En ple carrer Colón, baix l'asfalt renovat i a pocs metres del brogit comercial més intens de València, s'amaguen les restes d'una de les dotze portes que un dia donaren accés a la ciutat emmurallada. L'Ajuntament de València ha aprofitat les obres de renovació de la seua principal artèria comercial per a posar en valor el Portal dels Jueus, un dels escassos vestigis que encara perduren de la muralla cristiana baixmedieval. La Regidoria d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals adjudicà el passat 26 de juny la renovació dels panells informatius de l'enclavament a l'empresa Matra Museografia i Hàbitat, S.L., per un import de 17.516,36 euros (IVA inclòs) i un termini d'execució de dos mesos.
Una porta medieval al costat del metro i El Corte Inglés
Pocs transeünts que passen hui per la plaça dels Pinazo reparen en el que tenen baix els peus. Les restes del Portal dels Jueus, declarades Bé d'Interés Cultural (BIC), estan museïtzades des de 1998, quan la inauguració de l'estació de metro de Colón obligà a realitzar una intervenció arqueològica que tragué a la llum els fonaments del que fon una de les entrades més singulars de la València medieval. La muralla fon alçada per orde de Pere el Cerimoniós entre 1356 i 1370, i el Portal dels Jueus era una de les dotze portes que tingué la muralla cristiana, conegut també com de Sant Andreu o de Santa Caterina de Siena.
El nom del portal no és casual. Deu la seua denominació al cementeri jueu que en l'Edat Mitjana s'emplaçava en les seues proximitats, baix el que hui és El Corte Inglés i que abans fon el convent de Santa Caterina de Siena. Una toponímia que connecta el present més quotidià amb segles d'història superposada. En 1421, el Consell manà obrir un nou portal flanquejat per dos torres, demolint part del tram de muralla i la primitiva porta del segle XIV, i utilitzant per a això pedra arenisca procedent segurament de les pedreres de Godella.
Cinc segles de muralla, esborrats en una generació
La muralla medieval de València va estar en peu fins al seu enderrocament en el segle XIX, a iniciativa del governador civil Cirilo Amorós Pastor. La muralla tenia una longitud de quatre quilòmetres i incloïa quatre grans portes: les de Serrans, orientada al nord; la de la Mar, a l'est; la de Sant Vicent, al sud; i la de Quart, a l'oest. La resta, fins a completar la dotzena, eren portals menors. La major part va desaparéixer davant la necessitat de la ciutat d'expandir-se més enllà dels seus límits. De tota aquella imponent estructura defensiva, una de les majors del seu temps en la península, a penes han sobreviscut les Torres de Serrans, les de Quart i les restes del Portal dels Jueus. Les dos primeres es van salvar de la piqueta quasi per accident: en aquell moment s'usaven com a presó de nobles i resultava difícil prescindir-ne.
La intervenció arqueològica que va traure a la llum el portal es va realitzar en 1993, amb motiu de la construcció de la línia 3 de Metrovalència, i va ser dirigida per Vicent Escrivà, hui director del Centre Arqueològic de l'Almoina. Aquella excavació va definir la ubicació exacta, la planta, les dimensions i l'estat de conservació del llenç de muralla i del portal. Hui pot observar-se en la plaça la planta del portal, amb dos torres construïdes en 1422, així com part del paviment original i de la muralla. Si es baixa a l'estació de metro, pot veure's una vitrina amb alguns objectes recuperats en l'excavació arqueològica.
Panells esborrats pel temps i el vandalisme
Com a part de la museïtzació realitzada en 1998, es van instal·lar huit panells didàctics en la barana perimetral que delimita el recinte on s'integren les restes. Aquells panells explicaven la història del portal des del segle XIV fins a la seua demolició en el segle XIX. Però el temps, la climatologia i el vandalisme van fer el seu treball: els textos i les imatges van anar desapareixent gradualment fins a deixar les estructures buides, sense cap missatge que transmetre al visitant. Un enclavament patrimonial singular va quedar, en la pràctica, mut.
"El deteriorament patit per estos elements fa necessària la instal·lació d'una nova senyalística que millore la imatge d'este enclavament patrimonial i que difonga els valors i la importància de l'antic Portal dels Jueus, únics vestigis que perduren de les portes de la muralla d'època baixmedieval, juntament amb les Torres de Serrans i les de Quart" - José Luis Moreno, regidor responsable de Patrimoni Històric de l'Ajuntament de València
Moreno va recordar, a més, que l'actuació dona compliment a un acord assolit per unanimitat en la Comissió de Cultura del 23 de juliol de 2020, a instàncies del Grup Municipal Popular, la qual cosa convertix esta renovació en un compromís institucional amb diversos anys de recorregut.
Què inclouran els nous panells
Els treballs adjudicats a Matra Museografia i Hàbitat contemplen un enfocament integral que va més enllà de substituir unes plaques deteriorades. El contracte inclou la creació de continguts, la realització de recreacions virtuals i el disseny dels panells i de les arts finals, tot això baix la supervisió d'un arqueòleg especialista. Quant als suports físics, es desmuntaran les actuals safates metàl·liques i seran reemplaçades per altres noves d'idèntiques dimensions i pintades al forn. Damunt d'elles, es col·locaran huit unitats de vidre temperat de huit mil·límetres amb perfileria d'acer en el contorn, per a protegir el contingut de l'entrada d'aigua, pols i noves agressions.
De forma complementària, es repintarà la barana metàl·lica que rodeja les restes arqueològiques, amb aplicació d'imprimació anticorrosiva i acabats de protecció que garantisquen la seua durabilitat front a l'exposició ambiental. Tot això, emmarcat en les obres de renovació del paviment i el mobiliari urbà del carrer Colón que impulsa el Servici d'Obres i Manteniment d'Infraestructures.
La coincidència amb les obres de Colón no és només logística: és també simbòlica. Mentres la ciutat renova el seu aparador comercial més visible, aprofita l'ocasió per a recordar que, baix eixe mateix sòl, supera una història de més de sis-cents anys que mereix alguna cosa més que una barana buida.