Un campió sense Feninde?

Les tensions institucionals entre la Federació de Pilota Valenciana i la Fundació per la Pilota Valenciana poden desembocar en una situació inèdita: un campió de l’Individual sense Feninde. Podria ser el cas, per exemple, d’Alfonso Moltó. El jugador de Barxeta, fins ara guanyador de quatre campionats del mà a mà de raspall, opta enguany a la seua cinquena victòria després d’imposar-se en 2015, 2016, 2018 i 2019. Cal recordar que este trofeu, el títol que premia els grans campions de l’Individual, només es pot aconseguir amb tres victòries consecutives o cinc alternes. En cas de repetir per cinquena vegada en l’actual edició del campionat (de moment està en quarts de final), podrà Moltó alçar l’anomenada Feninde?

Ho té complicat, perquè la Feninde és un títol que lliura des dels anys 90 la Federació de Pilota Valenciana, institució que, ara per ara, no reconeix com oficial l’actual campionat Individual. A ulls federatius, el mà a mà que ara està disputant-se no té cap validesa. Per tant, Moltó podria ser el primer penta campió de l’Individual sense fris.

La Feninde és un trofeu de bronze d’uns 20 quilos en el qual es reprodueix un gravat de l’antiga Grècia. Víctor Iñúrria, president de la Federació de Pilota Valenciana allà pels anys 80, va identificar en esta escultura, la qual va localitzar en un museu d’Atenes, una representació d’una partida de llargues. Seria la prova que la pilota a mà ja es practicava en l’època clàssica. Des que va posar-se en marxa el campionat Individual-Trofeu President de la Generalitat (en homenatge a Joan Lerma, qui va intervindre per portar el fris original fins a València), la Feninde és el títol amb el qual la Federació premia els grans campions del mà a mà. El primer jugador en guanyar la Feninde en propietat va ser Paco Cabanes “Genovés”, en 1991.

Des d’aquell moment, la Federació encarrega la producció d’este fris de bronze amb una tècnica artesanal complexa: la cera perduda. Este procés requereix de la creació d’un motle de cera que acaba servint per a donar forma un metall, en este cas el bronze. Degut a la seua dificultat i als elevats costos econòmics, són pocs els artesans que continuen treballant estes tècniques.

Amb tot, enguany, el fris grec serà el gran absent en les finals de la competició. A no ser que la Fundació per la Pilota Valenciana assumisca la producció del trofeu i reemplace a la Federació en el seu lliurament.

La situació de Moltó es trasllada a tots els jugadors que competeixen en l’actual Individual, organitzat per la Fundació. Com que la Federació no ha oficialitzat el campionat (no s’han firmat els convenis pertinents), l’actual competició no computa en el seu historial. I així es mantindrà mentre no es signe l’esperada “pau” amb la Fundació. D’esta manera, ni Puchol II en escala i corda, ni Tonet IV en raspall, podran augmentar el seu compte particular per a conquistar la seua segona Feninde. Una hipotètica victòria enguany no els computarà. No, almenys, per a la Federació.

Tal com va informar Volea, el passat dilluns 15 de maig es va celebrar una reunió entre els presidents de la Federació i la Fundació, amb el director general de l’Esport, Josep Miquel Moya, per tal de començar a buscar solucions a l’actual situació, bloquejada des de fa moltes setmanes. Des d’aquell moment poc ha canviat. El contacte entre les dues institucions responsables de la gestió de la pilota és pràcticament nul.

Mentrestant, el campionat Individual de raspall i escala i corda continua.