Una ciutat mediterrània amb vocació tecnològica es planta en el cor de l'Europa nòrdica per a parlar de seguretat, resiliència i el futur de les ciutats. València participarà en la hackató internacional de la Tallinn Defence Week, un dels esdeveniments d'innovació en defensa més rellevants del continent, previst per als dies 24 i 25 de setembre en la capital estoniana. Ho farà amb un argument poderós damunt la taula: 50.000 euros en premis i un laboratori urbà real on provar les solucions que ixquen de l'encontre.
Una hackató amb el mapa d'Europa en guerra com a teló de fons
El context no és casual. La Estonian Defence Week torna esta tardor en la seua segona edició, del 21 al 25 de setembre, reunint en Tallin a més de 3.500 experts en defensa, innovadors, inversors i responsables polítics de tota Europa. En eixe marc, i amb la guerra en Ucraïna redefinint l'agenda de seguretat continental, la hackató reunix ciutats que no sols compartixen interés per la tecnologia, sinó també una urgència molt concreta: preparar-se per al pitjor. Junt a València, participaran Hèlsinki, la capital finlandesa, i les ciutats ucraïneses de Leòpolis i Dnipro, conformant una xarxa que connecta el Mediterrani amb el front est d'Europa.
La iniciativa convocarà startups, desenvolupadors, experts en seguretat, estudiants i equips innovadors de tot el continent amb un objectiu clar: dissenyar solucions tecnològiques que facen les ciutats més segures i resilients. La Defence Week ha demostrat ja com este tipus d'esdeveniments combina pitches de startups, showcases de tecnologia de doble ús i debats estratègics sobre la preparació de l'OTAN i la postura defensiva d'Europa. No es tracta, per tant, d'un simple concurs d'idees, sinó d'un espai on la innovació es mesura per la seua capacitat de ser implementada en condicions reals.
50.000 euros i un 'sandbox' urbà per a convertir idees en realitat
El paper de València en esta hackató va més enllà del de simple participant. A través de València Innovation Capital, la ciutat aportarà 50.000 euros en premis per als equips guanyadors, amb una condició diferenciadora: els projectes seleccionats podran provar-se en el Sandbox urbà de València, un entorn que convertix la ciutat en un dels pocs laboratoris municipals d'Europa on startups, universitats i empreses poden testar tecnologia aplicada en condicions reals, des de mobilitat i intel·ligència artificial fins a salut, energia o governança digital.
El ventall de reptes que s'abordaran és ampli i molt pegat a la realitat quotidiana: gestió d'emergències, ciberseguretat, mobilitat, logística, protecció d'infraestructures crítiques i resiliència urbana. Àmbits que, dit d'una altra manera, afecten directament a com una ciutat respon quan les coses es torcen. L'objectiu declarat és accelerar el pas de la idea a l'ús real, sense que els projectes es queden atrapats en una fase pilot eterna.
"Volem que València siga una ciutat on les solucions innovadores no es queden en una idea o en un laboratori, sinó que puguen desenvolupar-se, validar-se i convertir-se en ferramentes reals per a millorar la ciutat i la vida de les persones" - Paula Llobet, regidora de Turisme, Innovació i Captació d'Inversions de l'Ajuntament de València
Un memoràndum que convertix la relació amb Tallin en quelcom més que simbòlica
La participació en la hackató arriba acompanyada d'un pas diplomàtic i estratègic: la renovació del memoràndum d'enteniment entre València i Tallin, firmat en el marc de Latitude59, el principal esdeveniment tecnològic i startup del nord d'Europa, que este any ha acollit també un hackató oficial centrat en solucions urbanes sostenibles i resilients. L'acord no és una declaració d'intencions buida: inclou el reconeixement mutu dels programes sandbox de les dos ciutats, la qual cosa obri la porta a que els projectes innovadors puguen validar-se en dos entorns urbans molt distints —un nòrdic i digital per naturalesa, un altre mediterrani i en plena expansió tecnològica— i escalar així amb més garanties.
L'aliança contempla també col·laboració en innovació urbana, sostenibilitat, atracció d'inversió, transferència tecnològica i connexió entre startups, institucions i empreses. En la pràctica, significa que un projecte nascut en una hackató a Tallin podria aterrar mesos després als carrers de València, i viceversa. Eixa capacitat de passar del laboratori a la vorera és, precisament, el que distingix les ciutats que lideren la innovació de les que simplement l'observen.
Un ecosistema en expansió que busca projecció internacional
L'estratègia de València no improvisa. La ciutat acumula actualment 1.689 startups actives, ha superat els 200 milions d'euros d'inversió captada pel seu ecosistema innovador i ha mobilitzat més de 40 milions d'euros en innovació i sostenibilitat a través de València Innovation Capital, consolidant-se com un dels ecosistemes tecnològics amb major creixement d'Espanya. Xifres que justifiquen la presència en fòrums internacionals i que donen credibilitat a l'aposta que la ciutat porta a Tallin.
"Participar en esta hackató internacional ens permet connectar el nostre ecosistema amb alguns dels hubs tecnològics més avançats d'Europa i posicionar València com un espai europeu d'experimentació urbana i desenvolupament tecnològic aplicat" - Paula Llobet, regidora de Turisme, Innovació i Captació d'Inversions de l'Ajuntament de València
Hi ha quelcom significatiu que una ciutat espanyola aparega en la mateixa llista que Hèlsinki, Leòpolis o Dnipró quan es parla de resiliència urbana i defensa tecnològica. L'Estonian Defence Week 2026 aspira a reunir 3.500 experts internacionals en un esdeveniment que ja en la seua primera edició va deixar una marca profunda en el panorama europeu de defensa i innovació. Que València ocupe un lloc en eixe escenari, amb diners sobre la taula i un laboratori urbà com a argument, diu molt d'on vol anar la ciutat, però també de com Europa està aprenent, a marxes forçades, que la resiliència urbana ja no és una qüestió abstracta de planificació a llarg termini, sinó una necessitat urgent que es dissenya, es prova i s'implementa ara.