Un edifici amb segles d'història i dècades d'abandó està a punt de convertir-se en el cor cultural d'un dels barris de València que més temps porten reclamant una biblioteca digna. L'Ajuntament de València ha adjudicat els estudis arqueològics i de topografia previs a la rehabilitació de l'Alqueria d'Albors, l'enclavament històric del districte de Rascanya que albergarà la futura biblioteca municipal dels Orriols.
El contracte, amb un pressupost base de 15.125 euros IVA inclòs, arranca el procés tècnic indispensable abans de redactar el projecte d'obra. Els treballs inclouran un mesurament detallat del conjunt, l'elaboració de plànols d'edificis, murs, patis i espais interiors, i la documentació necessària per a obtindre l'autorització de la Conselleria de Cultura. La fase de treballs de camp està estimada en dos mesos.
Un barri sense biblioteca en el segle XXI
Que un barri de la quinta ciutat més gran d'Espanya manque d'una biblioteca adaptada a les necessitats del segle XXI no és una anomalia menor. Els Orriols manca actualment d'un equipament bibliotecari adaptat a les necessitats funcionals i tecnològiques que requerixen els espais bibliotecaris contemporanis. És, en poques paraules, un deute històric que el municipi ha anat ajornant durant anys i que ara, almenys sobre el paper, comença a saldar-se.
"Este barri manca actualment d'un equipament bibliotecari adaptat a les necessitats funcionals i tecnològiques dels espais contemporanis" - José Luis Moreno, regidor d'Acció Cultural de l'Ajuntament de València
El regidor també va ser explícit sobre l'abast del projecte: "Amb esta actuació l'Ajuntament impulsa la rehabilitació integral de l'Alqueria d'Albors, que albergarà la biblioteca municipal i atendrà una demanda històrica del veïnat dels Orriols."
De molí monàstic a biblioteca del barri
La història de l'Alqueria d'Albors és, en si mateixa, un compendi de l'evolució urbana de València. Durant els segles XIV i XV va pertànyer al patrimoni del monestir de Sant Bernat de l'Horta, i a començaments del segle XVI va passar a integrar-se en els béns del monestir de Sant Miquel dels Reis, amb el qual va mantindre la vinculació fins al primer terç del segle XIX. Els seus orígens, no obstant això, podrien ser encara més remots: és inclús possible que almenys el molí associat date del període islàmic, anterior al segle XIII.
Entre els segles XVII i XVIII, el conjunt experimentà una profunda transformació arquitectònica que donà lloc a la construcció de l'alqueria que ha arribat fins als nostres dies, configurada per mitjà de tres vivendes adossades alineades junt al camí antic. En la dècada de 1830, com a conseqüència de la desamortització dels béns eclesiàstics, la propietat fon subhastada i probablement dividida entre distints propietaris. Un destí habitual per al patrimoni religiós de l'època, que en este cas no implicà la seua desaparició, sinó la seua fragmentació.
Hui, l'alqueria i el molí estan completament integrats en el teixit urbà del sector nord dels Orriols, rodejats de blocs de vivendes que avançaren sobre l'horta històrica al llarg del segle XX. El contrast entre l'edifici medieval i l'entorn urbà que l'envolta és, precisament, un dels arguments més poderosos per a la seua recuperació.
Què impliquen estos treballs previs
Abans que cap quadrilla d'obra pise el solar, els servicis municipals hauran de garantir condicions mínimes de seguretat en l'immoble. Això inclou faenes de neteja, retirada d'enderrocs, desbrossament i els apuntalaments que siguen necessaris per a estabilitzar l'estructura. Només aleshores arrancarà la intervenció arqueològica pròpiament dita.
L'àmbit concret d'actuació comprén les parcel·les del Camí d'Albors números 5, 7 i 7A. De les tres vivendes que integren el conjunt, romanen pendents de rehabilitació la situada en l'extrem oposat al molí i la parcel·la confrontant sense edificar, que són precisament les que protagonitzen esta primera fase d'estudis. El registre dels elements arqueològics i constructius que afloren durant la intervenció servirà també per a alimentar l'expedient davant la Conselleria de Cultura, un tràmit obligat atés que l'alqueria és un Bé de Rellevància Local.
La intervenció es basa en el màxim respecte i restauració de tot element original, tant de l'edificació tal com es troba ara, com de les possibles restes arqueològiques que mostren l'evolució de l'edifici al llarg de la història. Un enfocament que, en projectes similars del mateix conjunt, ja permeté en el passat recuperar estructures històriques de gran valor.
Un pas xicotet amb una història molt llarga darrere
15.125 euros i dos mesos de treballs de camp poden paréixer una intervenció modesta. Però en el camí cap a la rehabilitació d'un edifici patrimonial, estos estudis previs són l'anella sense la qual no pot avançar cap dels passos següents. L'objectiu final és adequar l'edifici de l'Alqueria d'Albors perquè puga destinar-se a Biblioteca Municipal, un ús que respon a una demanda històrica del veïnat d'Orriols. Allò que començà com una explotació agrària medieval lligada als monestirs de l'horta valenciana aspira així a tancar el seu cicle convertint-se en un espai de coneixement i cultura per al barri que l'ha vist sobreviure, entre enderrocs i apuntalaments, fins al segle XXI.