Para-sols sense logotips de cerveseres, mobiliari en tons gris forja i negre grafit, sense pantalles digitals i sense publicitat que competisca amb la façana del Consistori o el Palau de Comunicacions. Així podria lluir en els pròxims anys la plaça de l'Ajuntament de València si prospera el projecte que el Servici de Turisme municipal ha posat damunt de la taula. La proposta, que haurà de passar pròximament per la Comissió de Patrimoni, busca posar orde en un dels espais més fotografiats de la ciutat, on el desorde visual acumulat durant anys conviu, a dures penes, amb un entorn monumental de primer nivell.
Un paisatge urbà a l'altura de les grans capitals europees
La iniciativa no naix de la improvisació. Després d'un procés d'anàlisi tècnica, estudi de referents internacionals i coordinació amb l'equip redactor de la futura reurbanització integral de la plaça, l'Ajuntament ha elaborat un document que planteja criteris comuns d'imatge per a tots els establiments comercials i hostalers amb presència en l'espai públic. La base de treball és el "Catàleg de criteris d'elements urbans per a Ciutat Vella", ja aprovat, que ara es vol estendre i concretar per a este enclavament singular.
"L'objectiu ha sigut traslladar a l'espai públic els estàndards de qualitat urbana que caracteritzen les principals capitals europees i demostrar que l'excel·lència turística també es construïx a través del disseny, el paisatge urbà i la cura del patrimoni" - Paula Llobet, regidora de Turisme, Innovació i Captació d'Inversions de l'Ajuntament de València
El treball no s'ha fet en un despatx a porta tancada. L'Ajuntament va promoure reunions conjuntes entre les delegacions de Turisme, Llicències, Urbanisme, Vivenda i Ocupació del Domini Públic, amb els mateixos hostalers que tenen terrassa autoritzada en la plaça. L'objectiu era consensuar, no imposar. I el resultat és una proposta compartida que l'equip redactor del projecte de reurbanització ha incorporat a la seua resposta tècnica.
La "Línia Clàssica" s'imposa entre tres alternatives
El document elaborat pel Servici de Turisme plantejava tres línies estètiques diferenciades per a homogeneïtzar les terrasses i la imatge comercial. Després d'analitzar-les, l'equip redactor del projecte de reurbanització integral es va decantar per la denominada "Línia Clàssica", per considerar-la "l'opció que millor respon tant a les necessitats actuals de l'espai, com a la configuració futura".
El model aposta per una paleta cromàtica continguda: estructures metàl·liques en gris forja o negre grafit, i elements tèxtils en tons blanc trencat o cru. Les ombrel·les, l'element més visible de qualsevol terrassa, serien quadrades, de teixit acrílic i sense faldó. Les cadires combinarien estructura metàl·lica amb acabat mat i seient de reixeta fina, mentre que les taules serien plegables i agrupables. La il·luminació, de sobretaula, seria càlida i de baixa intensitat, pensada per a no interferir en la il·luminació de les façanes protegides. Res d'estrident, res que competisca amb l'arquitectura.
Adeu als logos, les pantalles i la publicitat en les terrasses
Potser el punt més cridaner de la proposta és el que desapareixeria: els logotips de marques comercials en ombrel·les i mobiliari, els patrocinis, les pantalles digitals dinàmiques i qualsevol altre suport publicitari que, en paraules del mateix document, "altere la percepció de l'espai públic o reste protagonisme al patrimoni arquitectònic". Una mesura que, en la pràctica, implicaria retirar l'omnipresent imatge de refrescos i cerveses que caracteritza tantes terrasses espanyoles i que en este cas col·lisiona frontalment amb el caràcter monumental de l'entorn.
I és que la plaça de l'Ajuntament no és un espai qualsevol. Es troba en l'àrea de protecció visual d'alguns dels edificis més representatius del patrimoni de la ciutat: la Casa Consistorial, el Palau de Comunicacions, l'Ateneu Mercantil o l'edifici Rialto, tots ells integrats en un entorn d'especial valor patrimonial. La reurbanització integral de la plaça compta amb un pressupost d'11,4 milions d'euros i comprén aproximadament 38.000 metres quadrats, amb integració de Sant Vicent Màrtir en el seu tram nord, l'avinguda Marqués de Sotelo i l'entorn de Maria Cristina.
"Este projecte és el resultat d'un treball rigorós, traçat amb un profund respecte pel nostre patrimoni. Volem que la plaça torne a respirar, que la seua arquitectura brille sense estridències i que el comerç convisca en perfecta sintonia amb la bellesa del nostre centre històric" - Paula Llobet, regidora de Turisme, Innovació i Captació d'Inversions de l'Ajuntament de València
També els aparadors i els rètols entren en el redisseny
La proposta no es limita a les terrasses. Els criteris d'imatge s'estenen també a la retolació, els aparadors i la resta d'elements visibles des de l'espai públic. Els rètols hauran d'integrar-se en l'arquitectura dels edificis mitjançant materials d'acabat mat, colors neutres o metàl·lics naturals, i solucions que respecten el caràcter patrimonial de l'entorn. El missatge és clar: la plaça de l'Ajuntament ha de poder ser reconeguda com a tal, no com un centre comercial a cel obert.
La proposta arriba, a més, en un moment especialment oportú. L'equip d'arquitectes Miguel del Rey i Ignacio Fuster va guanyar el concurs d'idees de 2022 per a remodelar la plaça, amb la seua proposta titulada Re-Natura, i el seu projecte definitiu està en fase de redacció. L'arbratge serà de fulla caduca en l'entorn de l'espai central per a permetre la visibilitat de la mascletà al març, i es passarà de 103 a 237 exemplars de distintes espècies. Alinear la imatge comercial amb eixe disseny abans que les obres comencen evitaria haver de refer tot de nou en pocs anys: una racionalitat que la regidora Llobet no dubta a subratllar en assenyalar que així "s'evita la implantació de solucions provisionals que hagen de modificar-se en els pròxims anys".
El següent pas: la Comissió de Patrimoni
El document resultant se sotmetrà pròximament a dictamen de la Comissió de Patrimoni i, si rep el vistiplau, podrà donar lloc a una modificació puntual de l'ordenança reguladora que el desenvolupe. No és l'últim escaló burocràtic, però sí un pas decisiu. La transformació de la plaça de l'Ajuntament de València porta anys en marxa des de distints fronts: la reurbanització del sòl, la recuperació de zones verdes, l'aposta pel vianant. Ara, per primera vegada, es posa el focus en allò que està per damunt del paviment: el mobiliari, els colors, els rètols, la publicitat. Menuts detalls que, junts, determinen si una plaça es percep com un espai amb identitat pròpia o com un aparador més. En això, pel que sembla, també es guanya o es perd el pols amb les grans ciutats europees.