Quasi dos anys després que la DANA d'octubre de 2024 devastara l'àrea metropolitana de València, la ciutat fa un pas que va més enllà de les seues pròpies fronteres municipals. Les alcaldesses de València, María José Catalá, i de Xirivella, Paqui Bartual, han firmat este dimarts un conveni de col·laboració per a estendre el Pla València + Segura al municipi veí, convertint-lo en el primer acord d'este tipus amb un altre ajuntament de l'entorn metropolità. No és un gest simbòlic: és la primera pedra del que aspira a ser una cultura compartida de prevenció en tot el territori.
Una lliçó que va deixar la DANA: ningú està preparat a soles
La catàstrofe d'octubre de 2024 va evidenciar una cosa que molts ja intuïen però pocs volien assumir: Espanya, en general, manca d'una cultura sòlida de l'emergència. Enfront de fenòmens meteorològics extrems que no distingixen de carrers ni de termes municipals, la resposta ciutadana va resultar improvisada i, en massa casos, tardana. La pregunta que va quedar flotant va ser incòmoda: què hauria passat si els veïns hagueren sabut què fer?
El Pla València + Segura va nàixer precisament d'eixa reflexió. La iniciativa emana del document de conclusions que va elaborar la Comissió per a la Recuperació de les zones afectades per la DANA de 2024 a la ciutat de València, en el qual es recomanava formar la població i capacitar-la en habilitats i coneixements clau per a fer front a una emergència. Per a això, l'Ajuntament de València va impulsar la redacció del pla, dut avant per la Universitat de València a través de la Càtedra Mesval, una iniciativa conjunta de les dos institucions.
"Un dels aprenentatges que ens va deixar el pas de la DANA va ser que, en general, Espanya necessita una millor cultura de l'emergència; i nosaltres ens vam adonar que formar la població sempre és oportú i útil" - María José Catalá, alcaldessa de València.
Més de 41.000 persones formades i ara, salt metropolità
Des de la seua implantació oficial l'1 de setembre de 2025, el pla ha avançat amb rapidesa. A València ja han rebut formació específica sobre emergències més de 41.000 persones, amb especial atenció a formadors, docents, usuaris de centres de majors i col·lectius vulnerables. En total, el programa es desplega en 538 centres escolars, 70 associacions veïnals, 51 centres de majors, 20 associacions de persones amb discapacitat, 31 seus de la Universitat Popular, 15 alcaldies pedànies i 6 centres de dia. A això se suma una xarxa de carpes informatives instal·lades en punts estratègics de la ciutat per a arribar també a aquells que no acudixen a cap centre concret.
El conveni firmat hui amb Xirivella representa el primer assaig d'eixe model fora de la capital. A través de l'acord, València facilita al municipi veí accés a tot l'arsenal pedagògic desenvolupat: materials educatius, guies didàctiques, vídeos formatius, metodologia de formació de formadors, identitat visual del programa i fins al disseny de les carpes informatives. A més, l'Ajuntament de València es compromet a oferir assessorament tècnic inicial i formació a professorat, bombers, policia local i protecció civil de Xirivella perquè puguen copiar el model amb autonomia.
"Quan la ciutadania està formada se salven vides, per tant a Xirivella formarem tots els barris, els nostres majors, els més menuts" - Paqui Bartual, alcaldessa de Xirivella.
Un conveni amb obligacions concretes i quatre anys de vigència
L'acord no és una declaració d'intencions. Xirivella assumix compromisos precisos: utilitzar els materials exclusivament per a fins institucionals de formació ciutadana, adaptar els continguts respectant la filosofia del programa original i incorporar els logotips de l'Ajuntament de València i de la Universitat de València en tots els materials, campanyes i activitats públiques derivades del pla. El conveni tindrà una vigència de quatre anys i contempla la creació d'una comissió de seguiment i coordinació integrada per representants de les dos administracions.
L'alcaldessa Catalá ha volgut subratllar la dimensió supramunicipal del repte: "València i l'àrea metropolitana constituïxen un espai urbà i humà tremendament interrelacionat. El que s'ha viscut ens ha demostrat que les emergències no entenen de fronteres administratives". Per a la regidora, este acord "suposa estendre la xarxa de resiliència i bones pràctiques a altres municipis de l'àrea metropolitana que compartisquen la necessitat d'enfortir la resposta ciutadana davant riscos i emergències".
L'inici d'una xarxa metropolitana de prevenció
Esta iniciativa és pionera en l'àmbit europeu i té com a objectiu formar la ciutadania per a saber com actuar davant situacions d'emergència. Que la seua primera expansió haja arribat precisament a Xirivella no és casual: el municipi compartix amb les pedanies valencianes tant la proximitat geogràfica com la memòria del que ha ocorregut. El pla s'articula entorn de deu objectius ben definits que busquen desenvolupar una cultura de la prevenció, l'autoprotecció i la corresponsabilitat, abastant des de la interpretació d'alertes fins a la reducció de la pressió sobre els servicis d'emergències.
Catalá ha avançat que s'espera que més municipis de l'àrea metropolitana s'adherisquen pròximament al programa per a aprofitar l'experiència acumulada per València. La pregunta ja no és si cal preparar-se, sinó quants ajuntaments estan disposats a fer el pas. Perquè una catàstrofe, com va demostrar la DANA, no espera que els veïns del municipi del costat també estiguen llestos.