L'Ajuntament de València ha culminat l'exercici pressupostari de 2025 amb un impressionant romanent de tresoreria de 38 milions d'euros, una xifra que no només subratlla la robustesa financera de la capital valenciana, sinó que també senta les bases per a una ambiciosa agenda d'inversions futures. Este significatiu superàvit se suma a un any històric en termes d'execució de projectes, on la ciutat va aconseguir la xifra rècord de 201 milions d'euros en inversió, la més alta registrada en la seua història. L'alcaldessa, María José Catalá, ja havia avançat esta excel·lent notícia, destacant que "València tanca 2025 amb la millor xifra d'inversió de la seua història: 201 milions d'euros d'inversió executada". Este assoliment financer és un testimoni de la gestió prudent i eficaç dels recursos públics, orientada a la millora contínua de la qualitat de vida dels ciutadans i al desenvolupament estratègic de l'urbs.
Destí del superàvit: Impuls a projectes estratègics i participació ciutadana
La regidora d'Hisenda i Pressupostos, María José Ferrer San Segundo, ha detallat que una part substancial d'este superàvit es canalitzarà cap a la incorporació de romanents i el finançament de inversions financerament sostenibles. L'objectiu primordial, segons les seues paraules, és "seguir transformant la nostra ciutat". Esta estratègia permetrà donar continuïtat i accelerar l'execució d'iniciatives fonamentals que impacten directament en el benestar i els servicis disponibles per als valencians. Entre els projectes beneficiats es troben:
- La construcció del poliesportiu de Sant Isidre, una infraestructura llargament esperada pels veïns.
- El desenrotllament del centre municipal d'arts escèniques del Cabanyal, que potenciarà l'oferta cultural del barri.
- La creació de l'Espai Dones, un espai dedicat a la dona i la igualtat.
- Diversos projectes d'inversió de Parcs i Jardins, que milloraran les zones verdes i l'entorn urbà.
- Iniciatives impulsades pel Consell Agrari, en suport al sector primari local.
A més, s'han assignat 2,1 milions d'euros per a materialitzar les propostes seleccionades per la ciutadania a través del procés VLCParticipa de pressupostos participatius, demostrant un ferm compromís amb la democràcia directa i la implicació veïnal en la presa de decisions.
Reducció del deute municipal i foment de la mobilitat sostenible
El superàvit també jugarà un paper crucial en la consolidació de la salut financera de l'Ajuntament i en la promoció d'un transport públic més ecològic. Es destinaran 6,8 milions d'euros a finançar el Pla Director de l'EMT, la qual cosa permetrà alliberar recursos prèviament assignats a la compra d'autobusos elèctrics per part de l'empresa municipal. Esta mesura no sols impulsa la sostenibilitat del transport públic, sinó que també optimitza la gestió dels fons. En un esforç continu per la responsabilitat fiscal, 2,74 milions d'euros addicionals es dirigiran a la reducció del deute municipal. La regidora d'Hisenda ha subratllat l'èxit d'esta política, indicant que «amb l'actual govern, en poc més de dos anys i mig, ha passat de 225 a 72 milions d'euros», la qual cosa representa una disminució dràstica i un alleujament significatiu per a les arques públiques.
Reclame al Govern central per la gestió dels romanents
Davant esta "bona salut financera" de l'Ajuntament de València, Ferrer San Segundo ha llançat un enèrgic crida al Govern d'Espanya perquè "mostre i demostre sensibilitat pel món local i els seus veïns". La primera tinenta d'Alcaldia ha insistit en la necessitat que l'Executiu central proporcione "certesa als ajuntaments sobradament sanejats com el de València, que generem superàvit, complim amb els nostres proveïdors i reduïm deute cada any". L'edil ha criticat la demora en la regulació, instant al Govern que "no espere fins a desembre com ha fet en 2025, i dicte ja la norma que habilite als ajuntaments amb superàvit que puguen destinar part dels seus romanents a inversions financerament sostenibles en lloc d'amortitzar deute de manera obligatòria". Esta petició busca una major autonomia per als municipis en la gestió dels seus excedents econòmics, permetent-los invertir en millores per als seus ciutadans en lloc de veure's forçats a amortitzar deute quan ja tenen una situació financera sòlida.
València no es deté: Compromís amb el ritme inversor
A pesar de l'espera per l'acció del Govern de Sánchez, que "ni tan sols presenta Pressupostos al Parlament des de fa anys", València manté el seu ferm compromís amb el progrés. "València no pot ni deu parar", ha emfatitzat la regidora. Per això, l'Ajuntament ha aprovat "este destí equilibrat del superàvit, amb el qual perseguim dotar amb rapidesa els recursos que ens permeten en 2026 mantindre l'alt ritme inversor que ha vingut marcant l'equip de govern que presidix l'alcaldessa, María José Catalá". Esta declaració reafirma la voluntat del govern municipal de seguir impulsant la ciutat amb projectes i millores, independentment de les decisions o demores de l'àmbit estatal.
Balanç de gestió: Més inversió i menys impostos
En esta mateixa línia, Ferrer San Segundo ha posat en valor la gestió de l'actual equip de govern, recordant que "l'actual govern ha invertit en els dos últims anys i mig 438,8 milions d'euros, superant ja amb escreix els 377,5 milions que l'esquerra va invertir en el seu últim mandat, en quatre anys". Estes dades evidencien un increment significatiu en la capacitat inversora de l'administració actual. A més, este esforç inversor ha anat acompanyat d'una política fiscal favorable per als ciutadans. La regidora ha conclòs destacant que tot açò s'ha aconseguit "acompanyat de la major baixada d'impostos i taxes que s'ha aprovat mai en esta ciutat; i que, per tercer any consecutiu, va a permetre als veïns i comerciants de València estalviar més de 52 milions d'euros a l'any". Este doble èxit de major inversió i menor càrrega fiscal reforça la imatge d'una gestió municipal eficient i orientada al benefici directe de la ciutadania.