Huit anys després, el Botànic es veu obligat a penjar els guants. Almenys, fins les pròximes eleccions autonòmiques. El govern valencià conformat per PSPV-PSOE, Compromís i Podem, amb una conselleria d’Educació, Cultura i Esport comandada pel partit valencianista, s’acomiada així de la pilota valenciana, on el pes de les ajudes públiques és notable, sensible i decisiu. Ho fa amb llums i ombres en la seua gestió, amb quinzes de mèrit combinats amb ‘erros’ evidents.
La partida per al Botànic va arrancar amb una jugada guanyadora. En els primers mesos de legislatura es va prendre una mesura primordial per a la pilota professional i els seus aficionats: la salvació del trinquet Pelayo de València. Era final de 2015 i, amb un Consell i unes Corts acabades de formar, l’aposta política del moment va ser evitar el tancament de la “catedral” mitjançant un acord amb l’empresari valencià José Luis López. Ell va ser qui es va fer càrrec de l’adquisició i remodelació del trinquet per més de 600.000 euros. A canvi, les institucions públiques valencianes (Generalitat, Ajuntament de València i Diputació de València) es comprometien a recomprar el trinquet en un període de cinc anys. La figura d'Enric Morera, reconegut aficionat de la vaqueta, va ser transcendental. Tanmateix, el temps ha passat i la Conselleria, malgrat que ha pressupostat (i fins i tot anunciat) l’adquisició de la instal·lació en diverses ocasions, no ha estat capaç de tancar un acord amb López per a executar l’operació. La promesa va ser que en 2020 Pelayo seria del poble valencià, però això encara no ha estat possible.
D’altra banda, la reobertura en 2018 de la radiotelevisió pública valenciana, rebatejada com À Punt, va suposar una injecció d’oxígen a les artèries mediàtiques de la pilota. Sense un espai propi ni regular als mitjans de comunicació privats, la nova televisió va reobrir una finestra per a la pilota que va suposar el renàixer de la visibilitat perduda. Ara bé, el compromís establert amb els gestors de la pilota va ser la retransmissió d’una partida per setmana, un programa setmanal i una notícia diària. Ara com ara, els informatius es fan ressò de l’actualitat de la pilota de manera regular, però el nombre de partides ha anat reduïnt-se cada any i no hi ha cap programa específic de pilota des de 2019.
Una altra de les llums que ha encés el Botànic en la pilota valenciana és la creació de la Fundació per la Pilota Valenciana, oficialment presentada en febrer de 2018. Després d’anys de gestió privada del món professional de la mà de l’empresa Val Net, la idea va ser crear una Fundació, sense ànim de lucre, per a maximitzar la transparència de les ajudes públiques, evitar problemes legals amb les subvencions i poder donar presència a les institucions públiques en el patronat. A més, la Fundació va nàixer amb l’objectiu de ser un ens representatiu de la pilota. D’esta manera, en el seu patronat hi hauria lloc per als jugadors, els trinqueters, els clubs, els patrocinadors, la Federació, gent vinculada a la pilota… Des de 2018, esta Fundació ha servit per a millorar i estabilitzar les condicions laborals i econòmiques dels jugadors professionals d’escala i corda i de raspall, a la vegada que ha enfortit les competicions oficials, fent més racional el calendari esportiu. A més a més, la Fundació ha estat indispensable per a que el colp de la pandèmia no haja estat mortal per a la pilota professional.
Ara bé, el Botànic s’acomiada del mapa polític valencià amb un agre conflicte entre la Fundació i la Federació de Pilota Valenciana que sembla irresoluble. La Fundació, que ha tingut cinc presidents en cinc anys i ha patit una forta reconversió en el seu patronat (a data 13 de juny no tenia representant efectiu dels jugadors, ni dels trinqueters, ni dels clubs, i compta amb un representant de la Federació que es sent exclòs en la presa de decisions) i la Federació (responsable dels clubs, les escoles i les competicions amateurs) han trencat relacions i han fet públiques les seues desavinences en un intercanvi de comunicats i acusacions que ara viu la calma d’una guerra freda. El Botànic ho ha intentat, però no ha estat capaç de posar pau. Era difícil.
