Valle Sallés: ' El 'Jardín del mi hospi' és un pulmó perquè els xiquets malalts de càncer respiren aire fresc i recuperen l'alegria'

La Fundació ‘Juegaterapia’ ens explica les noves accions que estan duent a terme per a millorar l’estada en els hospitals dels xiquets

Guardar

Menors amb càncer al 'Jardín de mi Hospi' de Juegaterapia
Menors amb càncer al 'Jardín de mi Hospi' de Juegaterapia

'Juegaterapia' és una fundació que intenta millorar l'estada en els hospitals dels xiquets malalts de càncer, a través del joc.

Des de fa uns anys, han creat 'El jardín de mi hospi', un projecte que recupera els terrats dels hospitals, i les converteixen en zones verdes de joc on els xiquets poden endinsar-se en un món de fantasia per a oblidar-se, per un moment, dels seus tractaments.

Aquesta fundació, amb la col·laboració tant d'empreses com de particulars, ja han dut a terme aquests extraordinaris jardins en dos hospitals de Madrid. I, per fi, ha arribat el torn de l'Hospital La Fe de València, on prompte començarà la construcció d'una espectacular zona de joc i naturalesa.

València Extra ha parlat amb Valle Sallés, directora de 'Juegaterapia', que ens ha explicat la importància del joc per a aquests xiquets:

Com va sorgir Juegaterapia?

D'una forma completament espontània i intuïtiva. Fa quatre anys Mónica Esteban, Presidenta i Fundadora de Juegaterapia, tenia en la seua casa una PSP del seu marit que no utilitzava, i va decidir portar-li-la al fill d'una companya de treball de la seua amiga que estava en l'hospital malalt de càncer. A Aaron. Resulta que ell ja tenia una però li va dir que en l'habitació del costat hi ha un xiquet que està molt trist i que segur que li encantaria. Li la va donar i va veure com se li il·luminava la cara, li va donar les gràcies, es va posar a jugar i es va animar moltíssim. Als metges i a les infermeres els va semblar una boníssima idea. En aquell moment, Mónica va decidir fer alguna cosa per a intentar ajudar a més xiquets. Quan va arribar a l'oficina va començar a demanar consoles oblidades que els seus companys pogueren tenir per ací en algun calaix a canvi de cafés. Ella era directora creativa d'una agència de publicitat. I l'endemà al matí, tenia tres damunt de la taula. A la següent, es troba amb deu... i és ací quan va començar, amb l'ajuda d'alguns companys, a organitzar aquesta idea. Un amic li posa nom, Juegaterapia, i després sorgeix l'eslògan: "la quimio jugando se pasa volando"
Heu pogut comprovar que el joc ajuda als xiquets a superar la seua malaltia?
El joc és important, necessari, per a tots els xiquets. Però per als xicotets que han de passar llargues estades en els hospitals amb una sensació d'angoixa i incertesa, encara més.

Mario Alonso Puig, mèdic cirurgià i conferenciant, va explicar per a Juegaterapia la importància del joc en els pacients pediàtrics perquè "quan el xiquet juga, es diverteix, i aconsegueix abstraure's per complet, el seu cervell allibera unes substàncies, les endorfines, que són analgèsics naturals i algunes arriben a ser fins a 300 vegades més potents que la morfina".

I si ells no poden eixir a jugar fora de la seua habitació, nosaltres ens encarreguem de portar-los el joc als seus llits. Ens ho plantegem com una guerra en la qual cal lluitar per a véncer a aquest enemic i des de Juegaterapia utilitzem les millors armes, les que més els agraden als xiquets: Videoconsoles, tablets, jardins...

Com va sorgir la idea de 'El jardin de mi hospi'?
Del nostre treball en els hospitals. Els nostres xiquets, amb les videoconsoles juguen i s'evadeixen... però quan estan una miqueta millor de salut i els seus metges els deixen eixir a jugar fora, no tenen espais segurs en els hospitals per a ells, on puguen jugar a l'aire lliure. Són xiquets molt fràgils, que tenen baixades de defenses, per la qual cosa no sempre poden anar a jugar a les zones comunes de joc dels hospitals on hi ha altres xiquets amb altres patologies.

En el 2012 signem un acord de col·laboració amb l'Hospital La Paz de Madrid per al lliurament de videoconsoles, i quan acabem la reunió li preguntem al subdirector gerent com era el seu somni. Ens va dir que li encantaria tenir un jardí per als xiquets. I nosaltres li vam dir "vols un jardí? Doncs nosaltres t'ho fem". I ens vam posar en contacte amb el nostre amic Joaquín Torres de A-cero perquè ens fera el disseny que, al minut, ens va dir que sí quan li'l vam proposar.

Quina ha sigut l'experiència en altres hospitals en els quals aquest jardí ja està en funcionament?
Els xiquets són feliços. Ens expliquen els metges i pares que eixir a jugar al jardí a la vesprada una estona cada dia, els retorna a la seua vida de xiquet. Amb normalitat com si estiguera en la seua casa i isquera a jugar al parc. Cada dia que visitem els hospitals els metges, infermeres, pares i familiars ens diuen que el jardí els dóna la vida als xiquets. És com un pulmó per a respirar aire fresc i recuperar l'alegria.
Quin procediment seguiu per a construir un jardí en un determinat hospital?
Parlem amb l'hospital i el primer visitem el terrat. Encara que els jardins són per a tots els xiquets ingressats, sempre són hospitals amb oncologia pediàtrica. Una vegada veiem que el projecte és viable, encarreguem el disseny del mateix a un estudi d'arquitectura. Abans de fer el disseny, visitem l'hospital amb els arquitectes i parlem amb els xiquets per a veure què volen en el seu jardí. I quan ja tenim tota l'informació, ens engeguem amb el disseny i amb la recaptació de fons. Són jardins fets una mica entre tots, perquè fem una crida per televisió, sol·licitant sms i aquesta és la part més important del finançament. Després, hi ha moltes empreses que volen formar part d'aquest projecte i col·laboren econòmicament fins que ho tenim tot. Llavors, li'l comuniquem a l'hospital que comença els tràmits per a l'aprovació del projecte.
Quines són les vostres principals accions?
Treballem amb els xiquets malalts de càncer en els hospitals, amb videojocs i videoconsoles i transformem els terrats en jardins a l'aire lliure. A més, fem intervencions per a humanitzar els hospitals, canviem la Unitat del Dolor, per Color, hem fet un cinema, i ara la 'Estación Lunar'.

La 'Estación Lunar' són habitacions d'oncologia pediàtrica, en les quals ingressen xiquets amb tractaments de llarga durada i necessitats especials d'aïllament. El que hem fet, ha sigut transformar aquestes habitacions en una espècia de nau espacial, en la qual podran contemplar el firmament o viatjar a l'espai, entre moltes altres coses.

Arxivat a:

Destacats