Quan la ciència arriba a València, la ciutat ho celebra a la seua manera: amb pólvora. El pròxim dilluns 1 de juny, a les 20 hores, la plaça de l'Ajuntament acollirà un espectacle pirotècnic titulat La màgia dels colors, disparat expressament per a honrar l'arribada del jurat dels Premis Rei Jaume I, la cita científica i empresarial més important del país.
Una mascletà per a rebre els Nobel
No és un detall menor. Esta 38a edició dels Premis Rei Jaume I reunirà 25 Premis Nobel entre el centenar de científics i empresaris de reconegut prestigi que deliberaran per a triar els guardonats en les set categories. Un rècord històric per a uns premis que, com cada any, convertixen València en capital mundial de la ciència durant uns dies. Els Jaume I es consoliden així com "la major concentració de Premis Nobel d'Europa en un esdeveniment d'estes característiques".
Per a rebre'ls, l'Ajuntament ha preparat un programa especial. L'alcaldessa de València oferirà una recepció oficial en el Consistori als Premis Nobel i membres del jurat, després de la qual es realitzarà una visita guiada per l'edifici consistorial. I després arribarà el foc. Els Premis Nobel podran disfrutar de la mascletà que es dispararà a les 20 hores del dia 1 en la Plaça de l'Ajuntament. "Focs artificials hi ha en moltes parts del món, però una mascletà no", s'ha recalcat. Una observació que resumix, amb precisió quasi científica, el valor afegit que aporta València a qualsevol esdeveniment.
'La màgia dels colors': 80 quilos de pólvora en cinc minuts
L'empresa encarregada del tret serà la pirotècnia Tomás, de Benicarló, una de les cases amb major tradició en el panorama pirotècnic valencià. L'espectacle es compondrà de 80,5 quilos de pólvora disparats des de 12 punts distints i tindrà una duració aproximada de cinc minuts. Poc temps, molta intensitat: la proposta està concebuda com una experiència d'alta densitat visual i sonora, sense pauses ni farciment.
El disseny s'estructura en tres fases clarament diferenciades. L'obertura combinarà efectes visuals diürns amb so, seguits de crepitadors i xiulits que aniran elevant progressivament la tensió. En la segona fase s'incorporaran trons, xiulits i serpentines, augmentant el ritme fins que l'espectacle arriba al seu punt àlgid. El tancament reunirà monotiros, efectes digitals i trons terrestres en una descàrrega final de gran potència, el tipus de remat que els aficionats a la pirotècnia valenciana reconeixeran a l'instant.
Ciència, empresa i tradició: el còctel valencià
Els Premis Rei Jaume I van ser creats en 1989 amb l'objectiu d'unir ciència i empresa per a promoure la investigació, el desenvolupament científic i l'emprenedoria a Espanya. Els guardons s'entreguen anualment i cada guanyador rep una medalla d'or, un diploma i 100.000 euros. Un total de 240 persones opten este any a convertir-se en una de les set persones guardonades.
Les reunions dels jurats, en les quals es deliberarà qui són els set guardonats de la 38a edició, tindran lloc el 2 de juny, i després d'estes els guanyadors seran proclamats en el Palau de la Generalitat. Eixe mateix dia, el jurat es reunirà en la Capitania General o Quarter General Terrestre d'Alta Disponibilitat amb la lectura de la declaració institucional que cada any s'aprova.
La mascletà del dia 1 no és, per tant, un simple adorn en el programa. És el mode que València traduïx al llenguatge que millor domina —el de la pólvora, el ritme i l'estrèpit— el respecte per qui, cada any, venen a esta ciutat a decidir qui mereixen ser reconeguts per fer avançar la ciència. Poques ciutats en el món poden presumir de rebre els seus Nobel amb una salva de foc arran de terra. València ho fa, i ho porta fent dècades.