Quant queda d'un rei que va morir fa 750 anys? En el cas de Jaume I, la resposta és sorprenent: queda quasi tot. El MuVIM obri des d'este dijous, 12 de novembre, l'exposició temporal 'Jaume I, regnar el futur', una mostra amb 112 obres procedents de 18 institucions que convida a redescobrir el monarca que, en 1238, va creuar les portes d'una ciutat anomenada Balansiya i la va convertir en el que hui coneixem com València. La proposta, organitzada conjuntament per la Diputació de València i l'Ajuntament de València, s'emmarca en la programació commemorativa del 750 aniversari de la seua mort i pot visitar-se en la Sala Baixa del museu de la Diputació.
Un rei, set segles i mig de vigència
Pocs monarques medievals resistixen l'escrutini del temps amb tanta legitimitat com Jaume I. El seu llegat resulta fonamental per al naixement del poble valencià, amb la promulgació dels Furs de València, que dotaren el territori d'un sistema legal propi i d'una sobirania jurídica diferenciada dins de la Corona d'Aragó. El seu esperit legislador es va manifestar a més en la concessió, a principis de 1240, de la primitiva 'Costum' en el Regne de València, que va ser el primer corpus legislatiu valencià. No és retòrica institucional: és que les seues decisions del segle XIII encara modelen l'autogovern del present.
El Consell ha manifestat el seu suport a la commemoració del 750 aniversari de la mort de Jaume I, mort el 27 de juliol de 1276, amb la voluntat d'impulsar i coordinar durant 2026 diversos actes commemoratius. L'exposició del MuVIM és, en eixe context, una de les apostes més ambicioses de l'any: 112 obres reunides des d'arxius, biblioteques, museus i col·leccions públiques i privades que tracen un retrat complet del personatge, del seu temps i de les conseqüències històriques del seu regnat.
Un recorregut que mescla pergamins, espases i pintura històrica
La selecció de peces és tan diversa com el mateix llegat que pretén explicar. Pintures, documents històrics, còdexs, escultures i objectes arqueològics conviuen en la Sala Baixa del museu per a oferir al visitant diferents capes d'un mateix personatge. L'Ajuntament de València és el principal prestador, amb aproximadament dos terços de les obres, procedents d'institucions com el Museu de la Ciutat, el Servici d'Investigació Arqueològica Municipal (SIAM), l'Arxiu Històric Municipal de València, el Museu d'Història de València i el Museu Històric Municipal.
Entre els documents de major interés històric destaca el Plet saguntí sobre aigües, una sentència de 1222 redactada en àrab pel cadí i l'alfaquí de Morvedre que va resoldre un litigi entre alqueries per la distribució de l'aigua de reg de la Séquia Major. Un document que, en si mateix, resulta una finestra oberta al funcionament quotidià d'eixe territori en vespres de la conquesta. Procedeix de l'Arxiu del Regne de València, una de les 18 institucions i entitats participants.
La mostra reunix també dos importants còdexs procedents de la Catedral de València: el Flos sanctorum i el de Flavi Josep, als quals se sumen la taula de la Mare de Déu del Puig i la Mare de Déu romànica del convent de l'Encarnació, considerada la més antiga de la Comunitat Valenciana. I juntament amb estes peces de devoció medieval, el visitant pot contemplar objectes de ceràmica almohade que permeten aproximar-se a la població musulmana del segle XIII a través dels utensilis més simples de la vida diària.
Pintura històrica: el retrat d'un rei construït al llarg dels segles
Una de les seccions més cridaneres de l'exposició és la dedicada a la pintura històrica vinculada a la figura del monarca. La imatge de Jaume I no és només la del personatge medieval: és també la que cada època ha volgut projectar sobre ell. Obres com 'L'acte d'entregar el rei D. Jaume la seua espasa al seu fill Don Pere', d'Ignacio Pinazo —pertanyent a la col·lecció artística de la Diputació de València—, o 'La ferida de Don Jaume en la conquesta de València' (1868), de Salvador Martínez Cubells, il·lustren com el segle XIX va convertir el conqueridor en una icona del romanticisme patri.
A estes se sumen 'El Rei Jaume I jura no abandonar València fins a la seua conquesta', de Ramón Garrido Méndez, procedent del Museu de la Reial Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats; el retrat de Jaume I (1890), de José María Brel, cedit per les Escoles d'Artesans; i la pintura 'Jaume I cura les ferides de Bernat Guillem d'Entença', de Julio Cebrián Mezquita, procedent de l'Ajuntament de Burriana. Cada quadre, en realitat, diu tant del temps que va ser pintat com del personatge que retrata.
L'exposició incorpora també peces singulars d'enorme valor simbòlic: una moneda de tipus diner encunyada a València en 1271, un segell de plom del rei Jaume I, el Còdex dels Furs de 1329 de Bonanat Peris, diverses taules de Joan de Joanes cedides per l'Arquebisbat de València, una espasa atribuïda al mateix monarca i un crucifix romànic portant del segle XIII.
Una aposta institucional a dos bandes
L'obertura de la mostra va comptar amb la presència del diputat de Cultura, Paco Teruel; el director general de Participació, José Tárrega; el president de la Fundació Bancaixa, Rafael Alcón; representants de l'Arquebisbat de València; i els directors de bona part de les institucions prestadores, entre ells el director del MuVIM, David Gimilio, i el director del Museu de Belles Arts de València, Pablo González. El comissariat científic recau en José Hinojosa, amb Carles Senso com a comissari adjunt.
750 anys després de la seua mort, les institucions seguixen estudiant les decisions de Jaume I, analitzant les conseqüències del seu regnat i debatent sobre la petjada que va deixar en la història. Una vigència que pocs monarques medievals poden reclamar amb tanta legitimitat. 'Jaume I, regnar el futur' —governar el futur, en valencià— suggerix precisament això: que la història d'este rei no és un capítol tancat, sinó una conversa que València seguix tenint amb si mateixa cada vegada que es pregunta d'on ve.