L’Institut Aragonés d’Art i Cultura Contemporanis (IAACC) Pablo Serrano recorre la història de l’art a Espanya des de 1804 fins al final de la Guerra Civil a través de les dones que van contribuir al panorama artístic del país en l’exposició ‘Cap a poètiques de gènere. Dones artistes a Espanya: 1804-1939’, que es podrà visitar a les sales 00 i 94 del museu saragossà fins al 19 de juny. Una mostra coproduïda pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV) i la Direcció General de Cultura del Govern d’Aragó que posteriorment es podrà visitar a València.
La mostra ha sigut inaugurada aquest dimarts pel conseller d’Educació, Cultura i Esport del Govern d’Aragó, Felipe Faci, i pel director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV), José Luis Pérez Pont. Aquesta mostra ha sigut concebuda en el si del projecte de recerca R+D+I d’Excel·lència HAR2017-84399-P, ‘Dones artistes a Espanya, 1804-1939’ (MAE), finançat pel que era el Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat i desenvolupat entre 2018 i 2021 sota la direcció de Concepció Lomba, catedràtica d’Història de l’Art de la Universitat de Saragossa.
“Des del Consorci de Museus treballem per a contribuir a la construcció d’un relat artístic més complet i inclusiu i donem suport a aquelles recerques que ens ajuden a il·luminar zones grises de la nostra història, especialment l’erm de la cultura oficial en què les dones han sigut sistemàticament negades, esborrades i invisibilitzades. El nostre objectiu amb aquesta exposició, en col·laboració amb l’IAACC Pablo Serrano de Saragossa, és continuar avançant en aquesta necessària reparació col·lectiva per mitjà d’un exercici a favor de la igualtat, posant en valor l’obra de 70 dones artistes. Un projecte que ha sigut possible gràcies a la investigació impulsada des de quatre universitats i la col·laboració de desenes d’institucions que han nodrit d’història i d’obres l’exposició que hui presentem”, ha assenyalat Pérez Pont.
‘Cap a poètiques de gènere. Dones artistes a Espanya: 1804-1939’ forma part del projecte ‘Dones artistes a Espanya, 1804-1939’ (MAE), dirigit per Concha Lomba (Universitat de Saragossa). Formen part del projecte investigadors i investigadores de quatre universitats: Jaime Brihuega, Estrella de Diego i Alicia Fuentes (Universitat Complutense de Madrid), Rafael Gil i Ester Alba (Universitat de València), Magdalena Illán (Universitat de Sevilla) i Alberto Castán (Universitat de Saragossa).
Arrels del present de l’art a Espanya
L’argument principal de l’exposició pretén exhumar i interpretar les arrels sobre les quals s’edifica la situació present de l’art espanyol. No hi ha dubte que les diverses instàncies i formes de poder han estat condicionant el desenvolupament de la vida social i cultural, així com els rols assumits pels seus diversos actors. També els relats a través dels quals la memòria col·lectiva coneix i interpreta el passat, projectant aquesta imatge sobre la comprensió del present i construint a partir d’aquesta la de l’esdevenidor.
La mostra s’articula en 6 blocs que recopilen l’obra de 71 artistes, fent un viatge per la història de l’art a Espanya des de 1804 fins a 1939. Dins del gran nombre d’artistes presents en l’exposició no només hi ha espanyoles, sinó també dones estrangeres que van treballar en el país, de manera que van aportar les seues creacions al panorama artístic i van contribuir a modernitzar el panorama de la plàstica espanyola. Una modernització de la cultura artística en què ix a lluir la reivindicació de gènere que, igual que a la resta dels àmbits de la societat, també va arribar al món de l’art.
En total, es mostraran 111 obres procedents de 40 institucions espanyoles i 17 col·leccions particulars. Entre aquestes destaquen, per nombre d’obres prestades, el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, amb 11 obres; el Museu Nacional d’Art de Catalunya, amb 8; la Biblioteca Nacional d’Espanya, amb 6 obres; el Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca, amb 5; la Diputació de Barcelona, amb 4 obres; i el Museu Nacional del Prado, amb 4 més.
En la mesura que l’òptica de la historiografia de l’art també ha estat subjecta en nombroses ocasions a una dinàmica de relegació de la dona, la memòria retrospectiva de la cultura artística ha difuminat l’escàs paper exercit per aquesta en l’art que precedeix el del nostre temps. Això últim s’agreuja en la historiografia que aborda la història de l’art contemporani, que, en línies generals, no ha sabut ni ha volgut reflectir l’ascendent presència de la dona en la cultura artística a partir de la Revolució Industrial; aquesta presència que només ha començat a fer-se visible en les últimes dècades.
En l’actualitat, les poètiques de gènere s’han consolidat com una opció estètica i política i fins i tot han entrat a formar part de l’estructura modal de la cultura artística per a desembocar en manifestacions plàstiques i conceptuals amb una identitat manifesta. Aquesta situació constitueix el final d’un procés que va començar fa un parell de segles, tal com s’expressa en l’exposició.
Aquestes són les bases en què s’assenta aquesta exposició, coproduïda per la Direcció General de Cultura del Govern d’Aragó en col·laboració amb l’Institut Aragonés de la Dona (IAM) i el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV). Després del seu pas per l’IAACC Pablo Serrano, ‘Cap a poètiques de gènere. Dones artistes a Espanya: 1804-1939’ arribarà al Museu de Belles Arts de València entre el 30 de juny i el 18 de setembre, de la mà del Consorci de Museus.