Hi ha obres d'art que es pinten amb oli sobre llenç i n'hi ha d'altres que es cusen amb fil sobre arpillera. Les segones, potser, tenen més a contar. Fins al pròxim 1 d'agost, el claustre de la Biblioteca Central de Gandia —un espai habitualment reservat a la paraula escrita— s'ha convertit en l'escenari d'una exposició tèxtil inusual: una col·lecció d'arpilleres elaborades per les participants del projecte Barrios Inclusivos, una iniciativa del departament de Serveis Socials de l'Ajuntament de Gandia que combina creació artística, participació comunitària i intervenció social.
Agulles, retalls i històries de barri
L'arpillera té una història carregada de significat. Esta forma d'art va sorgir en l'època de la dictadura de Pinochet a Xile, quan les dones van combinar l'ús de tela de rebuig, brodat, costura i un llenguatge visual directe per a documentar històries que a vegades eren difícils de contar en veu alta. Amb el temps, les pràctiques tèxtils d'Amèrica Llatina van començar a transitar de ser una activitat domèstica de dones i oci, a una manifestació política que dona compte de les ferides socials dels seus territoris. A Gandia, en 2026, eixa mateixa tècnica s'usa ara per a parlar de veïnatge, de records i d'afecte pel propi entorn.
Durant el segon trimestre de l'any, les participants dels grups de Gandia i del Grau han treballat amb tela d'arpillera, retalls, fils i materials de costura per a donar forma a peces que reflectixen records, experiències i sentiments vinculats a la seua ciutat i al seu barri. El resultat no és una exposició a l'ús. La tècnica tèxtil basada en pegats, brodats, apedaços i collages convertix els retalls de tela en obres que conten històries, denuncien injustícies o celebren identitats culturals. En este cas, celebren una cosa tan concreta i tan poderosa com l'orgull de pertànyer a un lloc.
"Estes arpilleres són molt més que costura; són històries de vida, de convivència i d'afecte per Gandia. És de justícia que tota la ciutadania puga contemplar el talent, l'esforç i la sensibilitat que hi ha darrere de cada una d'estes peces." - Inma Rodríguez, regidora de Serveis Socials de l'Ajuntament de Gandia
El procés, tan valuós com el resultat
Projectes com Barris Inclusius partixen d'una premissa que a voltes s'oblida en la política social: que les pràctiques tèxtils han adquirit una forta implicació en els processos socials propis dels llocs on es desenrotllen, i que esta orientació ha sigut protagonitzada principalment pel treball col·lectiu de dones. El que ocorre al voltant d'una tela i unes tisores —la conversa, el suport mutu, l'escolta— pot ser tan transformador com qualsevol altra forma d'intervenció comunitària.
Així ho subratllaren Verónica i Jose, els professionals encarregats de dinamitzar els tallers, els quals destacaren la implicació de totes les participants durant el procés de creació.
"El procés de creació ha sigut tan valuós com el resultat final. Veure el compromís, el suport mutu i l'orgull amb què cada una de les participants ha treballat durant estes setmanes és el verdader èxit d'este taller." - Verónica i Jose, dinamitzadors dels tallers del projecte Barris Inclusius
La regidora Inma Rodríguez aprofità la inauguració per a reivindicar la importància de donar visibilitat a este tipus de projectes en espais públics de la ciutat. I en això hi ha també una decisió simbòlica: no penjar estes peces en una sala d'usos múltiples o en un centre cívic de barri, sinó en el claustre de la Biblioteca Central, en plena plaça del Rei Jaume I. Un gest que equipara estes obres amb qualsevol altra expressió artística digna de contemplació.
Art obert a tota la ciutat
L'exposició pot visitar-se de forma lliure i gratuïta en l'horari habitual de la Biblioteca Central de Gandia, situada en la plaça del Rei Jaume I, 9, i romandrà oberta fins a l'1 d'agost de 2026. En un estiu que Gandia concentra milers de visitants, la mostra oferix a propis i forasters una oportunitat poc habitual: sortir-se, a través de retalls i fils, a la mirada més íntima i quotidiana dels qui viuen i senten esta ciutat com a seua. L'arpillera es convertix així en un mitjà per a documentar experiències, homenatjar comunitats i explorar identitats. I això, en un claustre tranquil a pocs metres del bullici estiuenc, té un valor que cap catàleg turístic sabria descriure del tot bé.