Imagine una posada medieval on comerciants carregats de teles valencianes, soldats en marxa i nobles de llinatge compartien el mateix edifici, encara que no la mateixa planta. Això va ser durant segles la Posada de Tuéjar, un immoble del segle XIV ubicat en la Plaça Major d'este municipi de la Serrania valenciana, en ple Camí Reial de Castella, la ruta més curta que unia València amb Madrid travessant les terres de Conca. Eixe edifici històric, hui en estat de deteriorament, serà rehabilitat gràcies a una inversió de 485.000 euros de la Diputació de València, que finançarà la primera fase d'un projecte de recuperació valorat en aproximadament un milió d'euros.
El pla que mai degué abandonar-se
L'ajuda arriba a través del Pla de Recuperació del Patrimoni de la Diputació de València, impulsat per la vicepresidenta primera Natàlia Enguix, amb una dotació total que supera els 16 milions d'euros. El pla ha donat llum verda a les 45 sol·licituds presentades per tants altres ajuntaments de les comarques valencianes, cap rebutjada. Una xifra que no és casualitat: el president de la institució provincial, Vicent Mompó, va acceptar la proposta d'Enguix d'ampliar en cinc milions la dotació inicial per a poder finançar tots els projectes presentats pels municipis. Així de clar ho explica el mateix Mompó:
"Rescatar de l'oblit un pla que mai degué abandonar-se genera una primera activitat econòmica directa, que és la mateixa obra, però a més deixa una empremta permanent en el territori amb inversions sostenibles que enriquixen el patrimoni, dinamitzen l'economia local i obrin la porta a noves activitats socials, culturals i turístiques." - Vicent Mompó, president de la Diputació de València.
La vicepresidenta Enguix va visitar personalment les Festes Grosses de Tuéjar per a fer entrega als responsables locals de la placa acreditativa del projecte i recórrer l'edifici que protagonitza esta història de recuperació patrimonial.
"Tots els nostres pobles compten amb tresors patrimonials que des de les institucions hem d'ajudar a recuperar; no sols perquè guarden la nostra història, també pel nou ús que se'ls pot donar per a millorar la vida a nivell local i per l'atractiu turístic que pot repercutir en l'economia dels municipis i les comarques." - Natàlia Enguix, vicepresidenta primera de la Diputació de València
La ruta del blat i les teles: el Camí Reial de Castella
Per a entendre el valor de la Posada de Tuéjar cal viatjar, almenys mentalment, diversos segles arrere. L'Antic Camí Reial de Castella a València per Xelva i Llíria era una important via de comunicació que permetia el trànsit entre moltes de les poblacions de la Serrania i el Camp de Túria, connectant amb Conca i les seues comarques fins a Madrid. Per esta artèria circulaven, segons explica el cronista de Tuéjar, Tomás Varea, productes tan quotidians com les teles valencianes que partien rumb a la capital o el blat que arribava a la vora del Mediterrani. Un intercanvi comercial que hui ens pot paréixer llunyà però que va ser durant segles el motor econòmic de tota la regió.
No obstant això, el destí geogràfic d'esta ruta va canviar de forma dràstica. En el segle XVIII, els Borbons redissenyaren el traçat radial de les carreteres que unien Madrid amb les ciutats costaneres més importants, deixant de banda este Camí Reial i desviant el trànsit pel Nou Camí Reial de Castella a València, que es traçaria per Requena, Motilla i Tarancón. Esta decisió deixava fora del recorregut a Conca i a les comarques valencianes de l'interior, de manera que l'Antic Camí Reial va perdre importància, relegant-se a via de comunicació entre les poblacions de l'interior de València. Requena va absorbir el gruix del trànsit carreter, com apunta el mateix cronista Varea, i per allí transcorrerien després les futures comunicacions viàries i ferroviàries entre València i Madrid.
Malgrat eixe declivi històric, la Posada de Tuéjar va ser durant la seua època d'esplendor una escala obligada per a milers de viatgers. L'edifici, que degué ser propietat del vescomte de Xelva, guarda en la seua planta baixa quatre arcs gòtics de certa amplitud per on passaven els carros carregats de mercaderies per a estacionar en el saguer. La planta alta, en canvi, acollia els hostes de major rang: comandaments militars, clergues i nobles que podien permetre's una mica més que el sòl. Els més humils —comerciants de pas, soldats rasos, gent corrent— feien nit en el saguer de la planta baixa. Una arquitectura social que ho diu tot sobre l'època.
Del duc de Villahermosa al museu Thyssen: una història amb gir inesperat
La història de la Posada té, a més, un episodi que connecta este racó de la Serrania valenciana amb un dels museus més visitats de Madrid. El duc de Villahermosa va vendre la Posada en el segle XIX, juntament amb la resta de les seues propietats en la zona, per a finançar la construcció del palau madrileny que hui alberga el museu Thyssen-Bornemisza. Una dada que convertix este edifici en una cosa més que patrimoni local: és una anella de la història cultural espanyola.
El cronista Varea reconeix que la falta d'arxius dificulta documentar amb precisió molts dels fets rellevants entorn de l'immoble, inclosa la identitat dels seus propietaris. Però el que sí que se sap és suficient per a justificar la seua recuperació.
La nova vida de l'edifici: de posada medieval a seu de l'Ajuntament
La primera fase de la rehabilitació, que arrancarà amb els 485.000 euros de la Diputació, se centrarà en l'edifici principal de les antigues vendes —el més gran dels dos que componen el conjunt—. Els treballs inclouran la consolidació de l'estructura i la intervenció en façanes, forjats i teulada. L'alcalde de Tuéjar, Carlos Tarazón, té clar quin serà el seu destí:
"Agraïm a la Diputació esta ajuda que permetrà consolidar l'estructura i actuar en les façanes, els forjats i la teulada d'un espai que volem destinar a ús civil i que esperem convertir en la nova seu de l'ajuntament." - Carlos Tarazón, alcalde de Tuéjar
Juntament amb el consistori, l'edifici també acollirà l'oficina de Correus i la seu de l'empresa elèctrica local. Una reconversió funcional que retornarà vida quotidiana a un espai que porta segles sent-ne testimoni. I hi ha més: una de les propostes per a la planta baixa, amb els seus quatre arcs gòtics intactes, és convertir-la en un futur museu sobre el Camí Reial de Castella, encara que l'alcalde preferix centrar-se per ara a consolidar l'ús civil del conjunt abans d'avançar en eixe projecte.
La Posada de Tuéjar és Bé de Rellevància Local, una categoria de protecció patrimonial que reconeix el seu valor històric però que fins ara no havia bastat per a garantir la seua recuperació. L'aposta de la Diputació de València canvia eixe panorama. Perquè hi ha una cosa que els 485.000 euros fan evident: el patrimoni no es conserva només amb catalogar-lo. A voltes, el que necessita és simplement que algú decidisca que val la pena salvar-lo.