De fet, una de les raons d’esta situació es deu a la pilota femenina professional. La intenció de tots els agents implicats ha estat, des de fa alguns anys, professionalitzar les millors jugadores de raspall. Un fet inèdit i inimaginable fa només una dècada. Tanmateix, el desacord en el com i en el qui havia d’encarrilar eixe procés ha suposat un dels detonants que ha arrossegat als polítics a l’escenari actual. De fet, la Direcció General de l’Esport, amb Josep Miquel Moya al capdavant, va tractar d’intermediar i proposar una solució “salomònica” per a la professionalització de les jugadores, repartint el calendari esportiu de les pilotaris entre Fundació i Federació. No obstant això, la Federació i les jugadores es van negar a acceptar-ho. Ara, la realitat és que les pilotaris d’elit, amb un sou de la Federació, no poden jugar en trinquets com Pelayo, gestionats per la Fundació. Una guerra tan estèril com inexplicable.
Un altre dels fronts en el qual el Botànic no ha pogut remuntar la partida ha estat en algunes herències enverinades dels governs anteriors. La Ciutat de la Pilota de Moncada, un dels grans desficacis del PP, és un exemple. Les obres d’esta ambiciosa infraestructura, que contemplava canxes per a totes les modalitats i altres instal·lacions esportives i administratives, es van iniciar en 2004. De tot el que estava projectat només existeix ara un trinquet en el qual no es juguen partides professionals i només val per a entrenar o per a les activitats del club de Moncada. De fet, des de 2010 a 2016 es van jugar allí finals oficials sense que hi haguera llicència d’activitat. Un disbarat absolut. Segons alguns càlculs, faltarien entre 25 i 30 milions d’euros per acabar la Ciutat de la Pilota de Moncada. Inassumible hui en dia. Amb tot, la Generalitat botànica va anunciar la rehabilitació i la recuperació del trinquet de Moncada. El ben cert és que no s’ha tornat a utilitzar en partides professionals. En la mateixa línia, cal recordar que el nou trinquet municipal de Gandia, vora deu anys després, continua bloquejat per problemes legals amb la seua ubicació. Una obra interminable per culpa d’un conflicte jurídic etern.
D’altra banda, també és cert que les polítiques del Botànic han aprofundit els últims anys en ajudes i subvencions per a la rehabilitació de trinquets i instal·lacions de pilota valenciana, sobretot des de les diputacions. Gràcies a eixes polítiques han sigut molts els ajuntaments que han optat per municipalitzar els seus trinquets per a poder, de la mà dels clubs, reviscolar la pilota en les seues localitats, per exemple, gestionant noves escoles de pilota.
De fet, una de les llums més potents d’esta era política dels últims huit anys ha estat enfocada a la base i l’escola. El programa Pilota a l’Escola ha estat fonamental per a la difusió i projecció de la pilota en les aules dels centres educatius valencians, no només de primària sinó també de secundària. Una ferramenta que, malgrat que demana canvis i millores, ha sigut molt efectiva per tal de donar a conéixer la pilota en racons del territori on és menys coneguda. En 2023, més de 42.000 estudiants i vora 820 centres educatius hauran participat en Pilota a l’Escola. Les xifres són extraordinàries.
També cal apuntar entre els “colps guanyadors” del Botànic, la regularització de les travesses als trinquets, un punt complicat d’abordar que reclama el consens entre tots els actors implicats, en especial els trinqueters, i que suposa el vistiplau dels tècnics de conselleries com la d’Hisenda. Acabar amb els diners negres en la pilota és un pas endavant majúscul per a un esport que vol ser modern.
Finalment, també cal remarcar altres jugades de mèrit com la creació de la Càtedra de Pilota Valenciana amb la Universitat de València, una entitat que ha servit per a recolzar, canalitzar i dinamitzar els projectes, els estudis, les publicacions i totes les activitats vinculades a la pilota valenciana, així com el suport econòmic i logístic per a la celebració de l'últim Mundial de Pilota a Mà a la ciutat d’Alzira, en el qual van participar una vintena de seleccions de tot el món.
Per contra, PSPV i Compromís no s'han posat d'acord a l'hora de demanar (o exigir) que la pilota siga reconeguda per l'Estat (pel Consejo Superior de Deportes) com un esport. Mentre els valencianistes ho demanaven a Madrid amb la nova llei de l'Esport, els socialistes votaven en contra en una decisió que costa explicar, sobretot perquè l'exministre del ram, José Manuel Rodríguez Uribes, socialista, va fer l'ullet a la pilota en diverses ocasions, encara que sense comprometre's a res.
El Botànic s’acomiada de la pilota després d'una carrera de huit anys, amb llums i ombres. La seua esquerra cedeix el relleu a la dreta del nou govern del PP i Vox. Un nou jugador entra en la canxa i el trinquet respira expectant. Acaba un quinze i comença altre. La partida continua.