L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) revisa i fa una picada d’ull a les seues exposicions passades amb ‘Escena II. Latencias’, la nova mostra del museu que es podrà visitar fins al 7 de setembre al Centre Julio González. Una proposta comissariada per Sonia Martínez i Carles Ángel que suposa un eco de la col·lecció pròpia i que permetrà avançar en la transició a què s’enfronta amb el canvi de direcció.
Així ho ha assenyalat hui la nova directora del centre, Blanca de la Torre, que ha presentat la mostra juntament amb la secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, i els dos comissaris d’esta proposta, que pren el relleu de l’exposició ‘Escena 1. Hacer paisaje’, que va mostrar els fons del museu en 2024.
Ara, esta segona part “pretén pensar la col·lecció no com una categoria tancada, sinó com una sèrie d’ecos i reverberacions, més o menys latents, entre les obres seleccionades”, ha indicat Blanca de la Torre. A més, dona una nova vida a la col·lecció pròpia del centre, amb mig centenar d’obres de 23 artistes que fan un viatge des de 1925 fins a l’actualitat. De la Torre també ha remarcat que suposa una transició per a començar amb la nova etapa de l’IVAM, que lidera com a nova responsable de l’espai.
En l’acte també ha participat David Gómez, representant de la Fundació Banc Sabadell, que col·labora en esta mostra i dona suport als projectes de l’IVAM des de 2016. “Per a nosaltres, suposa una oportunitat poder oferir esta experiència transformadora, perquè creiem que la cultura no ha de ser un luxe. ‘Escena II. Latencias’ connecta amb la nostra manera d’entendre la cultura”, ha destacat.
Per la seua part, per a Pilar Tébar, la proposta permet a l’IVAM “traure múscul de la seua potent col·lecció, que compta amb noms fonamentals per a la història de l’art contemporani i en la qual s’incorporen nombroses formes d’expressió artística, d’experimentació”.
Així és ‘Escena II. Latencias’
Sonia Martínez i Carles Ángel han sigut els encarregats de detallar el contingut d’esta mostra, articulada en quatre sales, que dibuixa un recorregut a través del gest, la performance, el relat, la figuració i l’abstracció.
Es desplega en l’espai entre tres obres: l’escultura Untitled de Richard Serra en l’esplanada, Model for Tunnels de Bruce Nauman en la primera sala i, en l’última, la instal·lació Sin título (balcones y óptico) de Juan Muñoz, en la qual uns personatges amb formes humanes observen l’exposició, mentre un d’ells s’asoma per una de les finestres com si es tractara d’una escena infinita.
“La nostra intenció és que cada espectador amplie connexions i relacions a partir dels seus propis imaginaris”, ha comentat Martínez sobre l’exposició, que convida que l’espectador faça la seua pròpia lectura a través dels materials —dibuixos, collage, performance, fusta, audiovisuals…—, a través de les absències o bé a través de les referències a altres artistes o a altres exposicions del museu.
Així, les obres de Joan Cardells “s’exposen seguint el mateix muntatge i amb el mateix mobiliari de l’exposició que va organitzar l’IVAM en 1990”, ha detallat. La mostra també remet a “artistes que no estan presents”, com és el cas de Xisco Mensua o Gordon Matta-Clark, a través del material del departament de registre de l’any 1992 o amb registres videogràfics de performances específiques per a l’anterior escena de la col·lecció, Hacer paisaje.
En la primera sala es mostren els retrats de Claude Cahun o Zanele Muholi, juntament amb una fotografia de l’Albufera de Diana Blok i els dibuixos preparatoris de Pepe Espaliú per a Muletas. També hi ha picades d’ull a exposicions futures, com la de Kara Walker, que inaugura el museu al mes de setembre.
La sèrie Todo bajo el sol, d’Ana Penyas, recorre part de la galeria central on Robert Rauschenberg conviu amb una xicoteta escultura de goma de Fischli & Weiss o amb la instal·lació de cendra de Reiner Ruthenberck, que anticipa els “roedors” de Guillermo Ros, un projecte que l’artista valencià va realitzar per a l’IVAM l’any 2021.
“S’ha dissenyat un fullet interactiu que aprofundix en eixes relacions i cada obra té vinculada una cançó, una conferència o un còmic”, ha destacat Saurí. La mostra inclou algunes de les últimes adquisicions realitzades per l’IVAM en els últims anys que no s’havien exposat fins ara, com un vídeo d’Álex Reynolds, les fotografies d’Ángeles Marco i un mural d’Olga Diego. En l’última sala els personatges de Juan Muñoz semblen mirar directament els espectadors i somriuen amb un gest ambigu, establint un diàleg actiu.
Les obres de l’exposició pertanyen a la col·lecció del museu, però també s’hi inclouen préstecs d’artistes com Ibon Aranberri, Mari Reme Silvestre i Guillermo Ros. La mostra, a més, “és l’última de les propostes de relectura de la col·lecció abans d’inaugurar una nova etapa en la qual s’exposaran part dels fons de manera permanent en dues sales”, ha anunciat la directora de l’IVAM.