ZAS Russafa: un xoc d'interessos entre els veïns i els negocis

El barri del centre de València constituïx la cinquena zona de la ciutat qualificada com a saturada acústicament

Guardar

Barri de Russafa, a València
Barri de Russafa, a València

El descans dels residents en les grans ciutats suposa cada dia més un repte per als governs locals. A la ciutat de València, ja sumen cinc els barris que han sigut declarats ZAS (Zona Acústicament Saturada), sent el més recent Russafa. En este lloc, les protestes no s'han fet d'esperar esta última setmana. I és que els treballadors del lloc, especialment els amos i empleats de locals d'oci i hostaleria, opinen que esta mesura suposa un atemptat contra el benestar del districte.


Amor López, presidenta de l'Associació per una Hostaleria Responsable de Russafa Al Balansí, assegura que les pimes hostaleres suposen un gran manteniment tant econòmic com social i contribuïxen a la regeneració de la zona. Segons la portaveu del col·lectiu, este barri fa vint anys estava molt pitjor, i han sigut els bars i pubs els que han impulsat una transformació positiva. “No sols creen estos establiments llocs de treball -el que comporta a la reducció de la pobresa-, sinó que també suposen un punt de trobada social”, explica López. Així, es fomenta la convivència i la protecció, ja que el trànsit de gent i la il·luminació que es reflectix al carrer provinent dels negocis genera seguretat.


Són prop de tres-cents els locals que veuen afectada la seua activitat després de l'aplicació de la ZAS. La proposta de l'Ajuntament de València obliga les terrasses a tancar de diumenge a dijous a les 00.30, mentres que divendres, dissabtes i vespres de festius s'ampliarà l'horari fins a les 01.30. Així mateix, també s'inclou la suspensió de la concessió de llicències per a la instal·lació o ampliació de locals d'oci, la intensificació del control policial i la reducció del trànsit mitjançant talls selectius.


Si bé l'associació veïnal Russafa descansa ha aconseguit el seu principal objectiu, aconseguir la ZAS del barri, els residents no estan del tot satisfets. Des de l'agrupació demanden límits d'emissió sonora més restrictius, així com un control dels decibels emesos pels locals amb ambientació musical. Un seguiment de la força del soroll en Russafa va demostrar que, en les matinades de divendres i dissabte, algunes zones arriben fins a 70 decibels, la qual cosa supera amb escreix els nivells establits per la Llei valenciana de Protecció Contra la Contaminació Acústica.


Les quatre anteriors


El 16 de setembre de 1996, la Comissió sobre el soroll i zones d'oci de l'Ajuntament de Valencià va iniciar l'expedient de declaració ZAS als barris de San José i Les Alqueries, popularment conegut com a zona Xúquer. Es tracta d'un districte que, encara que en els seus temps suposava un lloc comú de reunió d'estudiants, actualment és un lloc tranquil amb poca activitat hostalera.


Deu anys després, el novembre de 2006, va ser el torn de Woody. Potser este local no és conegut per les generacions més joves, però els que per aquells anys buscaven una bona festa acudien a la discoteca que portava este nom. El negoci i els seus voltants eren molt freqüentats per universitaris i adolescents de classe mitjana-alta, però amb la ZAS va arribar també el tancament de la discoteca. Esta zona abasta els voltants del carrer Gascó Oliag i les avingudes Catalunya, Blasco Ibáñez i Primacial Reig.


La tercera va arribar el juliol de 2009, després que la Conselleria de Medi Ambient emetera un informe per a declarar ZAS a Juan Llorens. No seria, no obstant això, fins a quasi una dècada més tard quan arribaria la quarta. A la fi de 2018 l'emblemàtic barri de El Carme. La seua situació just en el centre de la ciutat fa que esta zona resulte especialment atractiva no sols per als empresaris que volen tindre èxit en els seus negocis, sinó també per als turistes que visiten la capital valenciana. Per això, des de 2010 este districte ja comptava amb mesures cautelars de control del soroll, sent la ZAS que més temps va tardar a estipular-se i, al seu torn, la més gran.


Després de l'aprovació de la mesura en El Carme, va cobrar protagonisme la Plataforma AntiZAS, una agrupació de representants afectats per les quatre ZAS. En 2019, portaveus d'este col·lectiu van assegurar que aplicar restriccions als establiments d'oci i hostaleria no erradicaria el problema del soroll, sinó que només ho traslladaria a altres barris de la ciutat, com Benimaclet, el Cabanyal o Russafa. Un lustre després, alguns pensarien que poden tindre raó.


Possibles ZAS en el futur


Botellades, massificacions, trànsit i, sobretot, molt de soroll. Els veïns de Ciutat Jardí ho tenen clar: volen portar les seues protestes al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. En 2023, es van establir dos sentències per part del Jutjat contenciós administratiu de València, que van instar l'Ajuntament a declarar ZAS a les Places del Cedre i Hondures. Totes dos propostes van ser recorregudes pel govern, però segons Xelo Frígols, presidenta de l'associació veïnal de Ciutat Jardí, no pararan fins a aconseguir el descans del veïnat, perquè diversos residents han reportat problemes de salut a causa de la falta de somni.

Destacats