Hi ha tomàquets que ja quasi ningú cultiva, pebreres que desaparegueren dels camps fa dècades i varietats de carabassí que només sobreviuen en el banc de llavors d'una universitat. València ha decidit que això canvie. La Regidoria d'Agricultura de l'Ajuntament de València celebrà este dilluns 25 de maig en l'Alcaldia de La Torre la primera conferència del cicle formatiu "Valorització i aprofitament de les varietats tradicionals valencianes d'hortalisses", una iniciativa organitzada junt al Consell Agrari Municipal de València (CAV) que aspira a tendir un pont entre la ciència més avançada i els agricultors que cada dia mantenen viva l'horta.
Un investigador de referència davant veïns i hortolans
La sessió estigué a càrrec de Salvador Soler Aleixandre, catedràtic i investigador de l'Institut de Conservació i Millora de l'Agrodiversitat Valenciana (COMAV) de la Universitat Politècnica de València (UPV), considerat una de les principals veus científiques en la protecció del patrimoni agrícola valencià. L'aula s'omplí d'usuaris dels horts urbans de Sociópolis, veïns del barri i agricultors amb ganes de saber més sobre el que creix —o deixà de créixer— en els seus camps.
El COMAV és una estructura d'investigació de la Universitat Politècnica de València dedicada a la conservació i l'aprofitament de la diversitat genètica d'hortalisses autòctones. Des de 1999, el centre orienta el seu treball científic a protegir varietats tradicionals adaptades localment i a reforçar els sistemes de cultiu ecològic en un context de canvi climàtic. No és una tasca menor: gran part d'estes varietats han desaparegut ja dels camps de cultiu o estan en vies de fer-ho, la qual cosa posa de manifest la greu erosió genètica que patixen en el nostre país.
Soler Aleixandre desgranà davant els assistents el treball que porten anys desenvolupant per a frenar eixa pèrdua silenciosa: recuperació de llavors, caracterització genètica i registre oficial de varietats hortícoles autòctones. La conclusió més cridanera fou també la més pràctica: estes varietats antigues no són només una relíquia del passat, sinó una aposta estratègica per al futur. Resistixen millor l'estrés hídric i salí, i requerixen menys insums que els híbrids moderns que hui dominen el mercat. En un territori mediterrani amenaçat per la sequera i el canvi climàtic, això importa molt.
La conferència també va posar l'accent en la conservació in situ, és a dir, a mantindre estes varietats vives en el propi camp, no només en un laboratori. El COMAV se centra en l'anàlisi d'estos recursos genètics tradicionals des d'una perspectiva integral, amb la finalitat de promoure el seu ús en la investigació i la recuperació del seu cultiu i conservació en el terreny. En eixe esquema, l'agricultor no és un receptor passiu de coneixement: és el custodi actiu d'un patrimoni que, si no es cultiva, desapareix.
Gosálbez: de les promeses als fets
El regidor d'Agricultura, José Gosálbez, va aprofitar la jornada per a fer balanç dels compromisos adquirits per la seua àrea de govern i llançar un dard polític amb l'horta com a escenari.
"Enfront dels qui parlen de l'horta només en campanya, nosaltres treballem per a defendre-la amb iniciatives concretes, formació especialitzada i suport directe als nostres agricultors" - José Gosálbez, regidor d'Agricultura de l'Ajuntament de València
L'edil va enumerar una sèrie de fites recents: la reobertura dels horts urbans de Sociópolis —clausurats durant un temps per problemes de seguretat— i la posada en marxa d'estes jornades formatives, que inclouen entrega de llavors i suport tècnic als participants. Un cicle que, segons Gosálbez, no es quedarà a La Torre, sinó que recorrerà altres pedanies de la ciutat per a acostar el coneixement als qui treballen la terra dia a dia.
"La investigació unix la saviesa dels nostres majors amb les tècniques més innovadores i ha aconseguit varietats més resistents als canvis de temperatura, les plagues i les malalties" - José Gosálbez, regidor d'Agricultura de l'Ajuntament de València
L'horta, entre la ciència i la identitat
L'elecció de La Torre com a seu d'esta primera sessió no és casual. Es tracta d'una de les pedanies amb major tradició agrícola del terme municipal de València, enclavada en el cor de l'horta sud, un espai que des de fa segles ha definit la identitat del territori i que hui s'enfronta a la pressió urbanística, l'envelliment del sector i la competència de models agroindustrials que prioritzen la producció sobre la diversitat.
L'erosió genètica provocada en els cultius en primar producció sobre qualitat ha arribat a comprometre la seguretat alimentària mundial, la qual cosa fa de vital importància preservar les varietats tradicionals d'hortalisses, per ser la principal font de biodiversitat agrícola en l'actualitat. En els últims anys, el banc de germoplasma del COMAV ha cedit milers d'entrades de varietats locals de la Comunitat Valenciana, que han sigut cultivades en distintes condicions, seleccionades i aprofitades pels agricultors. La jornada d'este dilluns és, en certa mesura, la continuació d'eixe treball en format divulgatiu: ciència que ix del laboratori i arriba al solc.
La iniciativa s'emmarca en una aposta més àmplia per la defensa de l'horta i l'enfortiment del sector primari valencià a través de la transferència de coneixement. Perquè recuperar una llavor no és només un acte agronòmic: és també una declaració d'intencions sobre quin tipus de ciutat vol ser València i quin paisatge vol preservar per a les pròximes generacions.