Un congrés arriba, ompli hotels, buida agendes i se'n va. Això, almenys, era el model tradicional. València ha decidit que ja no és suficient i ha posat en marxa una estratègia que aspira a convertir cada esdeveniment internacional celebrat a la ciutat en una cosa pareguda a una llavor: que els experts que visiten la capital valenciana no sols consumisquen, sinó que també construïsquen.
De la despesa turística al llegat durador
L'Ajuntament de València ha reunit en el centre d'innovació urbana La Farinera els principals organitzadors de congressos i reunions professionals per a llançar una iniciativa que, segons els seus impulsors, no té precedents a Europa. L'objectiu és clar però ambiciós: que el coneixement, la tecnologia i el talent dels milers d'especialistes internacionals que cada any passen per la ciutat no s'evaporen amb el tancament de l'últim panell, sinó que s'integren en universitats, empreses i agents socials locals a través de projectes d'investigació, ciència i formació compartida.
L'eina central d'esta estratègia és el denominat programa de llegat, un concepte que ja comença a guanyar terreny en el sector a nivell global. El turisme de congressos incorpora hui una vessant que busca integrar el delegat en el destí, i es percep cada vegada més com una eina de posicionament estratègic i de llegat social per als territoris amfitrions. El que proposa València, no obstant això, va un pas més enllà: no es tracta sols que el congressista gaudisca de la ciutat, sinó que la ciutat es beneficie del congressista.
"Estem treballant perquè els congressos es convertisquen en eines de transformació urbana. València està liderant un model innovador a Europa que connecta els esdeveniments amb la ciutat i que permet construir valor més enllà del propi esdeveniment." - Paula Llobet, regidora de Turisme, Innovació i Captació d'Inversions de l'Ajuntament de València
Un projecte amb nom propi i suport europeu
La iniciativa no ix del no-res. Darrere d'este encontre en La Farinera existix un projecte estructurat anomenat Zentropy MICE, cofinançat per la Unió Europea dins de la iniciativa European Urban Initiative. Està impulsat per l'Ajuntament de València en col·laboració amb València Innovation Capital, la Fundació Visit València, el Palau de Congressos de València, la Universitat Politècnica de València i la consultora Khora Urban Thinkers, juntament amb ciutats sòcies de transferència com Heidelberg (Alemanya), Ljubljana (Eslovènia) i Larissa (Grècia).
Zentropy MICE es basa en l'aplicació del concepte d'entropia urbana al sector de reunions i congressos amb el propòsit d'optimitzar els fluxos d'energia, matèria i informació que generen estos esdeveniments. Per a això, incorpora una metodologia pròpia que inclou una calculadora d'entropia urbana desenvolupada per la Universitat Politècnica de València, així com programes orientats a maximitzar l'impacte positiu dels congressos en àmbits com la innovació, la cohesió social i la transferència de coneixement.
La sessió celebrada en La Fariinera ha servit per a establir les bases de cooperació i llançar les primeres accions pilot, dissenyades conjuntament entre l'administració i els promotors d'esdeveniments. Per a garantir la transparència i mesurar els resultats reals, el consistori aplicarà ferramentes específiques que avaluaran el retorn social i econòmic que cada congrés deixa en la capital.
Per què ara i per què València?
Barcelona, Madrid, València, Bilbao, Sevilla, Màlaga, Granada i Sant Sebastià són les huit ciutats d'Espanya incloses en el top 100 de ciutats europees que més congressos internacionals organitzen. En eixe escenari competitiu, diferenciar-se ja no passa només per tindre millors instal·lacions o una gastronomia envejable, sinó per oferir alguna cosa que altres ciutats no donen. La indústria de reunions i esdeveniments té múltiples beneficis per a les ciutats, com el desenvolupament intel·lectual de la comunitat local i les possibilitats de networking, i pot ajudar a la transformació de l'economia local i millorar el posicionament de la marca del destí. El repte està a sistematitzar eixe impacte, a fer-lo mesurable i replicable.
No és una preocupació exclusiva de València. El focus en el sector està a construir un model de turisme de reunions que genere impacte positiu més enllà dels esdeveniments. En eixa línia, altres ciutats com Madrid han presentat estratègies de "turisme amb propòsit", orientades a fomentar la sostenibilitat, la inclusió i el llegat social en cada congrés o reunió celebrada en la ciutat. La diferència és que València apunta a institucionalitzar el procés per mitjà d'aliances concretes amb el seu ecosistema universitari i empresarial.
"Volem que cada congrés que se celebre a València deixe una empremta positiva en la ciutat, generant beneficis tangibles i duradors i contribuint als grans reptes urbans des de la innovació i el coneixement." - Paula Llobet, regidora de Turisme, Innovació i Captació d'Inversions de l'Ajuntament de València
Un laboratori urbà amb vocació global
El model aposta per convertir el turisme MICE en un motor de transformació social, econòmica i mediambiental, al mateix temps que contribuïx al benestar de la ciutadania. Dit així pot sonar a declaració d'intencions, però el full de ruta inclou projectes pilot concrets i mecanismes d'avaluació que hauran de demostrar, en la pràctica, si la promesa se sosté.
La pregunta que queda en l'aire és si altres destins europeus seguiran el camí que traça València. La regidora ha assenyalat que "a través d'este procés de transferència, València reforça el seu paper com a ciutat líder en innovació urbana i turisme sostenible, impulsant una nova generació de polítiques públiques que situen els esdeveniments com a motors de transformació, innovació i creació de llegat". Si el model funciona —i les ciutats sòcies de Heidelberg, Ljubljana i Larissa així ho validen—, el que hui naix en La Farinera podria convertir-se en el nou estàndard europeu per a mesurar l'èxit d'un congrés: no quants assistents passaren per la porta, sinó quant deixaren en anar-se'n.