L'Ajuntament de València ha fet un pas decisiu per a convertir la històrica Casa del Rellotger en el nou Centre d'Interpretació del Sant Calze, una de les relíquies més venerades de la cristiandat. La Junta de Govern Local va aprovar este divendres iniciar el procés de licitació de les obres d'habilitació de l'immoble i la seua edificació annexa, amb un pressupost inicial de 2.281.573,17 euros i un termini d'execució de dotze mesos.
Una relíquia amb segles d'història, per fi amb un espai a la seua altura
El Sant Calze és custodiat des de 1437 a la Catedral de València, on és objecte de devoció i admiració en la capella que l'alberga des de 1916. Està format per una copa d'àgata sardònica polida que data del segle I d. C., amb un peu decorat afegit segles després. La identificació del Sant Calze amb el mític Sant Grial ha projectat esta relíquia més enllà dels murs de la Catedral, convertint-la en un dels principals focus d'interés històric, espiritual i turístic de la ciutat. Dos papes de Roma, Joan Pau II i Benet XVI, van celebrar l'Eucaristia amb el Sant Calze durant les seues visites a València en 1982 i 2006, respectivament.
Malgrat la magnitud cultural i religiosa de la peça, València no comptava fins ara amb un espai dedicat específicament a contextualitzar i interpretar la seua història. Això està a punt de canviar.
Un edifici del XIX reconvertit en espai cultural del segle XXI
L'actuació es durà a terme sobre una superfície total de 652 metres quadrats construïts. El projecte no es limita a habilitar nous espais: inclou també la restauració d'elements originals de la Casa del Rellotger, com ara fusteries, paviments, mobiliari de l'antiga cereria, paper pintat i elements pictòrics del segle XIX. La reurbanització del pati i el seu entorn completa una intervenció que busca conjugar la memòria de l'edifici amb la seua nova funció divulgativa.
Una vegada concloses les obres, l'immoble disposarà de diferents espais expositius, zones exteriors i dependències administratives. El resultat serà un centre pensat per a tot tipus de públic, on els continguts sobre el Sant Calze es presentaran de manera didàctica i accessible. No és un museu a l'ús: la proposta apunta a un relat viu, capaç d'interpel·lar tant el visitant devot com el curiós sense cap vinculació religiosa.
Un projecte coral: historiadors, arqueòlegs, músics i cineastes
Darrere del centre hi ha un treball de fons que va començar abans que les mateixes obres. El projecte museogràfic va ser elaborat a finals de 2023 per l'historiador Miguel Navarro Sorní, doctor en Història Eclesiàstica per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i catedràtic d'Història de l'Església en la Facultat de Teologia de València de la UCV, a més de president de l'Acadèmia d'Història Eclesiàstica de València. Sobre esta base, l'arquitecte Juan Miguel Martínez López va redactar el projecte d'obres, el projecte bàsic i d'execució del qual va ser aprovat el passat mes de setembre.
El que distingix este centre d'altres iniciatives similars és la seua naturalesa interdisciplinària. El projecte expositiu és fruit de les aportacions d'especialistes en Història, arquitectura, arqueologia, literatura, art, música i cinema. En les últimes dècades, el Sant Calze ha sigut objecte d'investigacions científiques que han reforçat la seua importància patrimonial, i el nou centre aspira a recollir i divulgar precisament eixe coneixement acumulat, presentant al visitant les últimes investigacions des de múltiples angles.
El calendari i la licitació
Amb l'aprovació del plec de prescripcions tècniques, l'Ajuntament obri ara el procediment d'adjudicació del contracte d'obres. El termini d'execució serà de dotze mesos a partir de la data de l'acta de comprovació de replanteig, la qual cosa situa la possible obertura del centre en l'horitzó de 2027, en ple auge de l'interés per València com a destí cultural i religiós. Des de 2015, València és oficialment seu jubilar a perpetuïtat, un privilegi concedit per la Santa Seu que només ostenten uns pocs llocs en el món. En eixe context, disposar d'un espai interpretatiu propi no és un capritx urbanístic: és una resposta a una demanda real de milers de visitants que arriben cada any a la catedral preguntant-se què hi ha darrere d'aquella copa d'àgata guardada davall cristall.