Hi ha artistes que suavitzen la seua obra amb el pas del temps. Altres, en canvi, arriben al final amb més intensitat que mai. Això és precisament el que mostra la nova exposició que la Fundació Bancaja obri al públic a València: un Antoni Tàpies en estat pur, radical, directe i profundament contemporani fins i tot en els últims anys de la seua vida.
Des d’este divendres, la seu de la plaça Tetuan acull “Tàpies. Última dècada (2002-2012)”, una gran mostra monogràfica que reunix més d’una vintena d’obres creades quan l’artista superava els huitanta anys. Moltes procedixen de la col·lecció familiar i diverses es presenten per primera vegada al públic, cosa que convertix el recorregut en una oportunitat poc habitual per a descobrir l’etapa final d’un dels grans noms de l’art del segle XX.
L’exposició proposa un viatge per l’univers visual que Tàpies mantingué fins als seus últims dies: superfícies carregades de matèria, signes, lletres, creus, objectes quotidians i fragments del cos humà que es transformen en símbols.
“Escoltar amb els ulls la profunditat i la vigència de Tàpies”, convidava durant la presentació el president de la Fundació Bancaja, Rafael Alcón, subratllant el caràcter meditatiu de la mostra.
El final d’una vida, sense concessions
L’exposició se centra en l’última dècada de producció de l’artista, una etapa menys coneguda però que condensix tota la seua trajectòria.
El seu fill, Toni Tàpies, recordava que feia dècades que València no acollia una gran mostra dedicada al seu pare —l’última va ser en 1992 a l’IVAM— i agraïa a la Fundació Bancaja recuperar eixe vincle amb la ciutat.
Les peces reunides reflectixen una obra depurada, en la qual l’artista elimina allò superflu per a quedar-se amb allò essencial.
“Són obres dels últims deu anys de creació, molt radicals i bastant essencials”, explicava. “Potser reflectixen el sentir de mon pare quan ja veia acostar-se el final de la seua etapa vital i artística”.
Lluny d’un comiat tranquil, el recorregut revela un creador que continuà experimentant amb una llibertat absoluta.
Un artista “fora d’escala”
El comissari de l’exposició, el crític Fernando Castro Flórez, definia Tàpies com un artista difícil d’encasellar. Per a ell, esta etapa final no representa un declivi sinó tot el contrari.
“Quan el rellotge d’arena està deixant caure les seues últimes motes, molts artistes desenrotllen el seu estil tardà”, explicava. “En Tàpies no és una obra terminal: és radical”.
Les peces exhibides mostren eixa intensitat: grans superfícies carregades de matèria, portes i fustes que semblen murs travessats per signes, o elements quotidians com graneres o teles convertits en metàfores visuals.
Per a Castro, el pintor català continua parlant directament al present: “Esta exposició és absolutament contemporània”.
Matèria, símbols i objectes
El recorregut permet reconéixer alguns dels elements més característics de l’obra de Tàpies.
A les sales apareixen fragments del cos humà —boques, peus, mans— junt amb lletres, fórmules, creus o signes que semblen jeroglífics. També objectes domèstics: graneres, mobles o teles que adquirixen un significat quasi ritual. Eixe llenguatge visual, construït durant dècades, es torna ací més directe i concentrat.
El muntatge acompanya eixa experiència. La il·luminació tènue i els murs foscos creen un ambient de reflexió que convida a observar amb calma la textura de les obres i la potència dels seus símbols.
Una mirada que travessa el mur
Tàpies mai entengué la pintura com una simple imatge decorativa. Per a ell era una forma de pensament. La seua obra, marcada per la postguerra espanyola i per una profunda reflexió filosòfica, buscà sempre anar més enllà d’allò visible. D’ací la presència constant de murs, esquerdes o portes: metàfores d’un món que es pot travessar.
En eixa busca, l’artista incorporà influències que van des de l’informalisme europeu fins a l’arte povera, el collage o el pensament oriental. L’exposició permet comprovar com, fins i tot al final de la seua vida, esta exploració continuava oberta.
Un llegat que continua parlant
La mostra també inclou “a = a” (2005), obra incorporada recentment a la col·lecció de la Fundació Bancaja i que es presenta ara al públic junt amb la resta del conjunt.
En conjunt, el recorregut revela un Tàpies que treballà amb intensitat fins al final. Com recordà el mateix comissari, l’artista continuà creant “amb una claredat admirable” fins i tot en els seus últims dies.
El resultat és una exposició que no mira al passat, sinó al present: una declaració de la vigència de la pintura com a ferramenta per a pensar el món.
Quan visitar-la
L’exposició “Tàpies. Última dècada (2002-2012)” es podrà visitar a la Fundació Bancaja de València (plaça Tetuan, 23) des del 6 de març fins al 30 d’agost de 2026.
Horaris:
-
De dimarts a diumenge: 10:00 – 14:00 i 16:30 – 20:30
-
Dilluns tancat