Hi ha poques festes espanyoles que necessiten tan poques explicacions per a ser reconegudes en qualsevol part del món. Un carrer abarrotat, milers de camisetes tenyides de roig i una pluja de tomaques basten per a saber que estem en La Tomatina de Bunyol, que tornarà el pròxim dimecres 26 d'agost de 2026.
La batalla començarà oficialment a les 12.00 hores i acabarà exactament seixanta minuts després. Una hora pot paréixer poc, però serà suficient perquè uns 120.000 quilos de tomaques acaben repartits pels carrers i sobre els participants. L'aforament d'esta edició està limitat a 22.000 persones, segons l'organització.
El sorprenent és que darrere d'una celebració que hui atrau visitants de nombrosos països no hi hagué originalment cap estratègia turística ni una tradició centenària acuradament organitzada. Tot començà amb un altercat durant unes festes locals en 1945 i acabà convertint-se, amb prohibicions i fins i tot un peculiar funeral pel mig, en una de les celebracions més recognoscibles de la Comunitat Valenciana.
I encara que des de fora puga paréixer simplement una batalla en la qual tot val, ocorre exactament el contrari. La Tomatina té horari, aforament, controls d'accés i unes regles que els participants han de respectar.
La Tomatina 2026 només dura una hora: així funciona la batalla de tomaques
El moment que tot el món espera arribarà a migdia. Una primera carcassa anunciarà a les 12.00 hores el començament de la batalla i, des d'eixe instant, les tomaques passaran a convertir-se en els protagonistes absoluts dels carrers de Bunyol. A les 13.00 hores sonarà una segona carcassa i caldrà parar: des d'eixe moment ja no es poden continuar llançant tomaques.
Abans haurà començat un altre dels rituals associats a la jornada. A partir de les 10.00 hores està previst el conegut com a pal sabó, en el qual els participants intenten pujar per un pal engreixat per a aconseguir un pernil situat en la part superior. Cap a les 11.00 hores començaran a entrar els camions carregats de tomaques en els carrers del recorregut.
La imatge resulta difícil d'imaginar per a qui mai haja estat allí. Els vehicles avancen entre una multitud que sap que, pocs minuts després, pràcticament tot el que té al voltant acabarà cobert de polpa. L'organització xifra en 120.000 quilos la quantitat de tomaca utilitzada i assenyala que s'empra tomaca de varietat pera cultivada per a l'esdeveniment.
Quan acaba la batalla comença una altra escena característica de La Tomatina: la neteja. L'Ajuntament habilita dutxes i alguns veïns col·laboren tradicionalment traient mànegues per a ajudar els participants a llevar-se les restes de tomaca abans d'abandonar la zona.
Tot va començar per una baralla en 1945 i ningú havia planejat llançar tomaques
La història oficial de La Tomatina situa el seu naixement en l'últim dimecres d'agost de 1945. A Bunyol se celebrava aleshores una desfilada de gegants i cabuts dins de les festes patronals de Sant Lluís Bertran. Un grup de joves va decidir introduir-se en la comitiva i, durant l'aldarull, un dels participants va caure a terra.
La situació va derivar en un enfrontament i va voler la casualitat que hi haguera prop un lloc de verdures. Les tomaques van acabar convertint-se en projectils improvisats i va començar una batalla espontània que va haver de ser frenada per les forces de l'ordre. No existien camions carregats de tomaques, turistes arribats des d'altres països ni càmeres esperant la imatge del dia.
El que podia haver quedat com una simple anècdota va tindre continuïtat. A l'any següent, els joves van tornar i van repetir la batalla. Esta vegada, segons recull la història oficial de la festa, van portar les tomaques des de les seues cases. Eixa ocurrència va començar a poc a poc a convertir-se en un costum.
La celebració, no obstant això, no va tindre sempre el camí lliure. Durant la dècada dels cinquanta va arribar a ser prohibida. I va ser aleshores quan els veïns van protagonitzar un dels episodis més curiosos de tota la seua història.
L'«enterrament de la tomaca»: el funeral que va ajudar a recuperar La Tomatina
En 1957, davant la prohibició de celebrar la batalla, els veïns van organitzar una protesta que difícilment podia passar desapercebuda. La van batejar com l'« enterrament de la tomaca ».
L'escena tenia tots els elements d'un funeral, encara que el difunt era prou peculiar. Es va organitzar una processó amb un taüt en l'interior del qual viatjava una gran tomaca, acompanyat fins i tot per una marxa fúnebre. La reivindicació va acabar formant part de la pròpia llegenda de la festa.
La Tomatina va acabar sent autoritzada i, amb el pas de les dècades, va deixar de ser una celebració coneguda fonamentalment pels veïns per a adquirir una dimensió internacional. La festa va anar creixent fins a convertir-se en un esdeveniment capaç d'atraure milers de visitants i generar imatges que cada estiu recorren mitjans de comunicació de nombrosos països.
Este creixement explica també que actualment l'accés estiga controlat. L'organització establix per a La Tomatina 2026 un aforament màxim de 22.000 participants. L'entrada bàsica oficial costa 15 euros i únicament dona dret a l'accés al recinte de la batalla i al corresponent canvi per la polsera.
