L'Ajuntament de València ha fet un pas més en l'ordenació de l'entorn d'un dels seus monuments més emblemàtics. El Ple municipal va aprovar este dimarts, en la seua reunió ordinària de maig, sotmetre a una segona exposició pública el Pla Especial de Protecció i Reforma Interior de Sant Miquel dels Reis, un document que traça el futur urbanístic d'un dels espais amb major càrrega històrica i simbòlica del nord de la ciutat. La mesura no va tirar avant sense tensió: només els grups del govern local —PP i Vox— van recolzar la proposta. Compromís es va abstindre i el PSOE va votar en contra.
Un monestir amb cinc segles d'història en el centre del debat urbanístic
Per a entendre per què este pla genera tanta expectació, convé recordar què hi ha en joc. El monestir de Sant Miquel dels Reis va ser fundat per a l'Orde de Sant Jeroni en 1545 per Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, sobre un antic monestir de l'Orde del Cister. És una importantíssima obra del Renaixement valencià que, segons alguns autors, pot considerar-se precedent del monestir d'El Escorial, sent com este monestir jeroni, focus cultural i església commemorativa de la memòria del seu fundador. Un edifici que acumula segles d'història entre els seus murs: després de la seua desamortització, l'edifici va tindre diversos usos civils i va ser durant molts anys una presó. En l'actualitat és seu de la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu des de l'any 2000. És a dir, un espai que ha passat de panteó reial a presidi i de presidi a biblioteca en poc més de quatre segles. I ara, el debat és com ha de ser el barri que l'envolta.
Per què una segona ronda: 22 al·legacions i nou canvis rellevants
La necessitat d'obrir de nou el pla a consulta pública no és un capritx burocràtic. Durant el primer període d'informació pública, l'expedient va rebre un volum considerable d'aportacions: 22 al·legacions de particulars, associacions veïnals, entitats esportives i grups polítics, a més de 10 informes de servicis municipals, 9 informes d'altres administracions autonòmiques i estatals, i 2 informes de companyies subministradores. El Servici de Planejament va estimar nou grans qüestions plantejades pels veïns, la qual cosa es va traduir en canvis rellevants sobre l'ordenació inicial. Quan un pla es modifica de forma substancial després de les al·legacions, la llei obliga a exposar-lo de nou. No és un senyal de debilitat; és, precisament, el procediment previst per a garantir que els ciutadans puguen pronunciar-se sobre el que ha canviat.
"Quan un projecte se sotmet de nou a exposició al públic, després d'analitzar els informes tècnics, les al·legacions i tot el que han aportat els veïns, el que demostra és la voluntat del govern de fer les coses bé" - Juan Giner, regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de València
Les tres prioritats del pla: patrimoni, vivenda i esport
El regidor d'Urbanisme, Juan Giner, va detallar en el Ple els tres eixos del Pla Especial. El primer i més simbòlic és la protecció i posada en valor del propi monestir, al qual va descriure com "una de les grans referències del patrimoni cultural valencià". El segon eix és la vivenda: el planejament preveu més de mig miler de noves vivendes, de les quals 200 seran de protecció pública, el doble de les contemplades en la versió anterior del pla. I el tercer element és la reserva de sòl esportiu per a un camp de futbol d'onze, que quedaria junt al nou vial que es generarà després de la peatonalització de l'avinguda de la Constitució en el seu tram enfront del monestir.
L'oposició: places convertides en aparcaments i un camp que canvia de barri
L'oposició no va qüestionar la necessitat d'actuar en l'entorn del monestir, però sí el contingut concret de les decisions adoptades. La portaveu de Compromís, Papi Robles, va ser especialment gràfica en descriure les discrepàncies: veïns d'Orriols que demanen una plaça i reben un aparcament; veïns de Torrefiel que demanen un jardí i reben edificació; i el club de futbol de Torrefiel, que reclama mantindre el seu camp en el seu barri i es veu reubicat a l'altre costat de la Ronda Nord. Tres canvis concrets que, a juí de Robles, podrien introduir-se abans de portar el pla a una segona exposició pública.
El Grup Socialista, per la seua part, va centrar les seues crítiques en el percentatge d'habitatge de protecció pública. La regidora Elisa Valía va defendre que la situació d'accés a l'habitatge a València és suficientment greu com per a exigir un 60% de VPP en tots els nous desenvolupaments urbanístics —no sols a Sant Miquel dels Reis, sinó també al Grau, Benimaclet i altres àmbits pendents d'ordenació—. En eixe context, el 30% que contempla el pla li pareix, en les seues pròpies paraules, insuficient.
Un govern que defensa l'equilibri entre patrimoni i transformació
Davant les crítiques, Giner va insistir que la capacitat d'este govern residix a combinar protecció patrimonial amb transformació urbana, entenent que "preservar no és congelar, sinó integrar, cuidar i projectar cap al futur". El regidor va plantejar l'ambició del projecte en termes culturals i urbanístics: convertir Sant Miquel dels Reis en un gran referent del nord de València, un espai que dialogue amb els barris d'Orriols i Torrefiel, amb l'horta i amb la ciutat consolidada.
El que està damunt de la taula no és sols una qüestió tècnica de planejament. Darrere de cada al·legació veïnal, de cada percentatge de VPP i de cada metre de camp de futbol, bat una pregunta de fons: ¿per a qui es transforma la ciutat? La segona exposició pública que acaba d'obrir-se és, precisament, l'oportunitat perquè els ciutadans tornen a donar la seua resposta.