Set-cents mil metres quadrats. Eixa és la xifra que l'Ajuntament de València posa damunt la taula per a transformar el paisatge urbà de la ciutat en els pròxims anys. Si s'executen tots els plans urbanístics previstos, València guanyarà més verd del que sumen desenes de parcs junts, repartit en nous barris, grans parcs i corredors arbrats que canviaran la manera que els seus veïns viuen i respiren la ciutat.
El regidor d'Urbanisme, Juan Giner, ha presentat hui el balanç de les reserves de sòl verd que porten implícits els desenvolupaments urbanístics en marxa. Actualment, l'àrea verda urbana de la ciutat —sense comptar el parc natural de L'Albufera— cobrix 490 hectàrees, una xifra que, a pesar de situar València per damunt de la mitjana nacional, deixa encara molts barris molt per davall dels estàndards internacionals recomanats. Catorze barris de la ciutat estan per davall de 2,5 metres quadrats de zona verda per habitant. La desigualtat verda, en definitiva, és tan real com la desigualtat econòmica.
Un mapa verd que comença pels grans projectes
El gros d'eixos 700.000 metres quadrats arriba de la mà dels grans desenvolupaments pendents. El més ambiciós és el Parc Central, amb 317.000 m² de zones verdes, un projecte que porta anys en l'horitzó urbanístic valencià i que, en cas de materialitzar-se, convertiria este espai en un dels pulmons més grans del sud d'Europa. Li seguix en envergadura el PAI del Grau, amb 160.000 m² d'infraestructura verda que inclou el futur Parc de Desembocadura —105.000 m² per si sol— i el tram final del Jardí del Túria, convertint la desembocadura del riu en el qual el mateix Giner ha denominat un "delta verd"
A estes dos grans peces els acompanyen desenvolupaments de menor escala però igualment significatius per als barris que els acolliran:
- Benimaclet: 70.000 m² i un gran parc central
- Turianova: 63.500 m²
- Sant Marcel·lí: 26.500 m²
- Parc d'Artilleria: 18.000 m²
- Malilla Nord S-6: 15.500 m²
- Escultor Hino: 13.500 m²
- Barri de Camí Real: 11.000 m²
- Periodista Gil Sumbiela: aproximadament 2.000 m²
"Entre els desenvolupaments futurs que inclouen importants reserves de sòl com a zones verdes destaquen el Parc Central, amb 317.000 m² de zones verdes" - Juan Giner, regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de València
Més enllà dels grans parcs: la ciutat que es reurbanitza
No tota la nova vegetació vindrà dels grans plans. El regidor també ha destacat una sèrie d'actuacions de transformació de l'espai públic que, sense ser titulars de portada, canviaran el dia a dia de milers de veïns. La més cridanera és l'ampliació prevista del Parc de la Rambleta, l'extensió total projectada del qual supera les 14 hectàrees, de les quals ja s'han executat 5,5. És a dir, més de la mitat del parc està encara per construir.
També es preveu la reurbanització de l'eix plaça de Sant Agustí–carrer de Sant Vicent–avinguda de l'Oest, on s'incorporaran 2.631 m² de zones verdes i es plantaran 264 arbres nous. En el barri del Cabanyal, la construcció del futur Edifici de Drassanes portarà aparellat un parc d'1.114,52 m². I en l'entorn del carrer del Doctor Olóriz, l'ordenació definitiva de l'àrea contempla 2.585 m² de nova zona verda.
"A estes reserves se sumen actuacions de transformació de l'espai públic que en molts casos impliquen un augment de l'arbratge existent o la creació de nous parcs i jardins" - Juan Giner, regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de València
El verd com a part de l'estratègia d'habitatge
Giner ha insistit que la reactivació d'estos plans urbanístics no respon únicament a una política mediambiental, sinó que va lligada a una aposta més àmplia per la construcció d'habitatge assequible. L'Organització Mundial de la Salut establix com a acceptable una relació de 15 metres quadrats de zones verdes per habitant en les ciutats, un llindar que els nous desenvolupaments ajudarien a aconseguir i que històricament ha sigut difícil de complir en els barris més densos.
Segons el regidor, en només tres anys el parc municipal d'habitatge assequible ha augmentat en prop de 500 unitats a través del Pla + Habitatge —molt per damunt de les a penes 14 vivendes protegides que l'anterior equip de govern va sumar en dos legislatures—, amb l'objectiu d'aconseguir prop de 1.000 vivendes abans que finalitze 2027. A més, s'han reactivat un total de 18 Programes d'Actuació Integrada (PAI) que porten aparellada la construcció d'aproximadament 13.000 vivendes, de les quals quasi 3.000 seran Vivenda de Protecció Pública.
El missatge de fons és clar: construir ciutat no té per què ser sinònim de restar natura. València es troba actualment per damunt de la mitjana nacional quant a superfície verda per habitant, però la bretxa entre barris continua sent real. Si els plans urbanístics presentats hui s'executen en els terminis previstos, la València de dins d'una dècada podria ser una ciutat substancialment més verda, més habitable i, sobretot, més equitativa en l'accés a espais naturals per a tots els seus veïns.