València acull des d’este cap de setmana una exposició que naix de la trobada. La Fundació Bancaja i ABANCA presenten Compromís amb l’art. De Miró a Barceló, una mostra que posa en relació les seues col·leccions i que, més que sumar obres, proposa mirar-les juntes.
El projecte no comença ací. Fa uns mesos va tindre la seua primera parada a A Coruña, on es mostraren fons valencians. Ara el moviment s’inverteix: València rep una selecció de peces d’ABANCA que dialoguen amb les de Bancaja. Este “anada i tornada” es nota en el recorregut, on no hi ha blocs tancats, sinó creuaments constants.
També hi ha alguna cosa de geografia en tot això. Les obres viatgen de l’Atlàntic al Mediterrani i, amb elles, dos maneres d’entendre una col·lecció: una més lligada al context gallec i una altra amb noms molt reconeixibles del panorama valencià.
De les avantguardes al present: un segle que continua viu
L’inici de l’exposició és prou directe. Apareixen de seguida noms com Pablo Picasso, Joan Miró o Wassily Kandinsky, junt amb Juan Gris o Paul Klee. No fa falta massa explicació: estan ahí i funcionen.
A partir d’ací, l’exposició s’obri. No seguix una línia estricta, més bé va botant entre moments i llenguatges. Hi ha informalisme, amb artistes com Antoni Tàpies o Manolo Millares, i també pintura més recent, on apareix Miquel Barceló, entre altres.
Una de les sensacions que deixa el recorregut és que la pintura antiga no queda tan lluny. Algunes obres tenen més d’un segle, però continuen resultant contemporànies. No dona la impressió d’estar veient alguna cosa “superada”, sinó alguna cosa que encara encaixa.
Pintar el món: del bodegó al pensament crític
Hi ha detalls que ajuden a entendre per on va l’exposició. En diversos bodegons apareixen periòdics, per exemple. No és una cosa casual: ja en les avantguardes servien per a introduir el present dins del quadre.
Este tipus de gestos connecta bastant amb el que ve després. La mostra insistix que l’art no sols representa coses, també pensa sobre elles. I ací entren propostes més crítiques o més pegades al seu temps, com les d’Equipo Crónica.
El recorregut no obliga a seguir una lectura concreta. Cada sala té alguna cosa distinta, i el visitant pot anar construint la seua pròpia interpretació. Potser ahí està part de l’interés: no tot està tancat.
L’art com a compromís compartit
Més enllà del que es veu en sala, l’exposició deixa entreveure el treball que hi ha darrere. Reunir obres d’este nivell no és senzill, ni per conservació ni per logística. Algunes peces, com la instal·lació de Cristina Iglesias, ho evidencien prou bé.
També hi ha una idea de fons que es repetix: l’art té sentit quan es mostra. Tant Bancaja com ABANCA porten anys construint les seues col·leccions i, en este cas, l’objectiu és clar: traure-les i posar-les en contacte amb el públic.
Al final, l’exposició funciona per això. No intenta donar una lliçó, sinó oferir un recorregut amb bones obres i deixar que cadascú traga alguna cosa d’ací. I en eixe sentit, complix amb escreix.
Informació pràctica: horaris, entrades i com arribar
L’exposició es pot visitar en la seu de la Fundació Bancaja, a la plaça de Tetuan, 23 de València, des del 25 d’abril fins al 6 de setembre de 2026.
L’horari és de dimarts a diumenge, de 10:00 a 14:00 i de 16:30 a 20:30. L’entrada general costa 10 euros i hi ha tarifa reduïda de 5 euros. És gratuïta per a menors de 12 anys.
Es pot arribar fàcilment a peu des del centre. També hi ha parades d’autobús a prop i estacions de metro com Colón o Alameda a pocs minuts.