Un enterrament neandertal pertorbat. Un cos en posició fetal. I una ciutat, València, convertida estos dies en escenari del gènere negre en totes les seues formes. La Filmoteca Valenciana acull la projecció de La huella del mal, el thriller policíac escrit i dirigit per Manuel Ríos San Martín, dins de la programació de la 13a edició del festival València Negra. Una cita que reafirma l'aliança entre l'Institut Valencià de Cultura (IVC) i un dels festivals de literatura criminal més consolidats del país.
Cinema negre en el temple del cinema
València Negra va nàixer fa més d'una dècada amb la literatura en el centre, però des de les seues primeres edicions va trobar en la Filmoteca un aliat natural. El festival celebra la seua 13a edició del 9 al 18 de maig de 2025 i, amb quasi 100 activitats en més de 40 seus, la cultura es desplega per la ciutat en forma de literatura, cinema, teatre, concerts, còmic, fotografia, gastronomia i inclús videojocs. Dins d'eixe vast programa, la Filmoteca complix el seu paper habitual: el de l'espai on el gènere negre es projecta en pantalla gran.
Álvaro López Jamar, director general de l'IVC, ha volgut subratllar el caràcter històric d'eixa col·laboració i l'encaix natural de La huella del mal en ella.
"Encara que el festival està centrat fonamentalment en el gènere de la novel·la negra, també ha contemplat en la seua programació des dels seus inicis la projecció en la Filmoteca de clàssics del cinema policíac o de 'thrillers' actuals, com és el cas de 'La huella del mal'" - Álvaro López Jamar, director general de l'Institut Valencià de Cultura
La programació del festival ha comprés des de clubs de lectura en les Biblioteques Municipals fins a projeccions de cinema negre en la Filmoteca. Este any, l'aposta cinematogràfica es tanca amb una pel·lícula que ja ha donat molt que parlar: després d'estrenar-se en la secció oficial del Festival de Màlaga el 16 de març de 2025, va arribar als cinemes el 4 d'abril.
Atapuerca com a escenari del crim
La trama de La huella del mal té alguna cosa que la distingix de seguida: l'escenari. És la primera pel·lícula rodada en Atapuerca, el jaciment burgalés que alberga algunes de les restes humanes més antics d'Europa. Difícilment podria trobar-se un teló de fons més carregat de simbolisme per a un crim ritual. La pel·lícula juga amb el simbolisme dels ossos prehistòrics enfront dels crims del present, en una història que creua arqueologia, psicologia criminal i passió continguda.
La trama comença quan un grup d'escolars descobrix el cadàver d'una jove en posició fetal dins del Centre d'Arqueologia Experimental (CAREX), en el jaciment d'Atapuerca, en un lloc destinat a una rèplica neandertal. La troballa remet a un crim similar ocorregut sis anys abans, la qual cosa obliga la inspectora i un expolicia a unir forces de nou per a desemmascarar el responsable. La pregunta que sobrevolta tot el relat és tan senzilla com pertorbadora: ¿ha tornat l'anomenat 'assassí del jaciment'?
La pel·lícula està protagonitzada per Blanca Suárez i Daniel Grao, a qui acompanyen Aria Bedmar, Víctor Palmero, Cosimo Fusco, Fernando Cayo i altres intèrprets de solvent trajectòria en l'audiovisual espanyol. La huella del mal oferix 105 minuts d'intriga constant. Està produïda per La Charito Films en coproducció amb Netflix, RTVE i ZDF.
Del paper a la pantalla: el repte de l'adaptació
La huella del mal és adaptació de la novel·la homònima del mateix director, publicada per Planeta en 2019. Ríos San Martín coneix bé els riscos d'adaptar la pròpia obra: qui ha escrit una història tendix a aferrar-se a ella. Per això va prendre una decisió estratègica: compartir el guió amb una altra veu.
"El que vaig fer va ser comptar amb una altra guionista, Victoria Dal Vera, per a tindre una opinió externa que no siga la meua tota l'estona. Tinc clar que calia carregar-se coses de la novel·la, vinc de l'audiovisual i sé com funciona això. A voltes jo volia tallar i tallar i era Victoria la que es va convertir en una defensora de la novel·la i em deia: 'però si això està molt bé!'" - Manuel Ríos San Martín, director i escriptor de La huella del mal
El resultat és una pel·lícula que equilibra la lògica de l'espectacle cinematogràfic amb la densitat narrativa del thriller literari. El director tenia clar que volia combinar un cadàver actual en una excavació prehistòrica, l'entorn fascinant d'Atapuerca i una reflexió sobre la naturalesa humana, i la seua aposta s'ha convertit en una de les més sòlides de Netflix en el gènere.
València Negra, més enllà de la novel·la
Cada any es programen aproximadament un centenar d'activitats: trobades amb autors, clubs de lectura, teatre, concerts, cicles de cinema o tallers. VLC Negra se celebra cada any en les primeres setmanes de maig i, després de les primeres edicions, ja s'ha consolidat com el festival literari més rellevant de la ciutat. Esta 13a edició ha estat marcada a més pel reconeixement a Ferran Torrent, que ha rebut el Premi Francisco González Ledesma a un autor valencià per primera vegada des de la creació del guardó, en edicions anteriors atorgat a escriptors del calibre de Juan Madrid, James Ellroy, Jo Nesbø o Dennis Lehane.
La projecció de La huella del mal en la Filmoteca no és només un esdeveniment cinematogràfic: és la prova que el gènere negre, quan es fa bé, esborra les fronteres entre la literatura, el cinema i la memòria. Que Atapuerca —on les restes dels nostres avantpassats porten dècades revelant els secrets de la humanitat— servisca d'escenari per a un crim de ficció diu molt sobre la capacitat d'este gènere per a fer-nos pensar en el que som, des del que vam ser.