Un any després que la DANA del 29 d'octubre de 2024 convertira els carrers de València en torrents i se saldara amb almenys 223 víctimes mortals, la ciutat no pot permetre's baixar la guàrdia. Hui, 16 d'octubre de 2026, amb un nou episodi de pluges en l'horitzó, l'Ajuntament de València ha accelerat els treballs de revisió i millora de la seua xarxa de drenatge, prestant especial atenció als punts on l'aigua tendix a acumular-se amb major facilitat.
Dotze embornals nous i tres pous en l'avinguda de Llevant
L'avinguda de Llevant UD concentra un d'eixos punts problemàtics que els tècnics municipals coneixen bé. Durant les últimes dos setmanes, el Servici del Cicle Integral de l'Aigua ha executat allí una bateria de millores: s'han instal·lat 12 nous embornals, s'han modificat altres huit ja existents i s'han construït tres pous per a augmentar la capacitat de captació del sistema. També està previst substituir la tapa d'alguns d'eixos pous per reixetes, la qual cosa facilita l'entrada d'aigua en situacions de pluja intensa. Per a completar el diagnòstic, s'ha revisat l'estat del col·lector i s'han realitzat càlculs hidràulics que verifiquen quanta aigua pot evacuar realment eixa infraestructura.
No és una intervenció puntual. Les actuacions continuaran durant les pròximes setmanes en la zona d'influència d'este punt, amb l'objectiu que tota l'àrea quede reforçada abans que arriben les precipitacions més serioses de la tardor.
Una ciutat amb 76.700 embornals que vigilar
El repte és enorme si es té en compte l'escala de la xarxa. El Servici del Cicle Integral de l'Aigua municipal gestiona aproximadament 76.700 embornals repartits pels 88 barris i pedanies de la ciutat. Mantindre'ls tots operatius no és una qüestió de voluntat, sinó de logística contínua. Les fulles caigudes, els sediments, la terra arrossegada pel vent o els residus abandonats en la via pública poden obstruir un embornal en qüestió de dies, inclús hores després d'una neteja. Per això, el manteniment no funciona com una campanya anual amb data d'inici i fi, sinó com un procés permanent que s'intensifica quan la tardor crida a la porta.
Els registres històrics de grans inundacions a València mostren que aproximadament el 50-60% es produïxen a octubre, i de l'orde del 25-30% a setembre, la qual cosa convertix estos dos mesos en el període crític de l'any per a la xarxa de drenatge urbà. Octubre, precisament, és el mes que la ciutat està ara mateix.
Prevenció com a filosofia, no com a reacció
El regidor del Cicle Integral de l'Aigua, Carlos Mundina, ha sigut clar al respecte:
"La neteja dels embornals és un treball incessant que no es limita a una campanya concreta. Encara que avancem les actuacions perquè la xarxa estiguera preparada abans de la temporada de pluges, continuem treballant per a mantindre-la en les millors condicions possibles i actuar allí on siga necessari" - Carlos Mundina, regidor del Cicle Integral de l'Aigua de l'Ajuntament de València
La reflexió del regidor apunta a un canvi de mentalitat que la DANA de 2024 va accelerar de forma brutal. Eixe episodi va posar al descobert la vulnerabilitat urbana enfront del canvi climàtic i la necessitat de reforçar els sistemes d'alerta, drenatge i ordenament territorial. L'estratègia que s'ha anat consolidant des d'aleshores és relativament senzilla: extremar la neteja d'embornals, retirar sediments i mantindre buida la xarxa per a aprofitar al màxim la seua capacitat d'evacuació als col·lectors.
No és glamurosa, no genera grans titulars en temps de calma, però és la diferència entre un carrer que drena i un carrer que s'inunda. L'embornal, eixe element discret i quasi invisible en la vorada de la vorera, s'ha convertit en un dels protagonistes inesperats de la resiliència urbana valenciana. I el que passe en les pròximes hores, amb les pluges acostant-se, serà una nova prova de fins on ha arribat eixe aprenentatge col·lectiu.