Passe el que passe, Beniparrell tindrà un nou campió de la Lliga CaixaBank d'escala i corda. Demà, en la final de Pelayo, dos jugadors d'este municipi de l'Horta Sud deixaran de ser veïns per convertir-se en rivals. D'una banda, Nacho Chacón Dalmau (34 anys); de l'altra, Hilari Vázquez Pérez (22 anys). Dos aspirants al títol, dos pilotaris forjats en les hores de faena obscura i silenciosa de l'escola de pilota de Beniparrell, en el seu carrer de galotxa, recolzats pel treball de persones apassionades per la pilota com Carlos Costa. Amb eixe passat en comú, Nacho i Hilari s'enfronten demà en la partida més important de la temporada del trinquet. Per la seua culpa, Beniparrell arriba a la gran final amb el cor dividit.
No és la primera final per a Nacho, però sí la primera com a mitger. Reconegut en l'actualitat com el millor jugador en la seua posició durant els últims temps, Nacho ja sap el que és guanyar dues lligues (2010 i 2019) com a punter. En esta ocasió serà diferent. Consolidat com a mitger, el de Beniparrell és el líder del seu equip, acompanyat per José Salvador i Guillermo, i per a molts és el gran favorit a la victòria. Uns mesos després de guanyar la Copa i unes setmanes d'aconseguir el Mundial, el triomf suposaria arredonir un cicle excels. Tant en la fase regular, després d'un inici dubitatiu, com en les semifinals, este trio ha imposat la seua llei amb contundència en el torneig. Ara li queda rematar la faena. És molt més fàcil escriure-ho que fer-ho.
Demà, entre joc i joc, mentre els jugadors creuen la canxa per baix la corda, a Nacho se li escaparà alguna mirada furtiva cap al seu conegut rival, al qual li va dedicar unes paraules en la presentació de la final, ara fa uns dies: "Hilari està sent la punta que necessita tot equip: està parant moltes pilotes i és un jugador molt intel·ligent que aporta molta faena". Elogis de veí.
Mentre això passa, mentre la partida avança a la recerca d'un campió, algú recordarà aquell Nacho que va ser campió del Trofeu Corte Inglés i de la Supercopa de galotxa amb l'escut del club de Beniparrell en el pit, entre 2006 i 2008. Per aquell temps, Hilari, un xiquet de set anys, ja havia decidit que volia ser jugador de pilota. La culpa, de son pare Hilario, també jugador de galotxa. Així que Hilari va començar a pilotejar en l'escola de Beniparrell, mentre Nacho guanyava títols per al club del poble i s'iniciava en la seua aventura com a professional dels trinquets. El referent que tots els menuts voldrien seguir.
Ara bé, Hilari va coincidir en l'escola de Beniparrell amb l'eclosió d'altres referents com Ana i Noelia Puertes, en este cas del raspall femení. Amb elles, Hilari va anar creixent com a jugador. Com Nacho, va competir amb el primer equip del club del poble en les competicions de galotxa i, com Nacho, va pegar al bot del professionalisme. El dur i complex salt a la pilota professional. Al dia a dia. El destí va voler que la seua estrena en una Lliga fora com a substitut del mateix Nacho. Va ser en Guadassuar, en 2020, amb Francés i Pere com a companys. Capricis de la pilota.
En 2021, per cert, Nacho i Hilari van formar equip, al costat de Giner, en el Trofeu Mestres, en el qual van obtindre la victòria final. És l'únic títol que comparteixen els dos jugadors de Beniparrell. Dos anys després i moltes partides pel mig, de nou es tornaran a enfrontar a una banda i l'altra de la corda, amb Nacho com referent del trio de Vila-real i Hilari com a punter titular de la Pobla de Vallbona, amb Puchol II i Álvaro, en el duel decisiu per la Lliga.
Nacho i Hilari, Hilari i Nacho. Una partida dins d'altra partida. Una història més d'una gran final de la Lliga CaixaBank d'escala i corda que demà coronarà al seu campió en la catedral, en Pelayo. Beniparrell assistirà amb el cor dividit. Passe el que passe, tindrà el seu nou campió.