Cinquanta-tres persones han cridat a la porta que l'Ajuntament de València va deixar entreoberta. La corporació municipal va llançar un concurs públic per a reobrir els 30 quioscos de premsa que romanien tancats en la via pública de la ciutat —la majoria, més d'una dècada sense activitat— i la resposta ha superat amb escreix les expectatives: les sol·licituds quasi dupliquen el nombre de llocs disponibles. El volum de candidatures garantix, segons el consistori, que al terme del procediment puguen reobrir la totalitat dels espais.
El declivi del quiosc, un fenomen nacional
La imatge del quiosc de barri com a punt de trobada matutí, amb les seues files de periòdics i revistes penjades com a banderes, forma part de l'imaginari urbà de diverses generacions d'espanyols. Però eixa estampa s'ha anat diluint a marxes forçades. En l'última dècada, Espanya ha presenciat un tancament massiu de quioscos de premsa i revistes, amb més de 6.000 establiments que han hagut d'abaixar la persiana en tot el país. Només entre 2012 i 2021, el nombre de punts de venda de premsa va caure un 44%, passant de 7.639 a a penes 4.252 establiments. La digitalització de la informació, els canvis d'hàbit lector i les successives crisis econòmiques han sigut els grans culpables. Alguns d'estos llocs van arribar a vendre 900 exemplars dels periòdics més rellevants, una xifra que es va desplomar fins a 50 en 2022.
València no ha sigut aliena a esta tendència. Trenta dels seus quioscos romanien silenciosos, amb les persianes baixades i convertits en una espècie de mobiliari urbà fantasma. La iniciativa municipal aspira ara a tornar-los la vida, encara que amb un model renovat que va molt més enllà de la venda de paper.
Una concessió de fins a 40 anys, sense cost de lloguer
El concurs públic, impulsat pel Servici Municipal d'Obres i Manteniment, contempla l'atorgament de títols d'ocupació privativa del domini públic per un període inicial de 20 anys, prorrogable per altres 20 addicionals. És a dir, els adjudicataris podrien gestionar el seu quiosc durant quatre dècades. I ho faran sense pagar lloguer: l'Ajuntament cedirà gratuïtament l'ús de les casetes, en virtut del conveni de col·laboració subscrit amb l'Associació Professional de Venedors de Premsa de València i Província, propietària de les estructures.
El model de negoci també es modernitza. Les bases reguladores permeten compatibilitzar l'activitat principal —la venda de periòdics i revistes— amb una sèrie de servicis complementaris autoritzats per l'ordenança municipal:
- Recàrrega de títols de transport públic
- Venda de loteries
- Paqueteria de proximitat
- Productes de promoció turística
- Begudes envasades i café
Un ventall d'activitats que, en la pràctica, convertix el quiosc en una cosa pareguda a una xicoteta tenda de servicis de barri. No és una idea nova: ciutats com Barcelona ja han assajat models similars, rebaixant del 80% al 51% l'espai obligatori destinat a exposar publicacions periòdiques per a donar cabuda a altres usos comercials i de servici.
Prioritat social: desocupació, discapacitat i edat
El que distingix la convocatòria valenciana no és només la seua ambició de recuperar l'espai públic, sinó la lògica amb què decidix a qui l'entrega. El plec de condicions fixa un barem automàtic d'adjudicació que pondera explícitament la vulnerabilitat dels sol·licitants. Tenen avantatge els qui acrediten desocupació de llarga duració, una discapacitat igual o superior al 33%, pertinença a col·lectius en risc d'exclusió social, ser víctima de violència de gènere, tindre més de 45 anys o menys de 30.
"No es tractava únicament de regularitzar casetes tancades, sinó de convertir-les en oportunitats reals d'ocupació i autoocupació per a col·lectius amb majors dificultats d'inserció" - Juan Giner, regidor d'Urbanisme, Vivenda i Llicències de l'Ajuntament de València
Giner va subratllar a més que estos espais promouen el comerç de proximitat i enfortixen la identitat de l'entorn urbà. Una lectura que connecta amb una cosa més profunda: el quiosc no és només un negoci, sinó un node de sociabilitat que articula la vida de carrer. Comprar el periòdic, pagar el bo de l'autobús o prendre's un café de peu són rituals quotidians que, en molts barris, han desaparegut juntament amb les casetes tancades.
Un pols entre l'analògic i el necessari
Hi ha una certa paradoxa en tot açò: es reactiven quioscos de premsa en paper en un moment que la crisi econòmica de 2008 i l'avanç d'internet ja havien posat en escac al sector, i va ser la pandèmia de COVID-19 la que va paréixer assestar el colp definitiu a un model que porta més d'una dècada en declivi. Però precisament ací residix el gir intel·ligent de la proposta: el quiosc que renaix a València no aposta només pel paper. Aposta per la presència física en el barri, pel servici de proximitat i per donar una eixida laboral a qui més ho necessita.
Amb 53 candidats per a 30 llocs, l'Ajuntament de València té ara el treball de triar bé. Si el procés conclou com està previst, en els pròxims mesos eixes casetes oxidades i oblidades tornaran a obrir les seues finestretes. I amb elles, potser, també torne un poc d'eixa textura de barri que les ciutats modernes tantes vegades perden sense adonar-se'n.