En el cor de la Ribera Baixa, un antic molí arrosser del segle XIX porta anys esperant una segona vida. Els Molins de la Vila de Sueca, també coneguts com a Molí de Pasiego, guarden en el seu interior maquinària que, segons el seu alcalde, no té parangó a Europa ni probablement en el món. Ara, una nova injecció de 400.000 euros de la Diputació de València torna a acostar eixe somni a la realitat: convertir el complex en el gran museu de l'arròs de la Comunitat Valenciana.
400.000 euros per a desbloquejar la tercera fase
La subvenció, aprovada en el marc del Pla de Recuperació del Patrimoni de la Diputació de València, té un objectiu concret: rehabilitar les naus històriques del complex arrosser, una actuació que constituïx la tercera fase d'un projecte que acumula ja més d'un milió d'euros d'inversió provincial. No és poc, però tampoc és suficient. L'Ajuntament de Sueca calcula que la restauració integral del conjunt pot arribar entre huit i nou milions d'euros en total, la qual cosa convertix esta partida en un pas imprescindible, encara que encara lluny de la meta.
"Quan vam comprar l'espai sabíem que no anava a resultar senzill recuperar-lo per a posar-lo en valor, ja que es tracta d'un projecte ambiciós que pot tindre un cost estimat d'entre huit i nou milions d'euros" - Julián Sáez, alcalde de Sueca
El municipi va adquirir l'edifici en 2015 amb una visió clara: protegir un bé de rellevància local i transformar-lo en un espai visitable, capaç d'albergar des d'un museu fins a una escola d'hostaleria. Una dècada després, l'obra avança per fases, amb la paciència que imposa la cerca de finançament públic.
Maquinària sense igual i una història que mereix ser contada
El Molí de Pasiego no és un edifici qualsevol. Les seues instal·lacions, de grandíssim valor històric i patrimonial, daten del segle XIX i mostren la industrialització del sector agrari de l'època, en un territori on el cultiu de l'arròs no és només economia, sinó identitat. El segle XIX va ser una època daurada per a Sueca, un segle de transformacions econòmiques i urbanístiques importants, i tot això no hauria sigut possible sense la transformació agrícola que es va produir el segle anterior, quan es van establir les terres per al cultiu de l'arròs.
L'alcalde Julián Sáez insistix que la intenció del consistori és mostrar a les noves generacions la tradició arrossera i el procés de producció d'un cultiu tan arrelat en la cultura valenciana. Però hi ha un detall que fa el Molí de Pasiego verdaderament singular: la maquinària original que conserva en el seu interior. Segons Sáez, no és possible trobar un conjunt similar en tota Europa, i probablement en cap altre lloc del món. Un argument de pes per a justificar la inversió, i també per a interpel·lar els qui encara no s'han sumat al projecte.
"Només amb recursos econòmics podem contribuir a recuperar meravelles com els molins de Sueca" - Natàlia Enguix, vicepresidenta de la Diputació de València
Un pla rescatat de l'oblit
L'ajuda a Sueca s'emmarca en un Pla de Recuperació del Patrimoni que la Diputació havia abandonat durant huit anys i que l'actual equip de govern ha reactivat amb força. La vicepresidenta de l'àrea de Cooperació, Natàlia Enguix, que va visitar personalment el Molí de Pasiego, no va escatimar en qualificatius per a definir-lo: "una meravella del patrimoni valencià que les institucions hem de protegir perquè no desaparega".
Des que es va rescatar el pla, l'àrea de Cooperació ha invertit més de 16 milions d'euros i ha finançat 45 projectes presentats per altres tants ajuntaments de tota la província: castells, ermites, torres, palaus, forns, molins… Un catàleg de la memòria col·lectiva valenciana que, segons el president de la Diputació, Vicent Mompó, "generen faena, creen turisme i donen motiu a la nostra gent perquè es quede a viure en els seus pobles". Mompó, que va ampliar el programa en cinc milions d'euros per a poder atendre totes les sol·licituds rebudes, el definix com "una aposta estratègica" i "un exemple de justícia territorial".
La crida a altres administracions
Tant l'alcalde de Sueca com la vicepresidenta Enguix van coincidir durant la visita a reclamar la implicació d'altres administracions: autonòmica, estatal i europea. No és la primera vegada que Sueca crida a eixa porta. En el passat es va plantejar que l'espai poguera albergar formació professional i un grau de cuina, i que el complex fora el punt d'arribada d'una ruta arrossera que començaria en els camps de cultiu i culminaria amb una degustació de paella. L'ambició del projecte no ha minvat amb els anys.
Amb més d'un milió d'euros ja invertits per la Diputació i una tercera fase a punt d'arrancar, els Molins de la Vila avancen, a poc a poc però sense pausa, cap a la seua transformació en referent cultural i turístic de la província de València. La pregunta que plana sobre el projecte continua sent la mateixa que en 2015: ¿s'hi sumaran la resta d'administracions abans que la història continue esperant?