Trenta anys en les sales i els magatzems del Museu de Belles Arts de València —registrant obres, investigant autories anònimes i muntant exposicions— donen per a conéixer el patrimoni artístic valencià com pocs. David Gimilio, doctor en Història de l'Art i llicenciat en Geografia i Història, acaba de fer el salt a la direcció del MuVIM (Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat) amb un projecte clar en ment: obrir els depòsits de la Diputació Provincial i posar davant dels ulls dels valencians una col·lecció que, segons ell mateix reconeix, "té milers de peces de gran valor dels segles XIX i XX" que encara esperen el seu moment de glòria.
Un museu que canvia de pell
El MuVIM, inaugurat en 2001 com un museu de les idees, ha sigut històricament un espai dedicat a la Il·lustració i la Modernitat a través d'exposicions temporals i una singular mostra permanent construïda no sobre objectes, sinó sobre projeccions i escenografies. Ara, amb Gimilio al capdavant, el museu afronta una transformació de fons: convertir-se també en l'aparador artístic dels fons provincials, una col·lecció que ha romàs en gran mesura invisible per al gran públic. El repte no és menor. El nou director treballa ja en una proposta d'exposició permanent basada en eixa col·lecció, amb noms de la talla de Joaquín Sorolla, Mariano Benlliure, Ignacio Pinazo, Francisco Ribalta o Vicente López com a possibles protagonistes.
D'on venen estes obres? La història té molt a veure amb la generositat institucional del segle XIX. La Diputació de València va posar en marxa un ambiciós programa de beques per a joves artistes valencians en la segona mitat del XIX i les primeres dècades del XX, enviant-los a formar-se en ciutats com Roma i París. Entre els becats figuraren Sorolla, Benlliure i Pinazo, els quals, com a part de les condicions de les pensions, entregaren treballs que passaren a engrossir el patrimoni provincial. El resultat és una col·lecció que, amb el temps, ha anat acumulant peces d'extraordinari valor sense que la ciutadania puga contemplar-les amb regularitat.
"La nova etapa que iniciem té com a prioritat traure a la llum els rics fons custodiats en els magatzems de la Diputació, acostar-los a la ciutadania i compartir-los amb els valencians i les valencianes" - David Gimilio, director del MuVIM (Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat)
Un itinerari entre el XIX i l'art contemporani
Gimilio té també clar que la col·lecció no pot viure tancada en si mateixa. La seua proposta contempla una dualitat: una mostra permanent que pivote sobre els grans noms de la pintura valenciana i espanyola dels segles XIX i XX —amb peces com El Calvari de Ribalta o els rellotges francesos del segle XIX que, segons el mateix director, "res tenen a envejar als que acull la Galeria de Col·leccions Reals de Madrid"— combinada amb exposicions temporals centrades en artistes del present segle. El denominador comú, subratlla, serà "la qualitat expositiva".
Per a arribar a eixe punt, no obstant això, hi ha faena prèvia i laboriosa. El nou director explica que comença ara "una faena de selecció i moviment de peces, adequació de les sales i elaboració d'una sèrie d'itineraris que complementen el recorregut cronològic". Tot això es realitzarà juntament amb l'equip del MuVIM i els restauradors de la Diputació. L'herència d'exposicions temporals deixada per l'etapa anterior —dirigida per Rafa Company, a qui Gimilio succeïx— proporciona un marge temporal per a preparar les propostes futures sense pressió immediata.
Un equip renovat per a l'àrea de Cultura
El nomenament de Gimilio no arriba de forma aïllada. La Diputació de València ha completat amb ell la renovació de l'organigrama cultural, un procés que va arrancar amb la incorporació de Miquel Nadal —escriptor i llicenciat en Dret Públic— com a màxim responsable de la Institució Alfons el Magnànim, l'editorial provincial. Nadal aposta per "la qualitat del producte, que ha de valorar-se amb el temps, i la vocació de servici, sense oblidar la proximitat amb els municipis".
La coordinació general de l'àrea recau en Pilar Tébar, exsecretària autonòmica de Cultura del Consell, mentre que Ricardo J. Roca assumix la direcció de Gestió Cultural Oberta als Municipis. El perfil de Roca resulta cridaner per la seua combinació de disciplines: doctor en Geografia i Història per la Universitat de València, llicenciat en Dret i titulat superior en Piano i Música de Cambra. Des de 1992 exercix com a professor de piano en el Conservatori Municipal de Música José Iturbi de València —del qual és director des de 2016—, i ha impulsat iniciatives com el Cicle de Joves Intèrprets de l'Ajuntament de València, a més d'una intensa activitat concertística a Espanya i Europa. Des de la seua nova posició, coordinarà l'oferta cultural no museística de la institució provincial destinada a les comarques. Joan Seguí i María Jesús de Pedro mantenen, per la seua part, la direcció de L'ETNO i el Museu de Prehistòria, respectivament.
El conjunt de l'equip dibuixa una aposta per perfils acadèmics sòlids i trajectòries contrastades. Però més enllà de l'organigrama, la pregunta que surarà sobre el MuVIM durant els pròxims mesos és concreta i apassionant: quantes obres mestres estan esperant en els magatzems de la Diputació que algú, per fi, les traga a la llum?