Més de 110 dies de faena nocturna, alpinistes suspesos a 125 metres d'altura i plataformes elevadores de fins a 80 metres. Així ha sigut la intervenció més ambiciosa que ha viscut el Pont de l'Assut de l'Or des de la seua inauguració l'11 de desembre de 2008. L'Ajuntament de València ha finalitzat esta setmana les obres de reparació i manteniment del pont atirantat que creua el Jardí del Túria a l'altura de la Ciutat de les Arts i les Ciències, un símbol de la ciutat moderna que els valencians coneixen, amb més afecte que rigor, com "el Perniler".
Una revisió que no podia esperar més
El detonant va ser una inspecció municipal realitzada en 2025 que va detectar problemes de corrosió i fissures en distints punts de l'estructura. No era un avís menor: portava anys sense sotmetre's a una reparació d'envergadura. Una infraestructura que cada dia suporta un trànsit considerable i que supera els 117 metres d'altura sobre el tauler no pot permetre's que el temps actue en silenci sobre el seu acer.
Les faenes, adjudicades a l'empresa Pavasal i iniciades al maig, s'han desenrotllat sempre en horari nocturn —amb el pont tancat al trànsit en ambdós sentits entre les 22.00 i les 6.30 hores— per a no alterar la circulació habitual durant el dia. Una decisió que té tant de logística com de pragmatisme: interrompre el trànsit d'un dels passos més importants del sud-est de València hauria tingut un impacte immediat en milers de desplaçaments diaris.
Faenes a peu de piló i a 125 metres d'altura
La complexitat tècnica de la intervenció va obligar a combinar mitjans de faena molt distints. El piló, fabricat en acer S460N amb una directriu curvilínia que es desploma aproximadament 60 metres cap al sud, va ser netejat, sanejat i repintat per mitjà de plataformes elevadores que van arribar als 80 metres. A partir d'ací, el relleu el van prendre els alpinistes, que van treballar fins a la cota de 125 metres per a completar el repintat de les plaques d'ancoratge del màstil. Una imatge que, vista des del sòl, va haver de resultar tan cridanera com la mateixa arquitectura del pont.
Als tirants —els 29 cables principals més els quatre de retenció que li donen eixe perfil d'arpa característic— personal especialitzat va inspeccionar els cables i va repintar tant els mateixos tirants com els seus capots i elements de protecció. En els estreps es van eliminar humitats, es van netejar els paraments de formigó, es van inspeccionar els aparells de suport de l'estrep sud i es van substituir les tapes i els marcs d'accés als topalls sísmics.
Els treballs van abastar també l'interior de l'estructura: es va reparar el sistema de drenatge del tauler, es van netejar els col·lectors de pluvials, es van protegir les zones de suport enfront de les entrades d'aigua i es van reparar punts de corrosió en el caixó metàl·lic que forma el nervi central del pont. A més, es van revisar i homologar els dispositius de rescat del sistema anticaiguda ubicats en l'interior del piló.
Complir amb el cel: nova senyalització aeronàutica
Hi ha un detall que passa desapercebut per a la majoria dels qui creuen el pont diàriament, però que té implicacions directes amb la seguretat aèria. En superar els 100 metres d'altura, el Pont de l'Assut de l'Or està subjecte a la normativa de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) en matèria de servitud aeronàutica, la qual cosa obliga a mantindre un sistema d'abalisament actiu i homologat. L'Ajuntament ha aprofitat les obres per a renovar per complet estes balises, distribuïdes en quatre nivells al llarg del piló: a 31,80, 63,60, 95,40 i 127,20 metres, amb senyalització diürna de llum blanca i nocturna de llum roja en les cares est i oest.
"Actuacions de manteniment com esta són les que garantixen que les nostres grans infraestructures continuen sent segures i duradores per al conjunt de la ciutat" - Juan Giner, regidor d'Urbanisme i Vivenda de l'Ajuntament de València.
El pont que val més del que pesa
El Pont de l'Assut de l'Or és un pont atirantat d'un sol piló situat en la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, dissenyat per l'arquitecte i enginyer civil Santiago Calatrava. El seu nom en valencià fa referència a una antiga presa que existia en la zona. Excepte els estreps, de formigó, l'estructura és completament metàl·lica: 324 metres de longitud total, un piló que arriba als 117 metres sobre el tauler i un buit principal d'aproximadament 150 metres lliures amb un pla únic de tirants en el centre de la secció.
S'estima que uns 70.000 vehicles creuen el pont cada dia, la qual cosa convertix el seu manteniment no només en una qüestió d'imatge, sinó de funcionalitat urbana real. El Pont de l'Assut de l'Or és percebut com una de les icones de la València contemporània i un exemple clar de l'estil de Calatrava. Mantindre'l en perfectes condicions no és només una obligació tècnica: és també una forma de preservar la identitat visual d'una ciutat que porta dècades construint el seu futur sobre el llit sec del riu Túria.