Hi ha infraestructures que només es recorden quan fallen. Els embornals —eixes reixetes metàl·liques encastades en l'asfalt que el ciutadà trepitja sense pensar— es van convertir en protagonistes involuntaris de la tragèdia del 29 d'octubre de 2024, quan una DANA històrica va deixar València i la seua àrea metropolitana baix l'aigua. Eixe episodi es va saldar amb almenys 223 víctimes mortals i més de 300 ferits. La tragèdia va deixar una lliçó dolorosa i urgent: el manteniment preventiu de les infraestructures de drenatge no és una despesa secundària, sinó una línia de defensa real. Quasi dos anys després, l'Ajuntament de València no està disposat que la història es repetisca per descuit.
Des del passat mes de juny, el Servici del Cicle Integral de l'Aigua municipal porta a terme una campanya de neteja intensiva dels aproximadament 76.700 embornals repartits pels 88 barris i pedanies de la ciutat. L'operatiu, que s'estendrà fins a finals de setembre, està executat per la contracta Sanejament de València —integrada per Acciona, Becsa i Ciclagua— i ha incorporat sis operaris de reforç durant els mesos d'estiu per a mantindre el ritme dels treballs durant el període vacacional i reforçar l'atenció en zones sensibles i en els Pobles del Sud.
"La prevenció és la millor ferramenta per a minimitzar les incidències quan arriben les pluges. Esta programació permet actuar de manera planificada en tots els barris i pedanies, reforçar les zones que requerixen una atenció especial i mantindre la xarxa de drenatge en les millors condicions possibles." - Carlos Mundina, regidor delegat del Cicle Integral de l'Aigua de l'Ajuntament de València
Una campanya amb calendari i mapa propi
El dispositiu no improvisa: té un calendari detallat que distribuïx els treballs mes a mes. Al juny es van revisar uns 19.200 embornals; al juliol, 17.400; agost concentra 14.500 actuacions; i setembre serà el mes més exigent, amb 25.600 embornals pendents de neteja. La lògica és clara: com més prop de la tardor, major és la urgència de tindre la xarxa a punt.
La distribució territorial és també minuciosa. Juny arrancà per Ciutat Vella, L'Eixample, Extramurs, Campanar, La Saïdia, L'Olivereta, Patraix, Jesús, Quatre Carreres, Poblats Marítims, Algirós, Rascanya i els Pobles del Nord, de l'Oest i del Sud, amb intervencions en barris tan emblemàtics com El Carme, Russafa o el Grau. Juliol traslladà els equips a Sant Francesc, Campanar, Trinitat, Malilla, Montolivet, Aiora, Penya-roja, Mestalla o La Punta, entre altres. Durant agost, el focus es desplaça cap a Pobles del Sud, Benimaclet, Benicalap i Castellar-l'Oliveral, amb actuacions simultànies en Pinedo, Faitanar, Orriols, Carpesa o La Raiosa.
Setembre reserva la major càrrega de treball i la major responsabilitat. Serà el torn de Poblats Marítims —La Malva-rosa, El Cabanyal-Canyamelar, Natzaret— i de nombroses pedanies com La Torre, El Saler, Benifaraig, Massarrojos o Mauella. També s'actuarà en barris d'interior com El Botànic, La Petxina, Marxalenes, Morvedre, Beniferri o Albors, entre molts altres.
Doble revisió per als punts més crítics
Però la campanya va més enllà d'una sola passada. En setembre s'iniciarà una segona revisió en dotze zones ja ateses en juny: El Palmar, El Perellonet, Torrefiel, Russafa, Benimàmet, Vara de Quart, en Corts, Patraix, La Xerea, Arrancapins, Nou Moles i El Grau. No és un capritx administratiu: són precisament els mesos de setembre i octubre els que concentren històricament els episodis de pluja més intensos en el litoral mediterrani, quan la mar encara guarda la calor de l'estiu i les primeres borrasques atlàntiques espenten l'aire fred cap a l'est.
Dissenyar i mantindre sistemes de drenatge eficients, com la neteja regular de llits i elements de captació, és una de les mesures clau per a assegurar la capacitat de desguàs i previndre obstruccions. En eixe sentit, l'actuació de l'Ajuntament no es limita als embornals: el Servici del Cicle Integral de l'Aigua disposa també d'equips específics per a la revisió dels punts d'evacuació màxima d'aigües pluvials, els passos inferiors, les instal·lacions de bombament i els grans col·lectors de la ciutat.
"Cuidar la xarxa de sanejament és cuidar la seguretat i el funcionament quotidià de la ciutat. Amb este dispositiu avancem en una gestió preventiva, sostinguda i eficaç de les infraestructures públiques, al mateix temps que garantim la continuïtat d'un servici essencial per a València." - Carlos Mundina, regidor delegat del Cicle Integral de l'Aigua de l'Ajuntament de València
L'invisible que protegix el quotidià
Un embornal obstruït per fulles, sediments o fem pot paréixer un problema menor. No ho és. Els sistemes urbans de clavegueram, dissenyats per a absorbir precipitacions de menor intensitat, poden mostrar-se incapaços de gestionar volums excepcionals d'aigua en períodes molt curts. Per això, mantindre neta cada reixeta de la xarxa importa: són la primera línia de contenció quan el cel s'obri sobre la ciutat.
El regidor Mundina ho resumix amb una frase que, en el context del viscut en octubre de 2024, cobra un pes especial: "Este treball no es limita a una intervenció puntual: respon a una planificació continuada que combina manteniment, anticipació i coordinació operativa. El nostre objectiu és que València estiga preparada i que la ciutadania compte amb unes infraestructures cuidades i capaces de respondre davant d'episodis meteorològics adversos". Una ciutat que aprén de les seues cicatrius és una ciutat que, almenys, haurà fet els seus deures abans que torne a ploure.