4 de juliol i fins al 13 de setembre l'exposició 'Jarque, la càmera i la vida', una mostra itinerant organitzada per L'ETNO, Museu Valencià d'Etnologia, dependent de la Diputació de València.
Un fotògraf que s'avançà al seu temps
Francesc Jarque Bayo va nàixer a València en 1940 i va dedicar la seua vida a documentar gràficament la cultura i el patrimoni valencians. No era un retratista d'estudi ni un fotògraf d'encàrrec a l'ús. La seua obra documenta diferents aspectes de la cultura valenciana durant una trajectòria que s'estengué durant quasi cinquanta anys darrere de l'objectiu de la seua càmera. Pocs creadors poden presumir d'una dedicació semblant, i menys encara d'haver-la posada al servici de la memòria col·lectiva d'un territori.
La seua extensíssima producció fotogràfica és una magnífica mostra documental i artística de les diferents manifestacions de la cultura popular valenciana que ell va saber plasmar a través de les nostres festes, l'arquitectura, la gastronomia, els paisatges de l'horta o la muntanya, els homes i les dones que les habiten. No és casualitat que se li deguen, en gran mesura, la recopilació i documentació de gran part de la cultura popular valenciana, combinada amb una forta crítica social i de denúncia. Eixa tensió entre allò documental i allò compromés és, precisament, el que fa que les seues imatges continuen resultant incòmodament contemporànies.
En l'obra de Jarque destaquen la denúncia i la crítica social, aflorant amb força la influència estètica del neorealisme italià, sobretot en les imatges corresponents a la seua primera època. Este caràcter reivindicatiu no sols li va suposar èxits; també que algunes de les seues fotografies foren censurades abans i després de la dictadura. Una dada que parla, per si sola, de la potència de la seua mirada.
Molt més que fotos: un llegat institucional
Jarque va dur a terme una important tasca divulgativa del patrimoni i de la cultura valenciana a través de les seues fotografies documentals publicades en nombrosos llibres, editats en col·laboració amb escriptors, periodistes i historiadors. Entre les seues obres més singulars, els quatre volums de Las observaciones de Cavanilles: Doscientos años después, per als quals va recórrer el territori valencià amb la seua càmera seguint les petjades del famós botànic del segle XVIII. Un projecte que diu molt sobre la seua manera d'entendre la fotografia: no com a captura de l'instant, sinó com a diàleg amb la història.
El seu arxiu fotogràfic, compost per més de cent trenta mil documents de tot tipus, va ser adquirit per la Biblioteca Valenciana en 1997 per 26 milions de pessetes. Més de 130.000 documents que hui constituïxen un dels repositoris visuals més valuosos del patrimoni autonòmic. Jarque va faltar en setembre de 2016, però les exposicions dedicades a la seua obra no han cessat des d'aleshores, senyal que el seu llegat seguix creixent més enllà de la seua pròpia vida.
'Jarque, la càmera i la vida': l'exposició que recorre la província
La mostra que arriba a Alboraia no és nova en essència: comissariada per Tania Castro, reunix 200 fotografies originals, dibuixos, collages, un audiovisual, així com una selecció d'objectes personals com càmeres, articles de premsa originals, publicacions i llibres. Una proposta que va més enllà de la fotografia i que convida el visitant a conéixer l'home darrere de l'objectiu.
L'exposició forma part del programa de mostres itinerants de L'ETNO, un projecte que porta més de 25 anys acostant el patrimoni etnològic i la cultura popular valenciana als municipis de la província. El funcionament és senzill però eficaç: les produccions exhibides anteriorment en el museu s'adapten per a viatjar a espais locals, o es conceben des del principi amb vocació itinerant. El resultat és que el coneixement no es queda tancat en les sales del museu, sinó que ix a buscar el ciutadà allí on viu.
Alboraia, municipi conegut per la seua horta i la seua tradició agrícola mediterrània —precisament alguns dels paisatges que Jarque immortalitzà en vida—, acull així una exposició que connecta de manera quasi simbòlica amb la seua pròpia identitat. La Casa de la Cultura obrirà la mostra al públic fins al 13 de setembre, una data que, no per casualitat, coincidix quasi amb l'aniversari de la mort del fotògraf. Una oportunitat per a descobrir o redescobrir la mirada d'un home que entengué la càmera no com un instrument, sinó com un acte de responsabilitat cap a la seua terra i el seu temps.