Tres anys donen per a molt si se sap gestionar. Eixa és, en essència, la tesi que l'alcaldessa de València, María José Catalá, va defendre este dilluns davant la Federació d'Empreses de la Comunitat Valenciana Contractistes d'Obres de l'Administració (FECOVAL), en una reunió que va presentar el balanç del seu mandat amb dades que, en alguns casos, suposen un abans i un després en la història recent de l'Ajuntament.
Més de 511 milions executats: el major nivell inversor de l'última dècada
La xifra més cridanera del balanç és la inversió executada en els barris de la ciutat: més de 511 milions d'euros en tres anys, enfront dels 377 milions que el govern anterior va destinar en quatre anys complets de mandat. És a dir, en menys temps i amb més diners posats damunt de la taula. Catalá ho va descriure sense embuts com "el major nivell inversor de l'última dècada".
"Hem disparat la inversió executada en els barris per damunt dels 511 milions d'euros en tres anys, el major nivell inversor de l'última dècada, enfront de 377 milions executats en els quatre anys del mandat anterior." - María José Catalá, alcaldessa de València
Eixes dades troben suport en les comparatives per exercici. L'Ajuntament de València va aconseguir en 2025 els 201 milions d'euros destinats a inversions reals i transferències de capital, una xifra que contrasta amb els 116,7 milions executats en 2022, últim any complet del govern de Joan Ribó, i els 80,67 milions de 2021. El ritme, lluny de frenar-se, es manté en 2026: en el primer semestre de l'any ja s'ha aconseguit pràcticament el 40% de les obligacions reconegudes, amb un total de 590,6 milions d'euros.
Per a l'alcaldessa, la lectura no és només comptable. Des de l'àrea econòmica de l'Ajuntament destaquen que este impuls es traduïx en millores tangibles com actuacions en equipaments públics, instal·lacions esportives, mercats municipals i projectes urbanístics repartits per tota la ciutat. O, com ho va formular la mateixa Catalá: "l'elevada execució en els barris de la ciutat es traduïx en milers de llocs de treball que ajuden a l'economia familiar dels veïns".
Del col·lapse d'expedients a una llicència en un 70% menys de temps
Si la inversió era la cara brillant, el sistema de llicències urbanístiques era, fa tres anys, la cara més fosca. Quan l'actual equip de govern va arribar a l'Ajuntament el juny de 2023, va trobar un panorama que Catalá no va dubtar a qualificar de "paràlisi": més de 22.000 expedients encallats i fins a 1.500 dies d'espera per a obtindre una llicència urbanística. Tres anys per a tramitar un permís d'obra. Una eternitat per a qui volia construir, reformar o invertir en la ciutat.
La resposta va ser doble: es va crear la Direcció General de Llicències per a aportar certesa i seguretat jurídica, i es va aprovar una nova Ordenança Reguladora de Llicències per a agilitzar els tràmits. Els resultats, segons Catalá, són contundents: els temps s'han reduït en molts casos fins a un 70%.
L'exemple més eloqüent està en les vivendes de nova planta. En el primer semestre de 2023, l'Ajuntament va concedir zero llicències per a construcció residencial. Cap. En el primer semestre de 2026, eixe número ascendix a 1.484. Des del juny de 2023 fins hui, el total de vivendes amb llicència concedida suma 5.465 unitats.
"Els temps s'han reduït en molts casos fins a un 70%; des del juny de 2023 s'han concedit llicències per a la construcció de 5.465 vivendes." - María José Catalá, alcaldessa de València
Projectes desbloquejats per valor de 1.000 milions i 16.000 ocupacions
Més enllà de les dades globals, Catalá va posar el focus en l'impacte econòmic directe d'haver desbloquejat la maquinària administrativa. Desencallar llicències i expedients no és només burocràcia: és inversió privada que arriba o que fuig. En este cas, l'alcaldessa va xifrar en 1.000 milions d'euros la inversió de projectes reactivats en la ciutat, i aproximadament 16.000 les ocupacions directes i indirectes associades a ells.
A això se suma l'activació de sòl residencial. L'Ajuntament té en marxa 18 Programes d'Actuació Integrada (PAIs) que contemplen més de 13.000 noves vivendes, de les quals quasi 3.000 seran de protecció pública. En una ciutat on l'accés a la vivenda porta anys sent un dels principals problemes per als seus ciutadans, esta xifra adquirix una dimensió que va més enllà de l'urbanístic.
La reunió amb FECOVAL, presidida per José Luis Santa Isabel i a la qual també va assistir el regidor de Llicències, Urbanisme i Vivenda, Juan Giner, no va ser un acte de campanya a l'ús, sinó un fòrum tècnic amb els contractistes que executen eixa inversió sobre el terreny. Que siga precisament davant d'ells on Catalá trie presentar el seu balanç diu molt del to que vol donar-li a la seua gestió: menys titulars, més metres quadrats. El nou repartiment de fons ha buscat també equilibrar la inversió entre barris, amb districtes que anteriorment rebien menys recursos, com Quatre Carreres, Pedanies del Sud, Benimàmet, Benimaclet, Benicalap o Extramurs, que han experimentat un creixement notable. Si els números es consoliden, la pregunta que quedarà en l'aire al tancament d'este mandat és si el salt quantitatiu en inversió haurà aconseguit traduir-se, també, en una millora qualitativa i perceptible per a aquells que viuen en eixos barris cada dia.