Més butaques plenes, més creadors valencians sobre els escenaris i més funcions amb el cartell d'entrades exhaurides. L'Institut Valencià de Cultura (IVC) tanca la temporada 2025-2026 amb 63.168 espectadors en els seus cinc espais escènics de Castelló, València i Alacant, la qual cosa suposa un augment del 4% respecte a l'any anterior, quan es registraren 60.810 assistents. Un creixement modest en xifres, però sostingut: la segona temporada consecutiva a l'alça per a una institució que ha apostat amb decisió per convertir la cultura valenciana en protagonista dels seus propis escenaris.
La dada que més crida l'atenció no és la del públic, sinó la dels professionals. Les contractacions directes d'intèrprets, autors i directors valencians s'han duplicat d'una temporada a una altra, passant de 100 a 202 contractacions. En concret, l'IVC ha contractat 155 intèrprets, 22 autors i 25 directors i ajudants de direcció de la Comunitat Valenciana al llarg d'este exercici. Una xifra que, sumada a les 120 companyies valencianes presents en la programació —incloent-hi festivals com Dansa València, Fresca o Sagunt a Escena—, dibuixa un ecosistema escènic amb cada vegada més múscul propi.
Quatre produccions pròpies i un clàssic de Lope en l'horitzó
Enguany l'IVC ha posat en marxa quatre produccions pròpies que il·lustren la diversitat de la seua aposta creativa. 'Los días lentos', escrita i dirigida per Lola Blasco, i 'El aguante', de Víctor Sánchez, conviuen en la programació amb una revisió del teatre clàssic espanyol: 'Los locos de Valencia', de Lope de Vega, baix la direcció de Jorge Picó. La quarta, 'El narciso en su opinión' —versió del text de Guillén de Castro a càrrec de Chema Cardeña i dirigida per Rebeca Valls—, s'estrenarà en l'emblemàtic festival Sagunt a Escena. A estes se suma la coproducció 'Las hijas de Bernarda', de Taiat Dansa, realitzada juntament amb Les Arts i el Mercat de Les Flors de Barcelona.
L'IVC també ha reprogramat la seua producció pròpia 'La mancha' amb l'objectiu d'allargar la vida útil de l'espectacle, optimitzar els recursos públics ja invertits i portar el treball a més espectadors. En total, les produccions pròpies sumaran 75 funcions repartides entre les tres províncies valencianes.
"La programació ha apostat per una àmplia varietat de propostes capaces de dialogar amb la societat actual" - María José Mora, directora adjunta d'Arts Escèniques de l'Institut Valencià de Cultura
Castelló lidera el creixement de públic
Per territoris, Castelló protagonitza el major salt quantitatiu de la temporada, amb un augment del 19,3% d'espectadors i un increment notable en el nombre d'abonats. València, per la seua part, registra un creixement del 5,1%. Són pujades que no s'expliquen per un sol espectacle d'èxit, sinó per una tendència acumulada: més de 40 funcions han esgotat localitats o han superat el 80% d'aforament en els Teatres Principal i Rialto de València, on 59 propostes de teatre i dansa van reunir 31.858 espectadors.
En el Rialto, els títols més exitosos de la temporada han sigut 'Gola', 'Vendrán los alienígenas y tendrán tus ojos' i l'espectacle de dansa 'La venidera', programat en el Festival Dansa València. La producció pròpia 'El aguante' va omplir l'aforament en cinc de les seues funcions. En el Principal, 'Goya', 'Diptych', 'Fuenteovejuna' i 'Personas, lugares y cosas' van completar totes les seues funcions.
Dramatúrgia viva: dels textos inèdits als laboratoris de dansa
Més enllà de la taquilla, l'IVC ha mantingut actius tres projectes orientats a alimentar la cadena de creació dramatúrgica des de la base. El programa Inèdits ha seleccionat este any tres textos per a lectures dramatitzades: 'Salomé', de Jerónimo Cornelles; 'Yo rime el convite conmigo', de Xavo Giménez; i 'Terrores desproporcionados', d'Andrea Martínez, la lectura del qual se celebrarà a l'octubre. El Torneig de Dramatúrgia ha reunit huit autors de les tres províncies valencianes, que han defés els seus textos amb la col·laboració de 29 actors i actrius.
El projecte Insula Dramataria Josep Lluís Sirera va tancar al desembre amb huit sessions de lectures dramatitzades i ja treballa en quatre nous projectes per a 2026. Un cicle de creació contínua que no para entre temporades.
L'Espai LaGranja, centre de creació coreogràfica de l'IVC, ha consolidat el seu rol com a laboratori de dansa amb més de 660 cessions d'espai per a la pràctica artística. Al llarg de la temporada, 550 professionals han participat en els seus entrenaments i tallers, guiats per 19 docents. El programa LaGranja Oberta, orientat a col·lectius no professionals, ha arribat a més de 230 participants, recordant que la dansa no és només una disciplina per a qui viu d'ella.
Presència en mercats i mirada cap a fora
L'aposta per allò propi no ha implicat un replegament cap a allò local. La presència de l'IVC en fires estratègiques com la FiraTàrrega i Mercartes ha permés donar projecció internacional i nacional a les companyies valencianes, obrint vies de circulació per a espectacles que, altrament, difícilment haurien creuat les fronteres de la comunitat. La creació de xarxes professionals en estes trobades és, potser, un dels actius més difícils de quantificar però més valuosos a llarg termini per a un sector que busca consolidar-se més enllà del seu propi territori.
Dos temporades consecutives de creixement, contractacions duplicades i una xarxa de projectes que cobrix des de l'escriptura fins a l'exhibició: l'IVC tanca el curs amb un full de ruta que pareix voler demostrar que apostar pel talent valencià i omplir teatres no són objectius contradictoris, sinó exactament el mateix.