Cada 17 de gener, el carrer Sagunt de València es transforma. Els gossos, els gats, els cavalls i fins i tot alguna espècie exòtica desfilen davant la parròquia de Sant Antoni Abat mentre milers de persones s'amunteguen en les voreres per a presenciar la benedicció d'animals més multitudinària de la Comunitat Valenciana. Ara, l'Ajuntament de València vol que esta celebració, amb arrels documentades des de l'any 1333, siga reconeguda oficialment com a Festa d'Interés Turístic Nacional.
Unanimitat en la corporació
La Comissió d'Hisenda, Participació, Economia, Innovació i Grans Projectes aprovà este dimarts, amb el suport de tots els grups polítics, elevar al Ple municipal la sol·licitud formal al Ministeri d'Indústria i Turisme perquè inicie els tràmits d'eixa declaració. Poques vegades el consens arriba tan fàcil en política, però la festivitat de Sant Antoni pareix tindre el do d'unir on altres assumptes dividixen.
"Esta sol·licitud està avalada per l'arrelament històric i la projecció turística de la festa que, a més, registra una assistència de més de 13.000 persones." - Proposta d'acord de la Comissió d'Hisenda, Participació, Economia, Innovació i Grans Projectes de l'Ajuntament de València
La xifra importa, i molt. En una ciutat que ja compta amb festes d'enorme projecció internacional, sumar més de 13.000 assistents a una celebració de barri —encara que "de barri" es quede curt per a descriure-la— parla d'una tradició que ha sabut créixer sense perdre la seua essència popular.
Quasi set segles d'història darrere
Els germans antonians arribaren a la ciutat de València l'any 1333, donant inici a la festivitat en honor a Sant Antoni Abat, que des d'aleshores se celebra cada 17 de gener. Sent els encarregats de cuidar els animals als afores de la ciutat, els antonians organitzaren esta festa que, amb el pas dels segles, evolucionà des d'una devoció agrària i ramadera fins a convertir-se en una cita urbana que cada any reunix famílies senceres amb les seues mascotes baix els mateixos ritus de sempre.
El ritu comença la vespra amb la tradicional foguera de Sant Antoni, que il·lumina la nit valenciana simbolitzant la purificació. Després de la missa, s'inicia la desfilada: primer passen les mascotes domèstiques i, posteriorment, l'espectacular desfilada de cavalleries, carruatges de tir i unitats muntades de la Policia Local de València i la Guàrdia Civil. I després està el porrat, el mercat tradicional que dona nom popular a tota la festa: com diu el refrany valencià, "dels porrats de giner, Sant Antoni és el primer".
No és un detall menor que amb data 9 de gener de 2026, Sa Majestat el Rei Don Felip VI tinguera a bé concedir el títol de "Reial" a la Germandat de Sant Antoni Abat de València, en reconeixement a la seua història, el seu arrelament i la seua labor continuada. Un reconeixement regi que antecedix ara a este nou impuls institucional des de l'Ajuntament.
Un escaló més en el reconeixement oficial
La festivitat ja va recórrer part del camí. El 7 de juny de 2019, va ser declarada Festa d'Interés Turístic Provincial de la Comunitat Valenciana, un primer escaló que ara el consistori valencià vol superar, apuntant directament al reconeixement nacional. Per a això, la candidatura acredita tots els requisits exigits: origen històric documentat, continuïtat ininterrompuda des de fa quasi un segle en el seu format contemporani, valor cultural consolidat i capacitat demostrada d'atracció turística.
La iniciativa no arriba sola. Compta amb un pla de difusió propi recolzat en mitjans de comunicació, xarxes socials i la col·laboració de la Fundació Visit València. A més, l'organització ha assumit el compromís de preservar l'entorn urbà i monumental durant els actes, la qual cosa inclou tant la benedicció d'animals com la foguera tradicional: una garantia que l'espectacle no es menjarà el patrimoni.
Una festa que mira al futur
Un dels arguments més sòlids de la candidatura és, precisament, el relleu generacional. La corporació ha subratllat el valor cultural i turístic d'esta celebració, que compta amb suport institucional, cultural i civil, i que garantix la seua continuïtat gràcies a la participació de les noves generacions. No és una cosa que puga donar-se per fet en temps que moltes tradicions populars lluiten contra l'oblit.
La ciutat s'aboca en una celebració que mescla allò sagrat i allò popular, on milers de valencians acudixen amb les seues mascotes per a rebre la tradicional benedicció. Allò que començà com la devoció de llauradors i ramaders que rodejaven amb els seus animals un vell oliver del claustre parroquial, és hui una festa urbana, transversal i intergeneracional. Si el Ministeri d'Indústria i Turisme dona llum verda a la sol·licitud, el carrer Sagunt deixarà de ser només un enclavament de la memòria local per a convertir-se, oficialment, en un referent del patrimoni festiu de tot Espanya.