Psicoemergencia-CV: 20 anys al servei de les víctimes

Disponibles 24 hores al dia i 365 dies a l’any, l’equip de Psicoemergencia-CV respon, immediatament, a qualsevol activació d’emergència

Guardar

PSICOEMERGENCIAS-CV
PSICOEMERGENCIAS-CV

Els psicòlegs emergencialistes de l'Administració autonòmica valenciana han complit 20 anys donant suport, de manera altruista, a les víctimes de catàstrofes o accidents. Disponibles 24 hores al dia i 365 dies a l'any, aquest equip format per 52 psicòlegs i psicòlogues, distribuïts per les tres províncies de la Comunitat Valenciana, responen immediatament "a qualsevol activació per a la qual se'ns requerisca".

PSICOEMERGENCIAS-CV Mariano Navarro, coordinador principal de Psicoemergencias-CV

València Extra ha parlat amb Mariano Navarro Serer, coordinador principal de Psicoemergencia-CV, que ens ha obert les portes per a descobrir la gran labor que exerceixen. "La funció principal de Psicoemergencias-CV consisteix a oferir un servici immediat d'atenció psicològica als afectats d'una catàstrofe amb múltiples víctimes o en aquelles situacions que, sense comportar un elevat nombre de víctimes, genere una situació de rellevant impacte social com pot ser un accident que afecte xiquets o adolescents".

Mobilitzats pel 112, aquest equip voluntari de psicòlegs emergencialistes, una vegada arriben al lloc del sinistre, s'integren en la Unitat Bàsica Sanitària per a començar a exercir la seua labor que, principalment, se centra en "l'organització del Centre d'Atenció a les Famílies, però també en l'atenció a les víctimes directes i fins i tot a la resta d'intervinents, si el precisaren", explica Mariano Navarro. "El nostre treball és important perquè complementa la labor de la resta de serveis d'emergència. Quan succeeix un lamentable accident, un incident amb múltiples víctimes o una situació de rellevant impacte social, no solament cal cuidar i atendre les ferides físiques dels afectats, sinó que és fonamental també atendre les ferides emocionals"

"Les ferides emocionals són moltes vegades més complicades que les físiques"

"La vivència d'un impacte altament traumàtic per a qualsevol víctima comporta tota una sèrie de reaccions emocionals, i de necessitats a cobrir, que han de ser ateses en la màxima brevetat possible. Suïcidis, accidents, morts inesperades, comunicació de males notícies, situacions amb menors implicats, intervenció en violència de gènere són sol un exemple de la quantitat de situacions a les quals els serveis d'emergència han d'enfrontar-se cada dia, i que justificaria sens dubte la presència del psicòleg a peu de carrer en qualsevol unitat SAMU. La nostra labor, en definitiva, és important perquè va dirigida a disminuir el sofriment de la víctima i ajudar-la a prendre consciència de la realitat, potenciant l'ús dels seus propis mecanismes d'afrontament en el menor termini de temps possible".

Sens dubte, un treball per al qual no tots estan capacitats. "Partim de la base que no tot professional de la psicologia està capacitat per a aquest tipus de treball, per la qual cosa cuidem molt la selecció de nous integrants i exigim una formació prèvia i un temps d'aprenentatge abans de passar a la condició d'operatius. El professional de la psicologia d'emergència ha de reunir certes habilitats socials, com a empatia, comprensió, habilitats per a l'escolta, un clar equilibri emocional, autocontrol, treball en equip, capacitat per a prendre decisions en situacions d'alt estrés i, també, una alta tolerància a la frustració perquè no totes les nostres intervencions arriben sempre a un final feliç. Però si alguna cosa ha de prevaldre per damunt de tot, és el respecte a la víctima des de l'oferiment de la nostra presència incondicional i des de l'acompanyament".

"Durant 20 anys, hem demostrat la nostra vàlua, i l'important servei que oferim"

Psicoemergencias-CV naixia, exactament, fa set anys, encara que és fruit de l'extingit GIPEC (Grup d'Intervenció Psicològica en Emergències i Catàstrofes) creat en 1999. Així doncs, es tracta d'una prolongació d'eixe servei que, en 20 anys de vida, no solament han constatat la importància de la Psicologia d'Emergències per a la societat, sinó també que "no hi ha fórmules magistrals d'intervenció. No hi ha eines fixes que servisquen per a tots per igual. Les ferides emocionals són moltes vegades més complicades que les físiques".

Tal com compta el coordinador de Psicoemergencias-CV, "al llarg d'aquests 20 anys, hem intervingut en moltes ocasions, encara que en moltes menys de les que podríem haver-ho fet si la nostra figura estiguera més reconeguda. Les intervencions més significatives han sigut l'11-M a Madrid, en 2004, on vam tindre l'oportunitat de col·laborar ajudant els nostres companys donada la gran quantitat de persones afectades, i, dos anys després, en l'Accident de Metro a València, on la nostra presència va ser requerida des de poc després de l'accident. Sent aquestes les mostres d'intervenció més significatives, també podríem parlar d'altres com a atropellaments, precipitacions, desaparicions, accidents de trànsit i suïcidis".

"Per què no se'ns reconeix com mereixem, però se'ns crida cada vegada que ens precisen?"

Mariano Navarro es mostra molt contundent en afirmar la falta de professionalització del sector. "La nostra actuació, marcada per la condició de voluntaris, ens limita enormement l'important treball que podríem fer si això revertira en un servei oficial i professionalitzat. Entenem que les nostres actuacions no haurien de circumscriure's exclusivament en situacions amb múltiples víctimes, sinó en aquelles diàries on la urgència i l'emergència requereix una atenció multidisciplinària en la qual el psicòleg emergencista desenvoluparia un paper inqüestionable, com ja succeeix en altres Comunitats Autònomes com és el cas de Madrid".

"L'Administració deu, d'una vegada per sempre, regular la nostra situació"

Per aquest motiu, des de Psicoemergencias-CV consideren que "ha arribat el moment de posar fi. Durant 20 anys, hem demostrat la nostra vàlua, i l'important servei que oferim. Hem cobert l'emergència de forma immediata després de ser activats; hem hagut d'abandonar els nostres treballs i ocupacions, amb totes les pèrdues i riscos associats a això, amb la finalitat d'atendre per damunt de tot les necessitats de les persones afectades i les seues famílies. Creiem que l'Administració deu, d'una vegada per sempre, regular la nostra situació i oferir-nos formar part dels serveis d'emergència en la nostra Comunitat, com a professionals retribuïts i dedicats amb exclusivitat a aquesta labor. Només així podrem respondre adequadament a totes les necessitats diàries que recull el 112 en les seues demandes".

De fet, com explica Mariano Navarro a aquest diari, "són els mateixos professionals de l'emergència els primers a demandar la nostra presència en els seus equips. La pregunta és, Per què no se'ns reconeix com mereixem, però se'ns crida cada vegada que ens precisen? Psicoemergencias-CV continuarà lluitant per a aconseguir eixe objectiu pel bé de la nostra societat".

Destacats