La Diputació de València licitarà enguany les obres de recuperació de la carretera històrica del Puerto de Contreras, l'antic traçat de l'N-III entre Villargordo del Cabriel i el pont sobre el riu Cabriol. L'actuació compta amb un pressupost de 3,3 milions.
La diputada de Carreteres, Reme Mazzolari, explica que "l'objectiu és retornar a esta via l'esplendor que va tindre abans de ser abandonada en 1969 i convertir-lo en un espai de referència per a l'estudi i la divulgació del patrimoni viari".
L'anunci de la també vicepresidenta segona de la Diputació s'ha realitzat en el marc de la visita institucional i tècnica celebrada en el Paso de les Cabrillas, punt simbòlic que marca la divisòria entre Castilla-La Mancha i la Comunitat Valenciana.
La jornada ha sigut organitzada de manera conjunta entre la Diputació de València i el Col·legi d'Enginyers de Camins de la Comunitat Valenciana i de Castilla-La Mancha, i ha servit a més per a escenificar el traspàs de l'organització del pròxim Congrés del Patrimoni de l'Obra Pública i de l'Enginyeria Civil que se celebrarà en territori valencià.
Entre les activitats programades, ha tingut lloc una visita guiada a càrrec de José María Coronado; Rita Ruiz i Francisco Javier Rodríguez, professors de l'Escuela de Ingeniería de Caminos de la Universidad de Castilla-La Mancha, així com de Luis Arciniega, catedràtic d'Història de l'Art a la Universitat de València i director de la Càtedra, Demetrio Ribes. Així mateix, l'autor del projecte, Fernando González-Moralejo ha realitzat l'explicació tècnica dels detalls del projecte les obres del qual estan a punt de licitar-se. També ha assistit a esta visita institucional i tècnica l'alcalde de Villargordo del Cabriel, Galo Valle.
Un traçat “fossilitzat” únic a Espanya
El tram històric del Puerto de Contreras va ser projectat per Lucio del Valle en el segle XIX com a part de la carretera de Madrid a València i durant la primera mitat del segle XX va ser adaptat a la creixent presència dels automòbils, dins del que es va denominar el “Circuito Nacional de Firmes Especiales”. El seu traçat va quedar fora de servici a la fi de la dècada dels 60, després de la construcció de l'embassament de Contreras i la variant de la carretera per la coronació de la presa, la qual cosa va provocar el seu abandó, però també va permetre la seua conservació quasi intacta durant dècades.
Segons el projecte tècnic de recuperació que es troba pròxim a la seua finalització, esta circumstància ha permés que es conserve com un dels millors exemples a Espanya de carretera històrica adaptada a l'automòbil en la primera mitat del segle XX, amb les seues muralletes, guardarrodes, fites quilomètriques, obres de drenatge i l'emblemàtic pont de set arcs sobre el Cabriol.
L'actuació, que abastarà una longitud de més de deu quilòmetres, es desenvoluparà seguint els criteris tècnics establits pel grup de treball de l'Escuela de Ingeniería de Caminos de Ciudad Real, en col·laboració amb la Diputació i permetrà, a més de posar en valor els valors patrimonials de l'antiga carretera, donar accessibilitat a un paratge d'un alt valor ambiental, a l'entorn de Parc Natural de las Hoces del Cabriel.
Reme Mazzolari ha subratllat que “no es tracta només de recuperar una carretera, sinó de preservar un fragment essencial de la nostra memòria col·lectiva. Les carreteres no sols connecten territoris: creen paisatge cultural, generen identitat i expliquen com hem sigut capaces de superar les dificultats del territori”.
Recuperació patrimonial i accessibilitat compatible
El projecte perseguix retornar a la carretera l'aparença que tenia abans de l'obertura de la variant en 1969, aplicant criteris de restauració que diferencien clarament els elements originals de les reposicions contemporànies.
Entre les principals actuacions previstes es troben la rehabilitació del ferm mitjançant tècniques compatibles amb la seua estètica històrica; la restauració i reposició de muralletes, guardarrodes i tanques metàl·liques conforme a la normativa de 1939 i 1962; la recuperació de fites quilomètriques i senyalització; la neteja i consolidació de les 23 obres de drenatge existents; la posada en valor de dos clavegueres visitables; la creació de miradors accessibles en corbes representatives del traçat; i la restauració integral del pont de Lucio del Valle, incloent-hi l'eliminació de paviments moderns i la recuperació de la seua cota original.
Així mateix, es contempla la reconstrucció reinterpretada de l'antiga casella de peons caminers com a espai didàctic i d'ús públic, vinculant enginyeria, paisatge i memòria històrica.
La futura via mantindrà un ús compatible per a vehicles lleugers, ciclistes i vianants, amb limitació de velocitat i senyalització específica de carretera històrica, convertint el recorregut en una experiència cultural en si mateixa.