Hi ha una regla fonamental: els tomàquets han d'aplastar-se abans de llançar-los
Participar en La Tomatina no significa poder fer qualsevol cosa. Una de les normes més importants resulta precisament prou desconeguda per a aquells que només han vist imatges de la festa: el tomàquet ha d'aplastar-se abans de llançar-lo.
La raó és senzilla. En espitxar-lo prèviament es reduïx la força de l'impacte. També està prohibit introduir botelles o objectes durs que puguen provocar accidents i és necessari mantindre una distància prudent respecte als camions encarregats de transportar els tomàquets.
Una altra regla resulta especialment important a les 13.00 hores. Així que sona la segona carcassa, la batalla acaba. No importa que encara queden tomàquets en terra o que algú n'haja guardat un per a un últim llançament: a partir d'eixe senyal ja no està permés continuar.
L'organització aconsella a més acudir amb calçat tancat i ben lligat i desaconsella les xancletes per motius de seguretat. La roba blanca s'ha convertit en una tradició, encara que qui entre vestit d'eixe color ha d'assumir que difícilment eixirà igual. Per al telèfon mòbil, la recomanació pràctica és portar una funda impermeable i acudir amb les mínimes pertinences possibles.
Per a entrar este dimecres no n'hi ha prou amb ensenyar l'entrada en el mòbil
L'edició de 2026 incorpora un altre detall important per a aquells que tinguen previst desplaçar-se fins a Bunyol. Comprar l'entrada no significa que el codi digital permeta accedir directament als carrers on es desenvolupa la batalla.
El participant haurà de canviar prèviament la seua entrada per una polsera oficial. Els punts habilitats començaran a realitzar este tràmit el mateix dimecres 26 des de les 9.00 hores. Només amb eixa polsera col·locada es podrà accedir al recorregut.
L'entrada bàsica té un preu oficial de 15 euros, encara que també existixen paquets que incorporen altres servicis. L'organització recomana comprar amb antelació a causa de la limitació de l'aforament i advertix sobre les entrades comercialitzades per canals no oficials.
També existixen mesures específiques per a facilitar la participació de persones amb mobilitat reduïda o discapacitat. L'organització informa d'una zona d'accés adaptada, voluntariat de suport i atenció personalitzada que ha de sol·licitar-se prèviament.
El control de participants és una de les grans diferències entre la Tomatina actual i eixa batalla improvisada de mitjan segle XX. El que va començar sense organització alguna necessita hui tot un dispositiu per a gestionar l'arribada de milers de persones a un municipi que durant unes hores es convertix en focus d'atenció internacional.
Els tomàquets de la Tomatina tenen una particularitat que molta gent desconeix
Una de les preguntes inevitables cada any és què ocorre amb semblant quantitat de menjar. Segons explica l'organització en la història oficial de la festa, els 120.000 quilos utilitzats corresponen a tomàquets de varietat pera cultivats específicament per a l'esdeveniment, caracteritzats per un sabor massa àcid per al seu consum i una pell blana adequada per al llançament.
La xifra permet fer-se una idea de l'escala. No parlem d'unes caixes distribuïdes entre els assistents, sinó de tones de tomàquet descarregades des de camions durant una batalla concentrada en a penes seixanta minuts.
Una altra curiositat està en la precisió de l'horari. A pesar de la sensació de caos que transmeten les fotografies, la part central de la Tomatina està extraordinàriament delimitada: de 12.00 a 13.00 hores. Ni abans del primer senyal ni després del segon està permés començar o continuar la batalla.
I existix inclús una versió per a aquells que encara són massa menuts per a enfrontar-se a la multitud de la festa principal. Bunyol organitza la Tomatina Infantil el dissabte anterior a la gran batalla, concebuda perquè els xiquets puguen experimentar una versió adaptada i més segura de la tradició.
D'una gamberrada entre joves a una festa coneguda en tot el món
Potser la major curiositat de la Tomatina no estiga en el nombre de tomàquets ni en el pal ensabonat, sinó en la seua pròpia supervivència. Una baralla improvisada en 1945 va acabar generant un costum; el costum va ser prohibit; els veïns van respondre organitzant un funeral fictici i eixa tradició local va acabar travessant fronteres.
Hui la dimensió de la festa obliga a controlar l'accés a 22.000 persones, vendre entrades, desplegar mesures de seguretat i preparar una infraestructura capaç de convertir durant unes hores els carrers de Buñol en l'escenari d'una batalla completament singular.
El pròxim dimecres tornarà a repetir-se la seqüència. Primer arribarà el pal sabó. Després apareixeran els camions. A migdia sonarà la carcassa i començarà una hora que 120.000 quilos de tomaca canviaran per complet l'aspecte del centre de Buñol.
A les 13.00 hores, una altra detonació posarà fi a tot. Arribaran les mànegues, les dutxes i una neteja que pareix quasi impossible quan s'observen els carrers coberts de roig. Fins a l'últim dimecres d'agost següent. Perquè 81 anys després d'eixe altercat al costat d'un lloc de verdures, La Tomatina seguix convertint una hora d'agost en una de les imatges més recognoscibles de la Comunitat Valenciana en tot el món.