Apenes 24 hores després que Brussel·les presentara formalment la proposta, València ja tenia el principal responsable de semiconductors de la Comissió Europea sobre el seu escenari. No va ser casualitat. La ciutat ha sigut triada com a seu de la primera presentació pública de l'European Chips Act 2.0, la nova legislació que redefinirà el mapa industrial, tecnològic i financer dels microxips en els 27 estats membres durant la pròxima dècada. Un gest carregat de simbolisme per a una ciutat que, sense fàbriques d'obusos ni gigafactories visibles, s'ha convertit en un dels epicentres europeus de la microelectrònica.
Una llei que va molt més enllà de construir fàbriques
La Chips Act original, aprovada en 2023, va apostar principalment per atraure grans plantes de fabricació a sòl europeu. El resultat va ser parcialment decebedor: Brussel·les vol corregir les debilitats del primer paquet i desplaçar el focus des de la mera atracció de fàbriques cap a la creació d'una demanda estable per als xips dissenyats i fabricats a Europa. En altres paraules, no n'hi ha prou amb tindre fàbriques si ningú compra el que produïxen.
El nou pla, que forma part del paquet de sobirania tecnològica de la UE, busca incentivar els governs europeus perquè compren semiconductors produïts per empreses comunitàries, en particular per startups i scale-ups. Per a això, la Comissió vol crear mecanismes com els denominats Demand Accelerators, acords de compra anticipada i un fòrum de demanda que connecte fabricants de xips amb usuaris industrials i administracions públiques.
La Comissió estima que l'ecosistema europeu de xips necessitarà aproximadament 120.000 milions d'euros d'inversió pública i privada fins a 2035, dels quals uns 30.000 milions correspondrien a fabricació avançada. Per a fer-se una idea de la magnitud: eixa xifra supera el PIB anual de països com Eslovàquia o Croàcia.
La pandèmia, les tensions entre els Estats Units i la Xina, la dependència de Taiwan i els episodis recents de disrupció en subministraments crítics han convertit els semiconductors en una prioritat de seguretat econòmica. Els xips sustenten la transformació digital i són essencials per a totes les indústries, des de l'automoció fins a les comunicacions, l'espai i la defensa. La recent escassetat global de semiconductors trastocà cadenes de subministrament i provocà des de falta de cotxes fins a escassetat de dispositius mèdics. El que pareixia un problema d'enginyers resultà ser un problema de tots.
La presentació, en el Silicon Forum de València
L'escenari triat va ser el CaixaForum de la Ciutat de les Arts i les Ciències, durant la tercera edició del València Silicon Forum. Arian Zwegers, cap de la Unitat de Semiconductors i Fotònica de la Comissió Europea, va prendre la paraula davant de més de 400 assistents i més de 70 ponents internacionals. L'alcaldessa de València, María José Catalá, va ser qui el va presentar en un acte que, pel seu pes polític i la seua oportunitat, difícilment s'improvisa.
"València és ja un territori estratègic d'Europa en l'àmbit dels microxips. I ho és perquè comptem amb dos actius diferencials: talent i lideratge. La ciutat i la seua àrea metropolitana concentren el 50% dels professionals del país vinculats a la microelectrònica i prop del 60% dels recursos humans especialitzats en fotònica" - María José Catalá, alcaldessa de València
Eixes xifres no són decoratives. Expliquen per què una ciutat mediterrània sense tradició industrial pesada ha aconseguit col·locar-se en el centre del debat europeu sobre una tecnologia que, encara que invisible per a la majoria, condiciona absolutament tot: el cotxe que conduïxes, el telèfon en la teua butxaca, els sistemes de salut, la defensa nacional.
Un ecosistema que ha participat a escriure la llei
L'elecció de València no només respon a la seua massa crítica de talent. La designació de la ciutat per a este anunci situa el seu ecosistema tecnològic en el centre del debat europeu sobre el futur de la indústria dels semiconductors. I hi ha una raó addicional: l'ecosistema valencià ha participat activament en l'elaboració de la futura norma.
En el fòrum participaren figures com Maria Marced, expresidenta de TSMC Europa i presidenta de l'Industry Advisory Group de la Comissió Europea, i Carlos G. Triviño, secretari general de València Silicon Cluster i secretari tècnic d'eixe mateix òrgan consultiu. L'Industry Advisory Group integra les 16 companyies de semiconductors més rellevants de la UE i ha sigut un dels principals fòrums d'assessorament durant el disseny de la nova política de xips. Que dos de les seues figures clau procedisquen o estiguen vinculades a València diu molt del pes real de la ciutat en este ecosistema.
També intervingué Jean-Luc Di Paola-Galloni, vicepresident executiu del Grup Valeo i president industrial de Chips Joint Undertaking (Chips JU), l'agència europea encarregada d'executar la política comunitària de semiconductors i gestionar els principals programes d'inversió i innovació del sector. I Juan Velásquez, director global de l'Oficina Estratègica de la Universitat de Purdue, en Indiana, considerada actualment una de les institucions acadèmiques de referència mundial en semiconductors.
L'Ajuntament com a palanca industrial
L'expedient forma part d'un paquet més ampli de sobirania tecnològica que inclou també noves regles sobre núvol i intel·ligència artificial, una estratègia de programari de codi obert i un full de ruta sobre digitalització i IA en el sector energètic. En eixe context, l'aposta local cobra encara més sentit: qui tinga el talent, tindrà la indústria.
L'Ajuntament de València, a través de la seua estratègia València Innovation Capital, ha posat en marxa la primera acceleradora de talent en semiconductors en col·laboració amb la Universitat Politècnica de València (UPV) i ha llançat una iniciativa per a acostar la indústria dels microxips a la ciutadania, amb especial atenció als joves. L'objectiu és clar: que més estudiants trien este camí abans que ho faça algú en un altre país.
Amb la seua tercera edició, el València Silicon Forum consolida la seua posició com un dels principals encontres europeus del sector. El fòrum ha passat de ser un esdeveniment local prometedor a convertir-se en el lloc on Europa presenta les seues cartes en la partida per la independència tecnològica. I això, en un món on els xips són tan estratègics com el petroli ho fon en el segle XX, no és poca cosa.