Un mercat dels anys quaranta, reconvertit en poliesportiu a principis de segle, arranca ara la reforma més ambiciosa de la seua història. El Complex Esportiu i Cultural d'Abastos de València inicia les obres de la seua renovació integral amb una inversió de 18,1 milions d'euros, després que la seua concessió administrativa romanguera caducada des de 2018, huit anys sense que ningú resolguera una situació que anà deteriorant progressivament les instal·lacions en perjuí dels seus usuaris.
L'alcaldessa de València, María José Catalá, visità este dimarts l'arrancada dels treballs acompanyada pels representants de SUMA Fitness Club, l'empresa concessionària que executarà les obres i gestionarà el complex durant els pròxims 25 anys. El valor estimat del contracte ascendix a quasi 102 milions d'euros i el termini màxim de duració és de 25 anys. Les obres, no obstant això, tenen un horitzó més immediat: nou mesos.
"Heretem un edifici deteriorat i un complex esportiu amb concessió caducada des de 2018 i amb falta d'inversió. Ara este complex tornarà a brillar amb una inversió d'aproximadament 20 milions d'euros" - María José Catalá, alcaldessa de València
L'edifici que alberga el complex té una història que va molt més enllà de l'esport. El conjunt està ubicat en l'antic mercat municipal d'Abastos, declarat Bé de Rellevància Local, construït a instàncies de l'alcalde de la ciutat en la dècada dels quaranta del segle passat com a mercat de venda a l'engròs per a detallistes. Projectat per l'arquitecte Javier Goerlich Lleó amb criteris funcionalistes, les obres s'iniciaren l'1 de desembre de 1940 i, després de diverses interrupcions, finalitzaren el 28 de juny de 1948. Dècades després, en 1991 fou objecte d'una important transformació que el convertí en un gran contenidor que actualment allotja en el seu interior un complex esportiu i cultural i un institut, organitzats entorn d'un gran vestíbul central. El Complex Esportiu i Cultural d'Abastos fou inaugurat l'any 2003.
Un salt de qualitat en les instal·lacions
Si alguna cosa canviarà radicalment és l'experiència de l'usuari. La reforma no és un simple rentat de cara: el projecte planteja una renovació completa del complex, amb tres plantes per a ús esportiu i una de soterrani per a instal·lacions tècniques, millorant a més l'accessibilitat i la connectivitat entre tots els espais.
La planta dedicada a l'aigua serà, sens dubte, la gran estrela del nou complex. Comptarà amb una piscina de 50 metres dividida en tres carrers dobles —dimensions pròpies d'instal·lacions de competició—, una piscina de 25 metres amb un got destinat a l'ensenyança i un altre a activitats físiques aquàtiques, i una tercera piscina de 12x10 metres habilitada com a spa amb llits aquàtics. A este se sumarà una zona de balneari amb sauna i dutxes terapèutiques, una cosa impensable en les instal·lacions actuals.
La planta superior apostarà per les activitats en sec amb una distribució clara:
- Un espai central de màquines de cardio, estiraments, força i pes lliure
- Tres sales d'activitats dirigides
- Sala de spinning
- Accés a zona exterior amb àrees d'ús funcional
- Dos pistes de pàdel a l'aire lliure
Quant a l'oferta d'activitats dirigides, els números són cridaners: més de 2.000 places en classes col·lectives, 750 places d'oferta aquàtica per a adults i 2.000 places d'oferta infantil. També s'incorporaran zones infantils, una zona de coworking —picada d'ullet als nous hàbits dels qui compaginen faena i esport— i quatre campus esportius anuals per a xiquets amb servici de matinera, menjador i vesprada.
Huit anys de paràlisi i una factura de 20 milions
L'alcaldessa no va defugir el diagnòstic polític. Segons va explicar durant la visita, la concessió administrativa del complex va caducar en 2018 i l'anterior govern municipal no va ser capaç de renovar-la, la qual cosa va derivar en una reducció progressiva de les inversions i del manteniment. Va ser a l'abril d'este any quan la Junta de Govern Local va aprovar finalment l'adjudicació de la nova concessió a SUMA Fitness Club, incloent-hi la reforma integral i la dotació de tot l'equipament necessari.
La xifra total compromesa ronda els 20 milions: 18,1 milions per a la renovació esportiva i 1.518.663,92 euros ja invertits en la rehabilitació de l'edifici històric, les obres del qual acaben de concloure. L'edifici d'Abastos està catalogat com a Bé de Rellevància Local i constituïx un exemple d'arquitectura racionalista en la ciutat. Els treballs de rehabilitació han afectat les façanes exteriors, el mur i la tanca perimetral, la coberta, el paviment exterior i el passatge central. S'han reparat fissures, eliminat humitats, reconstituït motlures i elements ornamentals de pedra, i substituït els vidres trencats en les vidrieres dels pòrtics i lucernaris. Una intervenció que, segons la pròpia alcaldessa, era urgent: l'edifici havia arribat a patir despreniments.
Alternatives per als usuaris durant les obres
Les obres impliquen el tancament total del complex durant els nou mesos previstos d'execució. Per a no deixar els usuaris sense opció, l'Ajuntament de València ha articulat una solució temporal: matrícula gratuïta fins al mes d'octubre en fins a 14 instal·lacions esportives municipals repartides per la ciutat, tant de gestió directa com indirecta.
I quan arribe la reobertura —prevista aproximadament en el primer semestre de 2027—, els antics usuaris del complex tindran inscripció preferent en el nou poliesportiu. Un gest que no resol els inconvenients del tancament, però que reconeix la fidelitat dels qui portaven anys usant unes instal·lacions que, en el fons, mereixien molt més. La transformació d'Abastos és, en definitiva, la història d'un edifici amb quasi huit dècades d'història que, per fi, torna a estar a l'altura de la ciutat que l'alberga.