L'Ajuntament de València fa un pas més en la seua política de suport al teixit empresarial local, però esta vegada amb una condició que no estava abans damunt la taula: per a rebre diners públics cal haver arrelat en la ciutat. La Junta de Govern Local ha aprovat este divendres una convocatòria de subvencions a la 'Inversió per a l'emprenedoria' dotada amb 598.295 euros, destinada a finançar despeses d'inversió d'autònoms, emprenedors i empreses que operen en el terme municipal. La novetat no és només la quantia. És el criteri que, per primera vegada, exigix als sol·licitants demostrar que porten anys vivint en la ciutat.
Cinc anys d'empadronament, el nou requisit estrela
Fins ara, convocatòries similars del consistori valencià posaven el focus en el projecte empresarial, la creació d'ocupació o la conciliació familiar. Esta edició introduïx un element diferenciador: els sol·licitants hauran d'estar empadronats en València en el moment de presentar la sol·licitud i acreditar una antiguitat mínima de cinc anys des de l'1 de gener de 2016. En la pràctica, això significa que qui no tinga almenys eixe recorregut vital en la ciutat quedarà fora, independentment de la qualitat del seu projecte.
El regidor d'Emprenedoria, José Gosálbez, ha sigut clar en justificar esta decisió:
"El nostre full de ruta és clara: donar suport a qui viu ací, paga ací els seus impostos, genera ocupació ací i contribuïx al creixement econòmic de València" - José Gosálbez, regidor d'Emprenedoria de l'Ajuntament de València
L'argument connecta amb un debat més ampli sobre com distribuir els recursos públics municipals en un context de forta pressió demogràfica i tensió en el mercat immobiliari de les grans ciutats espanyoles. Si els diners públics venen dels veïns, la pregunta que pareix plantejar-se el consistori és: a qui ha de tornar primer?
Fins a 2.500 euros per projecte per a invertir en el negoci
En termes pràctics, la convocatòria oferix ajudes de fins a 2.500 euros per sol·licitud per a cobrir despeses d'inversió productiva. No es tracta d'un xec per a sufragar nòmines o lloguers, sinó d'un suport orientat a millorar la competitivitat de negocis ja en marxa o en fase d'arrancada. Podran optar eixes persones i entitats l'activitat empresarial de les quals haja començat entre l'1 de gener de 2023 i el 7 d'octubre de 2025 i que continuen actives des d'aleshores.
Les despeses subvencionables són les realitzades i meritades des del 9 de juliol de 2025 fins a la data de publicació de la convocatòria en el Tauler d'Edictes Electrònic de l'Ajuntament, sempre que estiguen vinculades directament a l'activitat subvencionada. Una màquina nova, un equip informàtic, una reforma del local... eixe tipus d'inversions que marquen la diferència entre un negoci que sobreviu i un que creix.
"Estes ajudes no són una despesa; són una inversió en el futur de València. Cada negoci que obri les seues portes, cada autònom que amplia la seua activitat i cada emprenedor que decidix seguir creixent a València genera riquesa, ocupació i noves oportunitats per als nostres veïns" - José Gosálbez, regidor d'Emprenedoria de l'Ajuntament de València
Orde d'arribada i termini de 20 dies
El repartiment no seguirà un barem de puntuació ni una avaluació tècnica dels projectes: les subvencions es concediran per orde de presentació fins a esgotar el crèdit disponible. Això significa que l'agilitat a l'hora de tramitar la sol·licitud pot ser tan decisiva com la solidesa del projecte. El termini de presentació serà de 20 dies naturals a comptar des de l'endemà de la publicació de l'extracte de la convocatòria en el Butlletí Oficial de la Província.
Les ajudes són compatibles amb altres subvencions municipals, la qual cosa obri la porta que un mateix emprenedor puga acumular-les amb altres línies de suport del consistori. No és un detall menor: la Regidoria d'Emprenedoria ha aprovat en els últims mesos convocatòries com 'Emprende y Concilia 2025', que va repartir quasi 2,7 milions d'euros entre 757 autònoms i micropimes, la qual cosa reflectix una política sostinguda d'aposta pel xicotet empresari local.
La pregunta que queda en l'aire és si el criteri d'arrelament acabarà sent un model exportable a altres ciutats o si, per contra, generarà tensions jurídiques sobre el principi d'igualtat d'accés a les ajudes públiques. Per ara, a València, la resposta de l'Ajuntament és pragmàtica: primer, els veïns de tota la vida.