Imagina poder pedalejar o caminar des del Parc de Capçalera, en l'extrem oest de València, fins a la mar, sense creuar ni una sola carretera de trànsit rodat. Eixe somni, reivindicat durant dècades pels veïns de Natzaret, la Punta i Quatre Carreres, està un pas més prop de fer-se realitat. Les obres del nou camí ciclo-vianant que unirà el tram XVI del Jardí del Túria amb el Pont de Drassanes porten ja un mes en marxa i, si els terminis es complixen, estaran acabades en el primer trimestre de 2027.
La primera connexió definitiva entre el llit i la façana marítima
L'alcaldessa de València, María José Catalá, va visitar este dilluns les obres juntament amb el regidor d'Urbanisme, Juan Giner, i va poder comprovar els primers treballs de neteja i desbrossament ja executats. La mateixa Catalá no va escatimar en paraules per a definir l'abast de l'actuació:
"Este carril ciclo-vianant serà la primera connexió ja definitiva del llit del riu Túria amb la façana marítima." - María José Catalá, alcaldessa de València
El recorregut unirà el final del Passeig de l'Albereda amb Natzaret i el PAI de Moreres, connectant ambdós marges de l'antic llit del Túria. La senda tindrà una longitud aproximadament d'1,3 quilòmetres i una amplària variable entre 3 i 6 metres, i donarà continuïtat al jardí del Túria connectant tres districtes: Camins al Grau, Poblats Marítims i Quatre Carreres. Una franja verda que, per primera vegada, cosiria de forma contínua l'interior de la ciutat amb el litoral.
L'itinerari separarà els trams per a vianants i ciclistes, amb prioritat per a aquells que vagen a peu. Després de creuar l'antic llit mitjançant una nova passarel·la, el camí avançarà en direcció a la mar, passant per davall del pont ferroviari de les vies de Serreria. Des d'allí continuarà pel PAI de les Moreres fins a l'edifici de Cantarranes, on es bifurcarà en un itinerari ciclista i un altre per a vianants: el primer pel carrer de l'Estacioneta i el segon per la vora oest del Pont de Drassanes.
Una passarel·la metàl·lica de 54 metres en el cor del llit
L'element més singular de l'obra és, sens dubte, la passarel·la. La pròxima setmana s'encarregarà ja la seua fabricació, un procés que durà cinc mesos, als quals se sumaran altres dos per a la seua col·locació. L'actuació inclourà la posada en servici d'una passarel·la metàl·lica de 54 metres que creuarà l'antic llit; una estructura dissenyada per a garantir la seguretat enfront de possibles crescudes, atés que en este tram conflueixen gran part dels col·lectors de la ciutat i en episodis de pluges el nivell de l'aigua pot variar notablement.
El projecte ha rebut informe favorable de Patrimoni, ja que el Pont de Drassanes es troba actualment en procés de ser declarat Bé de Rellevància Local, la qual cosa afegia una capa de sensibilitat tècnica i patrimonial a la intervenció. En les zones ja urbanitzades, com l'àmbit del PAI de Moreres, es mantindran els paviments existents, mentre que en els espais pendents d'urbanització s'empraran ferms de terra estabilitzada per a reduir l'impacte ambiental.
L'empresa adjudicatària és Orthem Servicios y Actuaciones Ambientales SAU, que va iniciar els treballs el passat 15 de juny amb un termini previst de huit mesos. El projecte va ser redactat per Urbinsa, i l'empresa constructora alçarà este camí amb zones de descans cada 50 metres.
1,8 milions d'euros entre l'Ajuntament i la Generalitat
La inversió total ascendix a 1,8 milions d'euros, finançats conjuntament per l'Ajuntament de València i la Generalitat Valenciana. La Generalitat aporta un milió d'euros a través d'una subvenció directa emmarcada en les actuacions vinculades a la Capitalitat Verda Europea 2024. València va ser la primera localitat del Mediterrani a aconseguir este distintiu. Una distinció que, més enllà del simbolisme, ha servit de palanca per a finançar infraestructures verdes concretes i amb impacte directe en la mobilitat quotidiana dels ciutadans.
Amb l'execució d'este camí ciclopedonal, l'Ajuntament complix el compromís d'adoptar mesures de sostenibilitat ambiental recollides en el Pacte Verd Europeu, aprovat en 2020 amb l'objectiu de fer que la Unió Europea siga climàticament neutral en 2050. Una meta global que, en el dia a dia, es traduïx en una cosa tan tangible com poder anar en bici al treball sense jugar-se la vida en l'asfalt.
La cicatriu ferroviària: el nus que encara queda per desfer
No obstant això, la visita de l'alcaldessa no va estar exempta de tensió política. El fet que el camí ciclopeatonal haja de passar per davall de les vies del tren per a arribar a la mar no ha passat desapercebut. Per a Catalá, eixe detall parla per si mateix.
"El govern municipal no pararà per a aconseguir el soterrament d'eixes vies que són, hui en dia, una cicatriu ferroviària que no té raó de ser." - María José Catalá, alcaldessa de València
L'alcaldessa va apel·lar directament "a la responsabilitat del Govern d'Espanya per a desbloquejar esta qüestió", argumentant que l'impacte econòmic del soterrament seria "bastant menor del que suposen les obres ferroviàries" de major envergadura. El missatge és clar: la passarel·la i el camí ciclopeatonal són un avanç real, però també un recordatori que hi ha una barrera més profunda, de formigó i acer, que continua partint la ciutat en dos.
El gran front litoral, un puzle que va prenent forma
Este camí no és una obra aïllada. Es concep com una peça més de l'ambiciós projecte del front litoral de València, que integra el PAI del Grau i el futur Parc de Desembocadura. La nova infraestructura permetrà donar continuïtat a l'anomenat 'riu verd' que és l'antic llit del riu Túria. I el passat mes de juny, la Junta de Govern Local va aprovar iniciar el tràmit urbanístic per a desenvolupar el Pla del front litoral, un projecte que abraça zones d'alt valor paisatgístic i mediambiental: l'Albufera, l'horta, el final del Jardí del Túria i la façana marítima.
Quan en el primer trimestre de 2027 els veïns de Penyarroja puguen agafar la bicicleta i arribar pedalant fins a Natzaret a través d'un corredor verd continu, el que haurà ocorregut és una cosa més que la inauguració d'un carril bici. Serà la materialització d'una promesa urbanística que porta dècades esperant: que València, la ciutat que va transformar el seu propi riu en un parc, complete per fi el camí fins a la mar.