Vint-i-nou anys han passat des d'eixe 13 de juliol de 1997 que ETA va assassinar el regidor d'Ermua Miguel Ángel Blanco amb dos tirs al cap, i així i tot el record seguix encés en milers de places i ajuntaments de tota Espanya. València va ser un d'ells este divendres. La corporació municipal, presidida per l'alcaldessa María José Catalá, va participar en l'acte d'homenatge celebrat al Parc Miguel Ángel Blanco del barri de Benicalap, l'espai que la ciutat dedica a la memòria de l'edil basc i de totes les víctimes del terrorisme.
Un parc, un manifest i un minut de silenci
La cerimònia valenciana es va integrar en l'onada de commemoracions que la Fundació Miguel Ángel Blanco va promoure enguany baix el lema "El teu llegat ens compromet", un homenatge que milers de municipis del país mantenen cada any per a recordar l'impacte que va tindre l'assassinat de Blanco en la història recent d'Espanya, que va marcar l'inici de l'anomenat "Esperit d'Ermua". No va ser un acte improvisat ni purament protocol·lari: va tindre lectura de manifest, minut de silenci i ofrena floral.
L'encarregat de proclamar el manifest en defensa de la democràcia i la convivència va ser Carlos Casañ, germà d'Edmundo Casañ, víctima del terrorisme. Una elecció carregada de significat: no un polític a l'ús, sinó algú amb la ferida oberta de primera mà. Després de les seues paraules, la plaça va guardar silenci. Després, l'ofrena floral va tancar l'acte amb la solemnitat que mereix l'ocasió.
Catalá: "No blanquegem el terrorisme"
L'alcaldessa va prendre la paraula per a recordar la data exacta del crim i el compromís que implica commemorar-ho any rere any. Les seues paraules no es van quedar en l'homenatge genèric.
"Un any més hem volgut commemorar el que la fundació ens ha transmés: que no blanquegem el terrorisme ni els hereus polítics d'ETA; i que no oblidem que esta societat no ha d'oblidar" - María José Catalá, alcaldessa de València
Catalá va subratllar també la necessitat de "fer actes de justícia i de reparació amb les víctimes del terrorisme", una exigència que connecta amb l'esperit del propi manifest de la Fundació. La societat espanyola té, segons eixe text, l'obligació moral de transmetre a les noves generacions el que va ocórrer, no per a alimentar l'enfrontament, sinó perquè l'oblit no òbriga la porta a la manipulació.
L'home darrere del símbol
Miguel Ángel Blanco era un economista i polític municipal del Partit Popular a Ermua, al País Basc, que va ser segrestat i assassinat per ETA. Tenia vint-i-nou anys quan ETA el va segrestar el 10 de juliol de 1997; quaranta-huit hores després va aparéixer ferit de mort amb dos tirs al cap a la localitat guipuscoana de Lasarte. El que va seguir va ser una cosa sense precedents: més de dos milions d'espanyols van eixir al carrer després de conéixer-se el segrest. L'impacte va ser tan profund que inclús alguns seguidors d'ETA van condemnar públicament el crim, i d'eixe moment va nàixer l'«Esperit d'Ermua» i la pròpia Fundació Miguel Ángel Blanco.
ETA va deixar darrere de si 1.451 víctimes mortals, més de 5.000 persones ferides i 167 segrestades. Blanco va ser una de les més joves, una de les més visibles, i per això el seu nom es va convertir en símbol. Però com recorda el manifest d'este any, "Miguel Ángel Blanco no és només un símbol. Era una persona. Un home jove, bo i valent, que se sentia orgullós de ser basc i espanyol sense complexos i, per això, ETA el va triar."
València, memòria en pedra i en acte
Que València compte amb un parc dedicat a la seua memòria no és un detall menor. És una declaració d'intencions permanent, una forma que el record no depenga del calendari. L'alcaldessa ho va destacar expressament: "ací hem concentrat totes les víctimes valencianes", convertint eixe espai verd de Benicalap en un lloc de confluència entre la història nacional i el dol local.
Catalá va tancar la seua intervenció apel·lant a la responsabilitat col·lectiva amb una frase que resumix bé el to de l'acte: la democràcia, va dir, "l'hem construïda entre tots amb molt d'esforç, amb sang, suor i llàgrimes", i protegir-la passa per mantindre viva la memòria dels qui van pagar el preu més alt perquè altres pogueren viure en llibertat. Un exercici de dignitat, com ella mateixa el va anomenar, que València repetix cada juliol davant d'un parc que porta el nom d'un regidor al qual mai va conéixer, però que va decidir no oblidar.