No sempre una exposició aconseguix resistir-se a la seua pròpia data de tancament. 'València Queer. Identitats artístiques contemporànies' ha aconseguit exactament això: el Museu de la Ciutat ha prorrogat la mostra fins al 6 de setembre, després que la seua acollida durant els Gay Games València 2026 desbordara les expectatives i convertira el Palau del Marqués de Campo en un dels espais culturals més visitats de l'estiu a la ciutat.
L'exposició va nàixer com una de les propostes culturals més ambicioses vinculades als Gay Games XII, el gran esdeveniment internacional d'esport i inclusió LGTBIQ+ que va reunir milers de participants a València entre el 27 de juny i el 4 de juliol de 2026. La ciutat va acollir un esdeveniment únic en el món, que congrega milers de persones cada quatre anys baix un mateix esperit: inclusió, respecte, diversitat i celebració. En eixe context, l'Ajuntament de València va apostar per anar més enllà de l'esport i articular una programació cultural a l'altura del moment històric.
Una mirada queer a l'art valencià contemporani
Comissariada per Óscar Segrelles —graduat en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València i la Bauhaus-Universität Weimar, i amb un màster del Sotheby's Institute of Art especialitzat en mercat d'art contemporani—, la mostra reunix obres d'artistes LGTBIQ+ vinculats al territori valencià. El recorregut no pretén definir què és allò queer, sinó tot el contrari: demostrar que la mirada queer és una forma d'ampliar els discursos culturals, qüestionar convencions i obrir noves possibilitats de representació. Una categoria oberta, no un calaix tancat.
L'itinerari s'articula entorn de nou espais que combinen pintura, escultura, fotografia, instal·lació, art tèxtil i il·lustració. La visita arranca amb un pròleg col·lectiu format per ventalls intervinguts pels mateixos participants: una picada d'ullet que connecta un dels símbols més arrelats de la tradició valenciana amb els llenguatges contemporanis de la diversitat. Un gest xicotet, però carregat de significat.
Nou creadors, nou formes d'entendre la identitat
Entre els noms presents destaca Miquel Navarro, Premi Nacional d'Arts Plàstiques i referent internacional de l'escultura, l'obra del qual explora la relació entre cos, arquitectura, desig i memòria. Al costat d'ell, Antonio Ovejero proposa una celebració de la identitat a través del color, l'excés i la sofisticació visual, en diàleg directe amb l'arquitectura barroca del mateix museu. Una conversa entre el passat i el present que l'espai escenifica amb naturalitat.
Carlos Corredera incorpora referències a la mitologia clàssica, la memòria LGTBIQ+ i la tradició festiva valenciana, mentre que la fotògrafa Eva Máñez convertix la imatge documental en un arxiu de visibilitat i activisme. Anna Maria Staiano, amb més de tres dècades d'activisme a l'esquena, situa el cos femme, trans i queer en el centre de la seua pràctica artística. L'exposició també inclou l'obra d'Antonio Portillo, que treballa des de l'escultura tèxtil i els materials blans per a abordar el cos i les afectivitats queer, així com les peces de Martin Kámen, vinculades al dol, el ritual i la intimitat comunitària. Tanca l'elenc La Nena Wapa Wapa, referent de l'art urbà valencià, que trasllada al museu una relectura de la iconografia local des de la gràfica contemporània i la identitat LGTBIQ+.
L'art com a llegat dels Gay Games
Els Gay Games són un esdeveniment esportiu i cultural internacional que se celebra cada quatre anys i que gira entorn de la participació, el respecte i l'assoliment personal. Però la seua empremta no sempre acaba quan s'apaguen els llums de la cerimònia de clausura. En este cas, 'València Queer' actua com el seu llegat cultural més tangible: una exposició que seguix oberta quan l'estadi ja està buit i que convida a reflexionar sobre el que significa habitar una ciutat que es reivindica com a referent d'inclusió.
L'entrada a la mostra és gratuïta i el Palau del Marqués de Campo, seu del Museu de la Ciutat, romandrà obert al públic amb esta proposta fins al 6 de setembre. Per als qui no van poder visitar-la durant els dies més frenètics de l'esdeveniment internacional, la pròrroga és una segona oportunitat. I per a la ciutat, una forma de demostrar que el compromís amb la diversitat no dura huit dies, sinó que se sosté també quan les càmeres ja se n'han anat.